Resultats de la cerca
Es mostren 9069 resultats
ecolocalització
Biologia
Sistema d’orientació de certs animals, consistent en l’emissió d’ones ultrasonores que en ésser reflectides per la superfície d’objectes presents en el medi, són copsades pel mateix animal emissor, que és capaç d’interpretar-les i d’orientar-se, evitar obstacles, capturar preses, etc, en l’obscuritat.
Aquest sistema és emprat per les ratapinyades de l’ordre dels quiròpters, pels dofins cetacis odontocets, per una salangana asiàtica Collocalia inexpectata i un caprimulgiforme americà Steatormis caripensis Els sons, emesos discontínuament, presenten una cadència variable segons els individus i les situacions en què es troben Així, la ratapinyada comença per emetre un so per segon, i arriba a diversos centenars per segon quan és a prop de la presa La interpretació que fan del so reflectit que reben eco , inclou el temps transcorregut entre l’emissió i la recepció, i la…
Theo Jansen
Escultura
Art
Artista i escultor cinètic holandès.
Començà estudis de física però els abandonà per dedicar-se a la pintura i a estudiar aspectes de l’aeronàutica i la robòtica Relacionant els coneixements adquirits en les diverses disciplines, creà una màquina de pintar, un robot per a traçar grafits sobre la paret El reconeixement internacional, però, li arribà amb Strandbeest , treball que reuní una sèrie d’escultures cinètiques Construeix grans figures que imiten esquelets d’animals i són capaces de caminar gràcies a la força del vent de les platges i a la fusió d’art i l’enginyeria Entre altres guardons, ha rebut el premi Ars Electronica…
Alfons I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (739-757).
Probablement fill del duc Pere de Cantàbria Es casà amb Ermessenda, filla de Pelagi El 739 succeí el seu cunyat Fàfila Fou el fundador de la monarquia astur i el primer a començar la reconquesta aprofità les lluites internes d’Al-Andalus per a expandir el seu regne Arribà fins el futur comtat d' Àlaba 746 Cap a 751-752 expulsà d’Astorga els musulmans Amb l’ajuda del seu germà Fruela féu incursions 753-754 per les comarques meridionals de la serralada cantàbrica Enfortí la posició estratègica del regne astur, però, simultàniament, provocà el despoblament de la vall del Duero
Jaume Alcalà i Martínez
Cirurgià.
Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Collegi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos València, 1753, en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària
Pedro Aguirre Cerda
Història
Política
Polític xilè.
S'adherí al partit radical i en fou president Fou diputat 1915-21, senador 1921-24 i ministre en diverses ocasions Fou un dels líders de l’oposició a la dictadura del general Ibáñez, fins que el 1938 arribà a la presidència, elegit pel Front Popular Intentà una reforma agrària amb la llei sobre suelos vitales , però aviat hagué d’afrontar el desgavell ocasionat pel terratrèmol del 1939 i l’inici de la Segona Guerra Mundial Això no obstant, a les eleccions legislatives del 1941 es veié sostingut per una majoria del Front Popular Morí mentre era president
Gaspar Prieto
Cristianisme
Eclesiàstic.
Mercedari 1594, féu els estudis a Valladolid, Toledo i Salamanca Després d’exercir diferents càrrecs de comanador dins l’orde fou elegit mestre general 1622-26 Assistí a les corts de Montsó 1626 i fou elegit bisbe de Solsona el 1630 però no arribà a prendre'n possessió, car el rei el traslladà el mateix any a l’Alguer Sardenya, d’on fou lloctinent general 1631-32 Traslladat a la diòcesi d’Elna 1636, donà una sèrie de decrets el 1637 en pro de la moralitat És autor de dos tractats sobre la manera de fer les corts a la corona catalanoaragonesa
Policarp
Cristianisme
Bisbe d’Esmirna, un dels Pares Apostòlics.
Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer
Fructuós de Braga
Cristianisme
Bisbe de Dume i de Braga (656 — ~665).
D’origen reial i fill d’un militar visigot, es féu monjo, fundà diversos monestirs —els més importants a Compludo Astorga i a San Pedro de Montes Bierzo— i l’impuls que donà al moviment monàstic arribà a alarmar l’exèrcit Es relacionà per carta amb altes personalitats del país i escriví una regla monàstica de molt prestigi Hom li ha atribuït també, indegudament, una Regula communis , obra d’un sínode d’abats posteriors a ell Recesvint el nomenà bisbe de Dume i al concili X de Toledo li confià la diòcesi de Braga La seva festa se celebra el 16 d'abril
Francesc d’Assís de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Història
Rei consort i infant d’Espanya.
Segon duc de Cadis Fill de l’infant Francesc de Paula fill del rei Carles IV i de Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies Fou casat 1846 amb la seva cosina germana la reina Isabel II, amb la qual no arribà a avenir-se mai Aconsellat pel pare Fulgencio i sor Patrocinio, féu caure del govern Narváez, que avorria, i induí la reina a substituir-lo 1849 pel comte de Cléonard Arran de la Revolució de Setembre 1868 hagué d’exiliar-se amb la reina, de la qual se separà tot seguit, i es dedicà a la lectura i a la beneficència
José Casares Gil
Física
Químic i físic gallec.
Estudià farmàcia a la Universitat de Santiago, on es llicencià el 1884, i química a la de Salamanca, on ho féu el 1886 Fou catedràtic de tècnica física a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser degà 1900-05 El 1905 es traslladà a Madrid, on fou degà de la facultat de farmàcia Treballà a Alemanya i realitzà estudis als EUA És autor de més de dues-centes publicacions Fou president dels instituts Alonso Barba i Santa Cruz del CSIC, premi de química de la fundació Juan March, i doctor honoris causa per diferents universitats