Resultats de la cerca
Es mostren 1672 resultats
Joan Josep Tharrats i Vidal

Joan Josep Tharrats i Vidal
© Fototeca.cat
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pintor, escriptor d’art i editor.
Fill de Josep Tharrats i Vilà , es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària El 1935 s’installà a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana La Guerra Civil de 1936-39 interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques Els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij El 1946 les seves obres foren fetes de papers retallats, taques i enganxaments El 1947, a l’Institut Français de Barcelona, conegué August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan…
,
Francesc Xavier Riera i Gironella

Francesc Xavier Riera i Gironella
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, matemàtic i predicador.
Vida Alumne de l’Escola Pia de Moià, entrà a l’orde el 1870 i hi professà el 14 de juliol de 1872 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Mataró, durant els quals rebé una acurada formació matemàtica dels professors que havien estat alumnes del pare Jacint Feliu i Utzet Començà l’ensenyament a Mataró 1876-1878 i després continuà divuit anys a Sant Antoni de Barcelona, on s’acredità com a professor de matemàtiques, de ciències naturals i de llatí El 1896 fou destinat al collegi de Palma Mallorca i el 1900 fou nomenat rector d’aquella casa Al cap de dos anys es traslladà al collegi de…
Perot Rocaguinarda
Història
Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà.
A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a lloctinents…
Isona Passola i Vidal

Isona Passola
© Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Cinematografia
Productora, guionista i realitzadora cinematogràfica.
Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes” 1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…
,
Ferran Patxot i Ferrer
Historiografia
Literatura catalana
Escriptor i historiador.
Vida i obra Passà la infància a Sant Feliu de Guíxols, el poble dels seus pares Cursà estudis de filosofia al Collegi Tridentí de Barcelona i estudià la carrera de jurisprudència a la Universitat de Cervera 1829-34 Acabats els estudis, s’establí durant algun temps a Madrid, on exercí d’advocat Poc després retornà a Barcelona, on es casà amb Teresa de Lasarte i ingressà com a fiscal en la Intendència Militar 1835-46 Les exigències de la seva professió, però, no s’adaptaren a la seva condició d’home generós i de lletres Abandonà la professió judicial 1846 i es dedicà infatigablement al conreu…
,
Esteve Albert i Corp
Esteve Albert i Corp
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Historiografia catalana
Historiador, poeta, autor teatral i promotor cultural.
Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal…
, ,
Alexis Tsipras

Alexis Tsipras
© FrangiscoDer
Política
Polític grec.
Graduat en enginyeria civil a la Universitat Politècnica d’Atenes, on cursà un postgrau d’urbanisme i planificació regional Activista en organitzacions d’esquerres des dels anys d’educació secundària, entre el 1999 i el 2003 fou secretari general de les joventuts de Sinaspismós, partit de l’esquerra radical, i el 2004 esdevingué membre del comitè central, i el 2008, president Elegit diputat 2009 al Parlament grec i cap del grup parlamentari Syriza , la coalició d’esquerres on era integrada Sinaspismós, fou reelegit el 2012 i esdevingué cap de l’oposició, posició des de la qual atacà durament…
Margarida Aritzeta i Abad
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà Cursà també estudis de belles arts Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona 1979-92 i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans 1981, premi Víctor Català 1980 Posteriorment ha publicat sobretot novella i, amb Un febrer a la pell 1983, guanyà el premi Sant Joan 1982 Seguiren Vermell de cadmi 1984, El darrer toro 1987, El correu de…
,
evolucions
Gimnàstica
En gimnàstica, moviments combinats amb la marxa i la cursa que determinen canvis de direcció o d’ordenació del conjunt de gimnastes, com els desdoblaments, els replegaments, les formacions en columna de marxa, etc.
rial
Esport
En l’atletisme, obstacle format per una barrera seguida d’un fossat d’aigua i situat en un dels extrems del camp de l’estadi, que forma part del recorregut d’una cursa d’obstacles.