Resultats de la cerca
Es mostren 1654 resultats
Sant Sebastia d’Estaron (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església d’una sola nau, amb un absis decorat per arcuacions i lesenes llombardes, i el campanar d’espadanya constituït per un mur perpendicular a la nau J Pahissa L’església de Sant Sebastià és a la part alta del poble d’Estaron, i s’hi arriba per una carretera que surt de la carretera de Llavorsí a Esterri d’Àneu JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH515105 Història La primera menció, i per ara l’única que es coneix de la vila d’Estaron, és la deixa d’una vinya situada en aquest terme a favor del monestir de Sant Pere del Burgal, feta pel comte Borrell en el seu testament datat al final…
Santa Maria de Benavarri
Art romànic
Situació Interior del tram de ponent de l’església gòtica, amb un dels murs que correspon al temple romànic anterior, localitzat durant l’excavació duta a terme el 1991 JGarcía Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria es troben a l’interior del posterior temple gòtic bastit sobre seu, dins el recinte del castell de Benavarri JGC Mapa 32-12 289 Situació 31TBG919649 Història Aquesta església fou la primitiva parròquia de la població Hi ha constància documental que des del segle XI l’església de Benavarri restà vinculada al bisbat de Roda Sembla que es tractava en…
Sant Llorenç dels Porxos (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació L’església de Sant Llorenç fou construïda en un indret bellíssim a l’extrem d’un cingle situat a primeres elevacions de la Serra dels Lladres, domina una esplèndida vista panoràmica de les primeres elevacions dels Rasos de Peguera, el pla de Campllong i les bagues de Tersà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,7 — y 64,9 TCG 977649 Una vista de l’exterior de l’església, encimbellada a l’extrem d’un cingle, situada enmig d’un paisatge meravellós J Pons Vista exterior de l’església des del…
Cauca
Riu
Riu de Colòmbia, afluent per l’esquerra del Magdalena (1 350 km).
Neix a la Cordillera Central, prop del volcà de Puracé i de les fonts del Patía, i flueix cap al nord, encaixat entre la Cordillera Central i l’Occidental En arribar al departament de Santander adquireix la seva direcció general SN i penetra al departament del Valle del Cauca, formant una fossa tectònica recoberta, en part, de cendres volcàniques que han donat origen a una fèrtil regió agrícola cacau, tabac, canya de sucre A Cáceres el riu abandona la regió muntanyosa per entrar en una plana alluvial formada pels seus alluvions i els del Magdalena, al qual s’uneix poc després de Majagual a l’…
aquatló

L’aquatló és un esport combinat i de resistència en el qual l’atleta practica dues disciplines: la cursa a peu i la natació. Participants a l’Aquatló Ciutat de Badalona (2010)
Àngel Viñeta
Triatló
Especialitat esportiva integrada dins l’esport del triatló.
Consisteix a realitzarsense pauses una cursa a peu, un tram de natació amb estil lliure i una cursa a peu Les distàncies oficials d’aquesta especialitat són la distància esprint 2,5 km cursa a peu, 1 km natació i 2,5 km cursaa peu i la distància normal 5 km cursa a peu, 2 km natació i 5 km cursa a peu Es practica tant en aigües obertes com en tancades i tot i no ser una disciplina olímpica, cada any s’organitza el Campionat del Món, reconegut i reglamentat per la International Triathlon Union A Catalunya es practica des del principi dels anys noranta, i el més popular és l’…
Josep Carbonell Rodès
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia Fou doble campió d’Espanya 1975, 1981 i tres vegades de Catalunya 1980, 1981, 1988 en 100 m També fou campió català 1977 en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1975 En pista coberta, fou campió d’Espanya 1975, 1979, 1980, 1981 i de Catalunya 1980 en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa 1975-78, 1980-82 Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100…
batedor

Batedor de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de fusta fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’afinació.
S’anomena també diapasó Habitualment es construeix de banús o d’altres fustes dures, com la de palissandre, i en els instruments antics -tiorbes, bandúrries, guitarres- pot ser profusament decorat amb incrustacions de vori, os o carei A la part més allunyada de la caixa de ressonància, s’hi colloca la celleta, que eleva les cordes i les manté espaiades També suporta els trasts en cas que n’hi hagi fixos, embotits en unes canaletes buidades en sentit transversal, o mòbils, normalment de tripa La superfície on els dits premen les cordes pot ser plana guitarra, llaüt o corbada família del violí…
Sant Miquel del Pla de Manlleu (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquest petit temple avui abandonat ECSA - I Companys La capella de Sant Miquel del Pla de Manlleu es troba a la part de llevant del terme municipal, al sud-oest del petit nucli del Pla de Manlleu Mapa 35-16419 Situació 31TCF741805 Per a arribar al poble del Pla de Manlleu cal agafar la carretera TV-2443, que surt de Vila-rodona i passa per Can Ferrer i Aiguaviva Baix Penedès Des del petit nucli del Pla de Manlleu cal seguir un camí forestal que mena a la capella, totalment envoltada de pins al costat dels camps conreats de vinya de Cal Rubí i amb la porta d’accés al peu…
Santa Margarida (Palafrugell)
Art romànic
Situació La capella de Santa Margarida, anomenada també Sant Ponç de Vilarnau, és al centre del veïnat d’aquest mateix nom, format per cinc masies al cim d’un pujol, situat a 1,2 km de la vila de Palafrugell Altres cases una mica separades d’aquest nucli també formen part del veïnat Mapa 335M781 Situació 31TEG142397 Per arribar-hi cal seguir la “carretera vella” de Palafrugell a Calella i Llafranc, que era la que hom utilitzava fins que fou construïda una autovia moderna En arribar al punt on la paret de tanca del jardí de can Borrall —el casal més gran del lloc— és parallela a la carretera,…
séquia reial del Xúquer

Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina