Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Gerolamo Seripando
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Religiós agustí 1507 i sacerdot 1513, ensenyà teologia augustiniana a Bolonya des del 1518 Partidari de la reforma dels ordes religiosos, arribà a ésser general dels agustins 1539-51 S'apartà del nucli humanista de Nàpols 1535 per oposició a la línia de Juan de Valdés Intervingué com a teòleg en la primera etapa del concili de Trento, bé que la seva tesi conciliativa de la doble justificació no fou acceptada Fou arquebisbe de Salern 1554, cardenal 1561 i legat pontifici a Trento 1561 Per fer cara a la premsa protestant, creà la Tipografia Vaticana, que confià a PManuzio
Heinrich Schliemann
Arqueologia
Arqueòleg alemany, descobridor de la civilització micènica.
Comerciant enriquit, es lliurà a la lectura dels clàssics grecs i a la recerca de les antigues ciutats Inicià unes excavacions al pujol de Hissarlik prop dels Dardanels, Turquia per trobar l’emplaçament de la Troia homèrica i posà al descobert la ciutadella fortificada amb nou estrats sobreposats Trojanische Altertümer , 1874 Després, a Micenes, descobrí el mégaron i les tombes de l’acròpolis, que identificà amb les dels Atrides Mykenä , 1878 També excavà el tresor d' Orcomen Orchomenos , 1884 i descobrí el palau de Tirint Tiryns , 1886 Explorà Creta, però no arribà a fer-hi excavacions
Antonio Salieri
Música
Compositor italià.
Format a Venècia, gràcies a LGasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista Es mostrà seguidor de Gluck Armida, 1771, però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace 1771 o La calamita dei cori 1774, que li donaren fama amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov Deixà també música instrumental i religiosa
Agustí Sagrera
Cristianisme
Frare trinitari i místic.
Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València 1586, on professà el 1587 Fou predicador d’Oriola 1592 i lector de filosofia a València 1601 i el 1603 fou nome- nat ministre del convent de Vinganya, de Seròs Segrià Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquillitat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, els sentits i les potències Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts 1603-06, que es guardava al convent de València
Josep Maria Rovira i Brull
Pintura
Pintor.
Format a Sant Jordi Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre 1954-56 i formà part del grup Sílex 1955-57, amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme Illustrà diversos llibres i collaborà també com a illustrador a Tele-Estel Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època
Samuel Ros i Pardo
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià filosofia i lletres A Madrid, collaborà a ABC , Blanco y Negro i els setmanaris falangistes Fe i Arriba Exiliat a Xile 1937, hi fundà el periòdic Voz de España , en defensa de la contrarevolució espanyola Dirigí 1938-41 la revista Vértice i obtingué 1944 el premi Nacional de literatura Com a narrador passà d’uns intents avantguardistes — El ventrílocuo y la muda 1930 i Los medios abrazos 1933— a tendències més tradicionals — Los vivos y los muertos 1941 i Con el alma aparte 1945— Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres
Maurice Roelants
Literatura
Escriptor flamenc.
Fou cofundador i redactor de la revista literària t Fonteintje 1921-24 i secretari de la revista Vandaag 1929-30 Amb G Walschap i L Zielens fou un dels renovadors de la novellística flamenca cap al 1930 Les seves obres es caracteritzen per un estil molt acurat i per una profunda anàlisi psicològica de l’humanisme burgès Entre les més importants cal esmentar Komen en gann ‘Anar i tornar’, 1927, De Jazz-speler ‘El jazzman ', 1928, Het leven dat wij droomden ‘La vida que somniàvem’, 1931, Alles komt terecht ‘Tot arriba al seu lloc’, 1937 i Maria Daneels 1942
Simon Vouet
Pintura
Pintor francès.
Deixeble del seu pare, Laurent Vouet Després de viatjar per Orient, residí 15 anys a Itàlia Venècia, Roma i Gènova Cridat per Lluís XIII, arribà a França l’any 1627 Treballà per al rei i Richelieu, entre altres Conjugà el seu art amb l’ensenyament D’entre els més coneguts dels seus deixebles, cal citar Le Sueur, Le Brun i Mignard, que foren fonamentals en la creació del classicisme del s XVII francès Pintor d’una gran facilitat, d’una notable creativitat i d’una gran rapidesa d’execució, rebé tots els favors de la cort francesa
Valentinià III
Història
Emperador romà d’Occident (425-455), fill de Constanci III i de Gal·la Placídia.
Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva
József Szathmári
Teatre
Dramaturg hongarès, més conegut pel nom d’Ede Szigligeti.
Actor del Teatre Nacional de Budapest, n'arribà a ésser director Excellent coneixedor de l’escena i autor prolífic, excellí sobretot en els drames populars dels quals fou el creador, amb inclusió de música i cançons i mescla d’elements tràgics i humorístics Cal destacar-ne, entre altres obres, Szököltt katona ‘El desertor’, 1843, Két pisztoly ‘Dues pistoles’, 1844, Csikós ‘El pastor’, 1846 i Cigány ‘El gitano’, 1853 Escriví també drames històrics, com A trónkereso ‘El pretendent al tron’, 1868, i comèdies, com Rózsa ‘Rosa’, 1840, que obtingué el gran premi de l’acadèmia, Liliomfi 1849, A mama…