Resultats de la cerca
Es mostren 6293 resultats
Lupus Hellinck
Música
Compositor flamenc.
Fou nen de cor a Sant Donat de Bruges entre el 1506 i el 1511 Poc després, l’any 1513, hi retornà com a sagristà i s’hi mantingué fins el 1515 Després d’ordenar-se de sacerdot, hi ingressà com a cantor el 1519 L’any 1521 s’ocupà del magisteri de capella a Notre Dame de Bruges, càrrec que exercí fins el 1523 Des d’aquest moment fins a la data de la seva mort es responsabilitzà de la direcció del cor de Sant Donat La major part de la seva obra està constituïda per composicions sacres S’han conservat tretze misses de paròdia, la part més substancial de la seva producció, quinze motets i alguns…
Bartholomäus Gesius
Música
Compositor alemany.
Estudià teologia a la Universitat de Frankfurt de l’Oder del 1575 fins cap al 1580, bé que amb alguna interrupció Possiblement també passà per la Universitat de Wittenberg El 1582 era cantor a Müncheberg Més tard entrà al servei del Freiherr Hans Georg von Schönaich, del qual musicà alguns textos poètics Després de tornar a Wittenberg per verificar l’edició d’algunes de les seves obres obtingué el càrrec de cantor de la Marienkirche de Frankfurt, on es mantingué fins al final de la seva vida Fou un dels cultivadors de l’humanisme reformista alemany dels segles XVI i XVII La seva obra musical…
Antoine Dauvergne
Música
Compositor francès.
El 1744 obtingué una plaça de violinista a l’orquestra de l’Òpera de París, formació que dirigí a partir del 1751 La seva carrera prosperà ràpidament el 1755 fou nomenat compositor de cambra del rei, i el 1762, director del Concert Spirituel a més, dirigí a l’Òpera en tres ocasions 1769, 1780 i 1785 El 1783 assumí la direcció de l’École Royale de Chant, creada de poc A partir de la mort de la seva segona esposa el 1787, el clima polític inestable i l’afebliment de les seves capacitats físiques propiciaren la seva retirada a Lió el 1790 Compongué òperes, música religiosa i instrumental La seva…
Pablo Hernández Salces
Música
Compositor i organista aragonès.
Es formà com a infant de cor a El Pilar, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb H Eslava Segons B Saldoni, des del 1848 fou organista a l’església de San Gil de Saragossa A partir del 1858 ho fou a l’església d’Atocha de Madrid, i més tard desenvolupà la mateixa tasca a l’església del Buen Suceso En ésser nomenat professor de solfeig al Conservatori de Madrid es pogué dedicar a la composició amb una intensitat destacable Redactà un Método de órgano 1860-67 que havia d’ésser la introducció al Museo orgánico d’Eslava Ben considerat com a organista, compongué un bon nombre de…
José Ramón Encinar Martínez
Música
Compositor i director castellà.
Estudià al Conservatori de Música de Madrid i després amb F Donatoni a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1973 fundà el Grup Koan, amb el qual ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, tant dins com fora de l’Estat espanyol Ha estat professor auxiliar de composició de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena en el període comprès entre el 1976 i el 1983, i director titular de l’Orquesta Filarmónica de Gran Canaria 1982-84 Tot i que ha centrat la seva carrera en la direcció orquestral, no ha oblidat mai la composició La seva obra està dedicada principalment a…
Domingo Marcos Durán
Música
Teòric extremeny.
Vida Estudià música, arts liberals i filosofia a la Universitat de Salamanca El 1525 ocupà un lloc de cantor a la catedral de Santiago de Compostella, i l’any següent el de mestre de capella Publicà tres tractats que tingueren molta acceptació El primer és el breu Lux bella Sevilla, 1492 i tracta sobre el cant pla està escrit en castellà i en llatí, i amb una orientació eminentment pràctica Fou un dels primers llibres de teoria musical editats a la Península Ibèrica El segon és un afegit explicatiu del primer, Comento sobre Lux bella Salamanca, 1498 Finalment publicà també un tractat…
Biblioteca del Pavelló de la República
Historiografia catalana
Biblioteca fundada el 1996 amb els importants fons bibliogràfics i documentals de la Biblioteca Figueras i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (que el 1977 havia recollit el de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne, de Ginebra).
Està situada a l’edifici rèplica del famós Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París del 1937, que es troba al districte d’Horta de Barcelona La reunió de tota aquesta documentació ha permès la constitució d’una de les biblioteques especialitzades més importants del món sobre la guerra civil, el règim republicà i la derogació del franquisme, regida d’ençà del 1998 pels codirectors del Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI, R Aracil i A Segura Consta de 108 000 monografies i opuscles, 14 500 publicacions periòdiques, 10 000 cartells 1 500 dels quals són de…
Quaderns del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Historiografia catalana
Revista editada pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona des del 1984, amb una periodicitat anual.
Aquesta publicació és l’element principal de difusió dels estudis del Cercle Cada número de la revista està dedicat a un tema de recerca hi ha, doncs, una relació d’articles que hi fan referència, o la publicació de ponències, conferències o colloquis realitzats prèviament sota l’empara del Cercle En els Quaderns , hi han participat fins ara historiadors de renom de les universitats catalanes que han tractat temes que van més enllà de les comarques gironines, centrant de vegades debats historiogràfics per tot Catalunya Cal destacar, entre d’altres, els volums següents Reflexions…
Agustí Lluís Verde i Camps
Historiografia catalana
Religiós, antiquari i arqueòleg.
Pel fet de ser monjo profés al convent de Sant Agustí de Barcelona aprofità les seves missions apostòliques per a visitar arxius i fer investigacions històriques Des del seu ingrés el 1737 en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona presentà diversos treballs històrics, filosòfics i religiosos, i també textos encomiàstics i poesies dedicades a la institució, moltes de les quals es conserven al seu arxiu El 1756 presentà davant els acadèmics una petita imatge, de bronze i molt ben treballada, que representava Mercuri, trobada prop de Torroella de Montgrí També es conserven discursos…
Antoni Marquès
Historiografia catalana
Teòleg, humanista i orador.
Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos 1641, dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’ Antonio Ramqués És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de Catalunya des…