Resultats de la cerca
Es mostren 6973 resultats
Pedro Machuca
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor castellà.
Estudià a Itàlia, on sembla que fou deixeble de Miquel Àngel En tornar-ne, el 1520, es donà a conèixer com a pintor a la Capella Reial de Granada Retaule de Santa Creu, 1521 És autor també del Retaule de Santa Maria d’Úbeda La seva obra pictòrica el situa en la línia del primer manierisme Com a arquitecte, l’únic edifici que hom li atribueix amb seguretat és el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada el començà el 1527, exemplar únic del Renaixement romà a la península Ibèrica, que deixà inacabat El seu fill, Luis Machuca — 1570, també arquitecte, després de la mort del seu pare…
Tomàs López i Enguídanos
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i a la de Sant Carles de València, on fou premiat el 1781 i el 1784 Fou acadèmic de totes dues institucions Carles IV el nomenà gravador de cambra el 1806 Com a pintor imità Meléndez Es destaquen, entre les seves obres, els retrats de Ventura Caro, Ferran VII a cavall, Godoy, Floridablanca i El Dos de Maig a Madrid , els quadres del Museu de Belles Arts de València, com Sant Vicent Ferrer i El marquès de la Romana , i les làmines de les Observaciones del botànic Cabanilles, les del Quixot publicat per Quintana 1797, les d’un Gil Blas editat per…
In Coena Domini
Història
Butlla atribuïda a Bonifaci VIII consistent en una recopilació, que hom llegia solemnement a les esglésies el dijous sant, de les principals disposicions conciliars i pontifícies contra abusos i crims i per la qual eren excomunicats els heretges, pirates, falsificadors de lletres apostòliques, etc.
Aquesta publicació fou molt mal rebuda per part dels reis i les potestats civils, sobretot en l’etapa del despotisme illustrat Josep II d’Àustria la feu suprimir dels rituals El 1552 l’audiència de Catalunya feu una reclamació, pel fet d’entendre que hi havien estat introduïdes clàusules contràries a la jurisdicció reial, i Felip II de Castella prohibí l’admissió de la butlla el 1572 Carles II el 1694 la declarà novament no admesa Igualment feu Felip V el 1745 Carles III, el 1788, en prohibí de nou la publicació Malgrat tot això, la butlla continuava essent inserida…
Guisa
Història
Família noble, una de les branques de la casa ducal de Lorena (França), la qual adquirí el comtat de Guisa el 1333, pel casament del duc de Lorena, Raül, amb Maria de Blois.
El 1428 el comtat passà a ésser ducat Claudi de Lorena 1496-1550 fou el primer dels ducs Es distingí en les guerres de Francesc I contra Carles V El seu fill, Francesc de Guisa 1519-63, conquerí Calais als anglesos i durant les guerres de religió comandà els catòlics contra els hugonots Morí assassinat El seu hereu, Enric de Guisa 1550-88, fou cap del partit catòlic sota els regnats de Carles IX i d’Enric III, el qual el féu matar Fou un dels responsables de la nit de Sant Bartomeu El succeí el seu germà Lluís de Guisa 1571-1640, cardenal de Lorena La família s’…
José Nicolás de Azara y de Perera

José Nicolás de Azara
© Fototeca.cat
Història
Diplomàtic i erudit aragonès.
Marquès de Nibbiano Secretari d’estat als 30 anys, ambaixador de Carles III i de Carles IV a Roma 1786-98 i a París 1798-99 i 1801-03, intervingué en les gestions per a la supressió de la Companyia de Jesús 1773 i, a l’època napoleònica, intentà una política de neutralitat A Itàlia s’interessà per l’arqueologia, l’estètica estudis sobre Mengs, 1780 i els clàssics llatins edicions de Bodoni amb el seu amic Esteban Arteaga Edità, revisà i augmentà l’obra de Bowles Introducción a la historia natural y a la Geografía física de España 1782 Fou un dels illustrats més…
Acadèmia Desconfiada
Entitats culturals i cíviques
Institució fundada a Barcelona el 1700 per un grup de nobles i eclesiàstics amb afeccions literàries i històriques; fou anomenada, també, Acadèmia dels Desconfiats.
Celebrà sessions fins al 1703 Les seves manifestacions es caracteritzen per un acusat barroquisme i un fervent entusiasme per Carles II, a la mort del qual 1700 fou dedicada l’única publicació impresa feta per aquesta agrupació literària, les Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II , conjunt de composicions escrites pels acadèmics planyent la mort del monarca Aquesta fidelitat a la casa d’Habsburg feu que, plantejat el problema dinàstic, la majoria dels components de l’Acadèmia Desconfiada militessin al costat de l’arxiduc Carles, la qual…
tinença d’Alcalatén
Història
Antiga jurisdicció senyorial, coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén.
Comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila d’Alcora Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I juntament amb tot el territori de la tinença a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de …
Lluís de França
Història
Comte de Valois (~1376-1407).
Duc de Turena 1368-92 i després d’Orleans Lluís I 1392-1407 Segon fill de Carles V de França i germà de Carles VI El 1389 es casà amb Valentina Visconti, comtessa d’Asti, filla del duc de Milà, la qual cosa li donà drets sobre el Milanesat La demència del seu germà el convertí en regent de França Hagué de lluitar contra l’oposició del duc Felip II de Borgonya i del fill d’aquest, Joan Sense Por, que aspiraven al tron de França El fet que fos amant de la seva cunyada, Isabel de Baviera, i la seva prodigalitat el feren impopular Joan Sense Terra se n'aprofità i el féu…
tractat de Rijswijk
Història
Pau signada els dies 20 de setembre i 30 d’octubre de 1697 a Rijswijk, que posava fi a la guerra de la lliga d'Augsburg, entre els països que la formaven i Lluís XIV de França.
Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’…
Joan Aldana
Història
Militar
Militar.
Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint…