Resultats de la cerca

En Els afrancesats a Catalunya 1994, realitzà un detallat estudi biogràfic dels principals afrancesats catalans També conreà la història local de la seva comarca i publicà una Història de l’Armentera 1993

Nascuda Jelena Ivanovna Diakonova, la seva mare, en restar vídua 1905 anà a viure amb un ric advocat de Moscou amb qui no es casà mai per l’oposició de l’Església ortodoxa, on passà a residir Rebé una educació acurada, reforçada per una gran afició a la lectura i al tracte amb intellectuals, entre d’altres la poetessa Marina Cvetaeva Aquests anys començà a utilitzar el nom de Gala, pel qual seria coneguda A causa del seu mal estat de salut, el 1912 fou enviada al sanatori suís de Clavadel Davos, on conegué el poeta Paul Éluard, amb qui es casà 1916 i tingué una filla 1918…

Del 1968 al 1970 feu estudis de lingüística i teatre a Praga, on entrà en contacte amb el Cercle lingüístic de la ciutat Els coneixements adquirits els aplicà a la fonologia catalana Elements de fonologia catalana 1983 Fou professor de dicció a l’ Institut del Teatre de Barcelona i impartí classes de gramàtica històrica i fonologia a la Universitat de Barcelona delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caràcter expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MA Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i…

Monjo de Santes Creus, fou elegit abat el 1535 Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la generalitat 1535-40 i 1543-54 En virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades Gaudí de l’amistat del rei Carles I, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià El 1554 es retirà de la política

Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, que l’honorà amb diverses ambaixades Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres La seva època fou la més pròspera del monestir

Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres  Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i  Nou tractat d’…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català,…

S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera  1930, a Collblanc, i collaborant a Flama  1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil  1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya  i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans Fundà també…

Fou campió d’Espanya de carretera 1952, 1953, 1954 i pista 1951, 1952, 1953, 1960 Competí com a professional 1956-62 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1956, com a independent, i del Critèrium de Sitges 1959, amb la Penya Solera També formà part dels equips Brillantina Verbena 1957, Ignis-Diniselli Italia 1958 i Club Ciclista Barcelonès 1962

Fou soci i president 1984-91 del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB Efectuà exploracions a diferents cavernes de Catalunya, l’Aragó i les Balears, i immersions a les galeries sifonants de les coves Forat de l’Or, a la Noguera Cova del Freixes i Font de Rivert, al Pallars Antiguo Bajo, a l’Aragó, i a cavernes submarines del litoral català Encapçalà els equips d’espeleòlegs del GEB que assoliren diversos rècords de fondària al massís d’Escuaín, al Pirineu central, i el rècord del món de travessada integral al Sobrarb –1151 m el 1980 Escriví Escuaín 1986 i morí fent espeleobusseig a la mar