Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Giovanni Croce
Música
Compositor italià conegut també com Il Chiozzotto.
S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud molt més…
Marià Fortuny i de Madrazo

Autoretrat de Marià Fortuny i de Madrazo (1947)
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Fill del pintor Marià Fortuny i Marsal Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889 Es presentà el 1894 a Londres, com a pintor eminentment retratista i paisatgista Com a escenògraf, es destacaren les seves decoracions per a La vida breve , de Manuel de Falla Scala de Milà, 1934, però la principal aportació seva fou la cúpula Fortuny Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i de catifes A Venècia hi ha un museu monogràfic dedicat a ell
Pietro Bembo
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili
Andrea Antico
Música
Editor de música i compositor italià, fundador de l’editorial Artaria.
És molt poc el que es coneix de la seva activitat fins el 1510, a part que seguí la carrera eclesiàstica i que l’exercí com a rector de Parenzo, a Ístria Molt probablement es formà i actuà en l’ambient venecià, i potser fou cantor i organista Entre el 1504 i el 1508 es dedicà a la composició, tal com ho testimonien els catorze fragments editats a Venècia per O Petrucci Per bé que les seves disset obres conegudes no revelen sempre un caràcter original, serveixen per a establir la seva capacitat per a la composició El 1510, a Roma, inicià la seva activitat com a editor -associat amb el…
Hugo Pratt
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant italià de còmics.
El 1945 fundà a Venècia, amb altres guionistes i dibuixants, Asso di Piche , revista pionera del còmic italià El 1950 emigrà, amb alguns d’aquests autors, a l’Argentina, on prosseguí la seva carrera Entre altres personatges, creà el 1970 Corto Maltese , actualització de la tradicional figura de l’aventurer a partir de models americans, amb el qual obtingué un èxit fulminant des de la primera historieta Una ballata del mare salato Posteriorment en publicà un gran nombre de sèries Pratt combinà hàbilment els recursos narratius gràfics i textuals, amb un dibuix àgil amb gran domini del blanc i…
vedutisme

Festa a Venècia, d’Il Canaletto
© Corel / Fototeca.cat
Art
Gènere pictòric que es basa en la representació de vistes urbanes o paisatges de manera molt detallada, propi de l’escola veneciana del segle XVIII.
Utilitza la perspectiva per a reproduir imatges panoràmiques de les ciutats, representades amb molta minuciositat, i la figura humana hi pot ser present o no Aquest tipus de pintura, normalment de proporcions mitjanes o petites i destinada sovint a un públic integrat per viatgers a la recerca d’un record, s’estengué des de Venècia per la resta d’Europa Cal incloure dins el vedutisme tots els pintors que deriven d’aquesta concepció de la veduta ‘vista’, però els principals artistes d’aquest gènere de l’escola veneciana foren Il Canaletto , Bernardo Bellotto i Francesco Guardi , mentre que de…
Ottaviano dei Petrucci
Música
Editor de música italià.
En la seva joventut estigué probablement sota la protecció del duc d’Urbino, Guidobaldo I A la seva cort degué conèixer l’aleshores naixent tipografia de caràcters mòbils, que revolucionà el món del coneixement al segle XV El 1498, ja ciutadà de Venècia, les autoritats li concediren, durant vint anys, el privilegi en la impressió i venda de les partitures per a música polifònica i música per a llaüt Aquest privilegi fou degut suposadament al fet d’haver ideat una tècnica d’impressió molt acurada, basada en la impressió successiva i superposada de pentagrama, notes i text posteriorment reduïda…
Luigi Ferro
Música
Violinista italià.
Estudià amb F de Guarnieri al Liceu Musical de Venècia i amb T Tua al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà Fou el primer violí del Quartetto Veneziano del Vittoriale Des del 1931 fins al 1957 fou professor del Conservatori de Venècia L’any 1937 fundà el Quartetto Ferro i del 1957 al 1963 impartí classes al Conservatori de Música de Milà Fou també el primer violí del conjunt I Virtuosi di Roma, amb el qual feu un dels enregistraments més famosos de Les quatre estacions d’A Vivaldi, encara que també enregistrà altres concerts d’aquest compositor Entre els seus alumnes s’han de destacar C Scimone…
Pietro Francesco Cavalli
Música
Compositor italià.
El seu cognom era Caletti, però adoptà el del seu protector Federigo Cavalli El 1617 entrà com a cantor al cor de la capella ducal de Venècia que dirigia Monteverdi Esdevingué organista 1640 i mestre de capella 1668 de Sant Marc de Venècia La seva producció religiosa seguí la tradició veneciana dels Gabrieli i de Monteverdi Les seves obres més significatives són, però, les òperes més de 40, entre les quals excelleixen Didone 1641, L’Ormindo 1644, Giasone 1649, La Calisto 1651 i L’Ercole amante 1662, en les quals utilitza el recitatiu dramàtic El 2004 tingué lloc a Brusselles l’estrena de la…
Andrea Navagero
Història
Literatura
Escriptor i polític, conegut amb el cognom llatinitzat de Naugerius.
Bibliotecari de Sant Marc de Venècia i cronista oficial de la república veneciana 1516, fou enviat per aquesta com a ambaixador prop de l’emperador Carles V 1525-26 i posteriorment prop de Francesc I de França 1528 Escriví les seves impressions del viatge a Viaggio fatto in Spagna ed in Francia 1563, d’interès sobretot per les descripcions de ciutats Barcelona, entre altres i jardins, amb escasses referències a les circumstàncies polítiques del moment, informació completada per les seves cartes a JB Ramusio A Granada, el 1526, conegué el poeta Joan Boscà, i l’estimulà a utilitzar la mètrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina