Resultats de la cerca

Es tracta d’un concepte treballat pel pedagog alemany Johann Friedrich Herbart al segle XIX, que representa la plasticitat de tot ésser humà i afirma que tots tenim la possibilitat d’aprendre i ser educats Tothom pot rebre influències i, reaccionant-hi, construir el propi bagatge cultural i fins i tot la identitat personal pròpia Els límits de l’educabilitat són condicionats per l’herència biològica i per l’ambient social que envolta cada persona La posició equilibrada de l’optimisme pedagògic moderat com el de Herbart creu fermament en la possibilitat de perfeccionament de tot…

Era una antiga illa illa de Gènova, actualment soldada a la riba dreta del riu El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577 fins fa poc hi tenien l’origen encara els serveis de viatgers Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos

La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages

Washington acull converses entre els ministres d’Afers Estrangers d’Egipte, el Sudan i Etiòpia sobre la presa de la Gran Renaixença que aquest país construeix des del 2011 al seu tram del Nil prop de la frontera amb el Sudan Un cop acabada, la presa ha de ser la més gran de l’Àfrica i el govern d’Etiòpia considera que donarà al país un gran impuls El Sudan, per la seva banda, creu que el projecte també el pot beneficiar però Egipte considera la presa una amenaça, atès que el 90% dels seus recursos hídrics provenen del Nil

Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu…

Fou deixeble de GLBernini La seva primera obra completa és l’església de Santa Maria in Campitelli de Roma 1663-67, de façana amb dos ordres superposats, alternança de sortints i entrants i planta de creu grega, amb llarga nau a l’est Collaborà amb Fontana, en les dues esglésies cupulades de la Piazza del Popolo, de Roma, Santa Maria in Monte Santo i Santa Maria dei Miracoli, de rigorós pla simètric El seu pare, Girolamo Rainaldi Roma 1570 — 1655, també arquitecte, treballà a Bolonya església de Santa Lucia, Parma i Mòdena Per encàrrec d’Innocenci X féu el Palazzo Pamphili a Roma

L’any 1426 era a Brusselles, i treballà amb Roger Campin Mestre l’any 1432, tres anys més tard fou nomenat pintor oficial de la ciutat de Brusselles Visità Itàlia 1450 Hom pot incloure el seu estil dins el corrent naturalista flamenc, d’un gran dramatisme, amb resultats formals encara gòtics De composició violenta, però alhora equilibrada, la profusió de línies diagonals fan que el moviment sigui present d’una manera preponderant El Davallament de la Creu ~1430 Museo del Prado, Madrid és una mostra cabdal del seu art, al bell mig del gòtic i del Renaixement, a un nivell formal

Funcionari a Varsòvia, es convertí al catolicisme i fou ordenat de sacerdot 1814 Amic d’ETAHoffmann, rebé la influència de Novalis i Schleiermacher De les seves obres cal destacar Die Söhne des Tals ‘Els fills de la vall’, 1803, poema dramàtic, Das Kreuz an der Ostsee ‘La creu a la Bàltica’, 1806, la tragèdia Martin Luther oder die Weihe der Kraft ‘Martí Luter o la consagració de la força’, 1807, que transformà després de la seva conversió, i Der vierundzwanzigste Februar ‘El vint-i-quatre de febrer’, 1909, que inicia el gènere anomenat “drama de destí”

Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona

Creença difosa arreu, sobretot entre els eslaus i a Transsilvània, testimoniada ja a l’antic Egipte i a Babilonia, hom creu que ho esdevenen els qui moren abans d’hora, de mort violenta o accidental i, per això, encara aferrats a la vida Sovint hom desenterrava el mort suspecte i li travessava el cor o el decapitava Sovint la creença assumeix el caràcter de pànic popular, com a l’Hongria del s XVIII El tema ha estat tractat per diversos poetes romàntics L’obra més cèlebre és El comte Dràcula 1897, de Bram Stoker, que ha fornit matèria a més d’una pellícula