Resultats de la cerca

La mamografia és una exploració radiològica especial que consisteix a registrar en una placa fotogràfica les imatges produïdes pels raigs X en travessar els teixits mamaris La xeromamografia és una varietat de mamografia que s’efectua emprant una placa especial de seleni carregada d’electricitat en què es registren amb especial nitidesa unes alteracions determinades La tècnica emprada en aquesta prova és la mateixa que s’utilitza en les radiografies i les xerografies en general Les úniques diferències rauen en el fet que les plaques emprades són especialment sensibles, i que l’aparell…

L’estudi dels potencials evocats, mitjançant un registre electroencefalogràfic, permet de determinar el temps que triga un estímul extern a ésser rebut per les estructures del sistema nerviós central Hom pot procedir a l’estudi de potencials evocats auditius prova que permet valorar objectivament l’audició, visuals o sòmato-sensitius , que solen estar alterats en algunes malalties que alenteixen la transmissió nerviosa, com l’esclerosi múltiple o els tumors dels nervis cranials o dels perifèrics

Pot ésser congènita , deguda a malformacions embrionàries o malalties oculars del període fetal, i adquirida , a conseqüència de lesions oculars traumatismes, tracoma, conjuntivitis blennorràgica del nounat, ceratitis greus, cataractes, glaucoma, despreniments de retina, etc, de les vies nervioses cerebrals per on transcorren els estímuls visuals, dels centres visuals situats al còrtex cerebral tumors, etc, o de malalties i intoxicacions generals diabetis, nefritis, intoxicació tabàquica greu, etc També hi ha ceguetats funcionals histèria, etc

Definició És anomenada càncer de pàncrees o tumor maligne de pàncrees la proliferació anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que adopten característiques atípiques, tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa tumor al Els tumors malignes de pàncrees, de causes desconegudes i d’una incidència que s’ha incrementat de manera significativa els darrers anys, es manifesten en general a partir de cinquanta anys d’edat Durant les primeres fases del desenvolupament, que poden incloure alguns mesos o fins i tot anys, se solen mantenir asimptomàtics En canvi, més endavant, quan…

Es manifesta a les branques joves per l’aparició de tumors de primer aïllats, petits, verds i llisos, que esdevenen, després, llenyosos i de la mida d’un ou de gallina Les branques malaltes es fan improductives i arriben a caure Els bacteris penetren a través de ferides existents a l’escorça Els mitjans de lluita són preventius desinfecció de les ferides de poda amb sulfat de ferro o àcid fènic, cremada de les branques afectades, etc

És degut a obstrucció dels vasos limfàtics que no poden drenar els líquids de les zones afectades, que habitualment són les extremitats inferiors potes d’elefant i els genitals L’elefantiasi pot ésser congènita malaltia de Milroy o adquirida per causa de lesions dels ganglis limfàtics a conseqüència de tumors o infeccions en aquest darrer cas és característica la infecció per paràsits com les filàries, sobretot la Wuchereria brancrofti , que es troba sovint en països tropicals

La siringomièlia és un trastorn congènit que consisteix en la formació d’una cavitat plena de líquid en l’interior de la medulla espinal Es de causa desconeguda, i sovint és associada a malformacions de la unió entre el crani i la columna vertebral, com ara la malformació d’Arnold-Chiari, descrita com a causa d’hidrocefàlia De vegades es dóna a conseqüència de tumors medullars, especialment ependimomes D’altra banda, les manifestacions se solen iniciar en l’adolescència, bé que aquesta lesió pot presentar-se des del naixement D’ençà del moment que es manifesta, el trastorn va…

Professor de les universitats de Kiel, Breslau i Leipzig, fou el segon cap —després de Virchow— de l’escola d’anatomia patològica alemanya del s XIX Fou autor de treballs bàsics en el seu temps, que encara tenen actualitat, sobre tècniques histològiques, l’estructura de les fibres musculars estriades, els fenòmens inflamatoris, i explicà la diapedesi leucocitària 1867, l’origen dels tumors com a conseqüència de malformacions embrionàries i l’establiment de la circulació collateral en les embòlies de les artèries terminals

Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea

Estudià a les universitats de Yale i de Harvard, i fou professor de cirurgia a Harvard 1912-32 i de neurologia 1933-37 i d’història de la medicina 1937-39 a Yale Autor de nombroses monografies sobre cirurgia del cervell, aportà valuoses contribucions a l’estudi de la pressió sanguínia en cirurgia i a la classificació i el tractament dels tumors cerebrals Descriví i establí l’etiologia de la síndrome de Cushing i desenvolupà el mètode operatori basat en la utilització de l’anestèsia local