Resultats de la cerca
Es mostren 10659 resultats
Diada castellera de Sant Fèlix
Les colles dels Verds de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Vella dels Xiquets de Valls i la Joves Xiquets de Valls protagonitzen a Vilafranca del Penedès una de les millors diades de Sant Fèlix dels darrers temps La colla local aconsegueix carregar el quatre de deu amb folre i manilles al segon intent Els Minyons de Terrassa carreguen per setena vegada en la seva història el tres de deu amb folre i manilles La Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca també descarreguen aquest castell D’altra banda, la Joves descarrega el dos de nou amb folre i manilles, la Vella, el quatre de nou…
conjur
Esoterisme
Acció consistent en un signe o ritu, sovint acompanyat d’una fórmula parlada, amb què hom creu congraciar-se una potència invisible o allunyar-ne una altra.
El conjur es basa en la convicció que la valor suprema és la vitalitat Per això, en moltes religions només pot fer conjurs qui es troba en estat de màxima excitació vital trànsit Són signes de conjur els objectes “porta fortuna” o accions que desvien en d’altres un malefici gests o símbols fàllics, o, més en general, sexuals, com a màxima manifestació de vitalitat De vegades el conjur esdevé exorcisme Al poble d’Israel i a l’Església Catòlica, a causa de llur monoteisme, el conjur és una interpellació a Déu perquè aparti els mals esperits o qualsevol perill, o bé a una persona per fer-li dir…
moviment de Schönstatt
Moviment de l’Església catòlica, apostòlic i marià, fundat a Alemanya lsany 1914 pel sacerdot Joseph Kentenich.
Rep el nom del santuari marià situat a la vall alemanya homònima, on fou fundat, el qual amb el temps s’ha convertit en un lloc de devoció i de pelegrinatge És format per diverses comunitats de sacerdots, persones consagrades i laics que s’eduquen sota la guia de la Mare de Déu per a evangelitzar l’Església i el món En els diferents llocs del món on ha crescut el moviment es construeix el santuari, rèplica exacta del santuari original de la vall de Schönstatt, des d’on la Mare de Déu actua com a mare i educadora Actualment hi ha gairebé 200 santuaris construïts arreu del món, entre els quals…
Xavier Melloni i Ribas

Xavier Melloni i Ribas
© Inês Castel-Branco / Fragmenta
Cristianisme
Jesuïta.
Expert en diàleg interreligiós i en espiritualitat És professor de teologia espiritual a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat És autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio 2001, Escletxes de Realitat Religions i revelació 2007, El desig essencial 2009, Voces de la mística I 2009, El Crist interior 2010, Vers un temps de síntesi 2011, Voces de la mística II 2012, Nómadas del Absoluto 2012, Sed de Ser 2013, Déu sense Déu Una confrontació 2016, amb Josep Cobo, …
anatema
Dret canònic
Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia definit el concili…
Morosini
Antiga família aristocràtica de Venècia.
En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657, perdé el…
Jakob Böhme
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i místic alemany.
Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i…
Bartomeu
Escultura
Escultor.
Representa l’evolució al gòtic a la Catalunya del final del s XIII Sembla que es formà en l’ambient artístic de la catedral de Girona treballant en l’obra del claustre Hom li atribueix un calvari Museu Provincial de Girona i la imatge de la Mare de Déu de Belulla, així com la decoració 1277 del portal major de la catedral de Tarragona, on supera l’etapa arcaica de Girona i confereix a la seva obra una certa originalitat, malgrat la influència del gòtic francès i, més llunyanament, de l’italià n'és una bona mostra la imatge de la Mare de Déu amb el nen, al mainell Cap a l’any 1294 treballà en…
Sant Marcel (Cornudella de Montsant)
Art romànic
El lloc de Sant Marcell o Marcel, a la vora del riu de Siurana, va ser colonitzat per Pere de Déu a partir del 1180 En aquesta data el rei Alfons I va fer donació a Pere de Déu del territori de Sant Marcell i la vall de Porrera perquè el repoblés Com assenyala el topònim, en aquest indret s’havia bastit una església, de la qual es té una única referència del 1258 El nucli de població de Sant Marcell potser va desaparèixer aviat com a tal el fet és que l’església mai no va passar de ser una sufragània, ja que no figura en la relació d’esglésies i beneficis que contribuïren a la dècima…
Mestre de Xàtiva
El naixement de Crist , taula gòtica del Mestre de Xàtiva
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor que treballà a la vila de Xàtiva el darrer quart del s XV i l’inici del XVI.
El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal església de Sant Feliu de Xàtiva i les taules…