Resultats de la cerca

Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La…

Estudià la carrera de lletres a Madrid i començà escrivint poesia Todavía la vida , 1947, i Libro de las algas , 1949, bé que aviat es donà a conèixer com a contista, gènere que no ha abandonat mai Vísperas del silencio , 1955 El corazón y otros frutos amargos , 1959 Caballo de pica , 1961, etc Com a novellista és autor de la trilogia La España inmóvil , formada per El fulgor y la sangre 1954, Con el viento solano 1956 i Los pozos —no publicada—, amb la qual desfà alguns tòpics del colorisme castellà, de Gran sol 1957, on dóna una visió de la vida del mar, i de Parte de una…

Resident a Alemanya entre els anys 1973 i 1980, es donà a conèixer com a traductora literària el 1982 amb la versió de Woyzeck , de Georg Büchner, i Opinions d’un pallasso , de Heinrich Böll D’ençà d’aleshores ha traduït múltiples guions de documentals, pellícules o sèries de ficció per a TV3, catàlegs d’exposicions, articles de Der Spiegel  per a El Món  i El Temps , una vintena de títols de literatura juvenil i prop d’una cinquantena d’obres de literatura alemanya, a més de Les afinitats electives de Goethe, La metamorfosi de Kafka i diverses narracions de Stefan Zweig i Patrick Süskind, La…

Obtingué la fama amb la sèrie televisiva Moonlighting 1985, per la qual guanyà un Emmy El seu primer èxit cinematogràfic fou amb la comèdia Blind Date 1987 de BEdwards, amb el qual tornà a coincidir a Sunset 1987 Principalment, és conegut per les seves interpretacions en papers d’acció i violència com la trilogia Die Hard , iniciada el 1987, The Last Boy Scout 1991 i Pulp Fiction 1994 Entre les seves aparicions posteriors destaquen 12 Monkeys 1995, The Fith Element 1997, The Jackal 1997, Mercury Rising 1998, Armageddon 1998, The Siege 1998, Breakfast of Champions 1999, The Sixth…

S'inicià en els grups del teatre independent dels anys seixanta i setanta caracteritzats per la renovació de les formes escèniques i per la preocupació per les qüestions socials Amb els directors William Gaskill i Max Stafford-Clark creà la Joint Stock Company A partir dels anys vuitanta mostrà un canvi d’atenció vers les situacions personals i individuals, en films com ara Wetherby 1985 o Paris by night 1988 Però la seva implacable crítica dels estaments de la societat anglesa continuà en la “trilogia política” Racing Demon 1990, sobre l’Església, Murmuring Judges 1990, sobre la justícia, i…

Professor a les universitats de la Sorbona, Poitiers i Nanterre, com a historiador de la filosofia ha fet una aportació fonamental als estudis cartesians amb la trilogia composta per Sur l’ontologie grise de Descartes 1975, Sur la theólogie blanche de Descartes 1981 i Sur le prisme métaphysique de Descartes , 1986 Marion és, així mateix, autor d’una de les reflexions més serioses i continuades dins del pensament contemporani sobre el tema de Déu La seva reflexió vol mostrar com els tractaments que ha fet la filosofia moderna es dirigien a un ídol, del qual cal que hom es desfaci…

Enamorat del cinema fantàstic i la cultura popular, a vuit anys ja rodava amb una càmera de 8 mm El seu primer llargmetratge fou la història de terror The Evil Dead 1981, realitzada amb molt poc pressupost però que esdevingué un títol de culte, i que acabà donant origen a la trilogia completada per Evil Dead II 1987 i Army of Darkness 1993 Caracteritzat pels seus espectaculars moviments de càmera i un muntatge trepidant, Raimi dirigí la comèdia negra Crimewave 1985, la intriga fantàstica Darkman 1990 i el western The Quick and the Dead 1995 Intentà diversos canvis d’estil, per…

Es formà musicalment a Brusselles, on guanyà diversos premis de composició i de piano del conservatori de la ciutat Fou el mestre de capella del duc de Weimar des del 1858, any en què succeí a Franz Liszt en el càrrec Compongué diverses òperes, com ara Le roi Edgard i Frauenlob 'Lloança de les dones', i escriví també música incidental per a l’obra de teatre Nibelungen , inspirada en la Trilogia dels Nibelungs , del dramaturg Friedrich Hebbel, i per a Èdip rei , de Sòfocles Aquestes obres, llevat de la música per a Faust , de JW Goethe, no obtingueren gaire ressò, malgrat les…

Estudià dret i, malgrat un inicial acostament a la dreta de Maurras, després de ser internat en un camp de concentració 1940 ingressà al partit comunista 1943, del qual fou expulsat 1958 per haver-se declarat contrari a la invasió soviètica d’Hongria Conreà diversos gèneres, des de la poesia Le bestiaire des amants , 1945 Le poète mineur , 1949 Un seul poème , 1954 Sais-tu si nous sommes encore loin de la mer , 1979, la novella La nuit est le manteau des pauvres , 1948 Le malheur d’aimer , 1958 La traversée du port des Arts , 1979, l’assaig Aragon , 1945 L’amour de la peinture , 1956 Les…

Obtingué un gran èxit amb la seva primera novella, Lord of the Flies ‘El senyor de les mosques’, 1954, faula moral on descriu la lluita per l’existència d’un grup de nois en una illa deserta En les seves obres, d’estil planer i asèptic, mostra una concepció pessimista de la natura humana, dominada per la violència, la por i l’ànsia de poder Altres novelles són The Inheritors ‘Els hereus’, 1955 Pincher Martin 1956, Free Fall ‘Caiguda lliure’, 1959 i la trilogia formada per Rites of Passage ‘Ritus de passatge’, 1980, Close Quarters 1987 i Fire Down Below 1989 Entre les obres…