Resultats de la cerca
Es mostren 2434 resultats
Badia de Baffin
Estret marí
Braç de mar de l’Àrtida situat entre Grenlàndia, la Terra de Baffin, l’illa de Devon i la d’Ellesmere, i oberta a l’Atlàntic per l’estret de Davis.
Té una extensió de 620 000 km 2 i una profunditat d’uns 3 000 m, i resta tot l’any coberta de glaç, llevat a l’estiu, que és possible la navegació Rebé el nom de l’explorador anglès William Baffin, que la descobrí entre el 1615 i el 1616
oboè
Oboè
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon del grup dels de llengüeta consistent en un tub estret d’uns 60 cm, proveït de forats i claus, de forma lleugerament cònica, amb llengüeta doble en l’embocadura.
Hom n'obté el so, penetrant i de registre mitjanament agut, obturant i obrint els diferents forats mitjançant els registres corresponents Abasta tres octaves de l’escala cromàtica Té un origen molt remot i són nombrosos els instruments antics que poden considerar-se'n un precedent L’instrument actual s’originà vers el segle XVII, i n'han derivat també un gran nombre d’instruments, el més destacat dels quals és l’anomenat corn anglès Des del segle XVII figura en l’orquestra, i hom li confia un paper rellevant en la música simfònica i en l’òpera Vivaldi, CPhE Bach i Händel, entre altres,…
fesa
Ramaderia
Tall llarg i estret que hom fa a l’orella d’un cap de bestiar, especialment en el cas d’ovelles i de cabres, com a senyal per a reconèixer-les.
rafidiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes de petita grandària, amb dues parelles d’ales d’igual mida amb una zona dura a la vorera anterior, el pterostigma, i amb protòrax molt llarg i estret.
La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters
quilòpodes

Insecte quilòpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Subclasse de miriàpodes que comprèn individus amb el cos allargat, estret i de mida molt variable, aplanats dorsiventralment, segmentats i amb un parell d’apèndixs acabats en ungla a cada segment.
El cap conté un parell d’antenes llargues, amb 12 artells o més, un parell de mandíbules i dos parells de maxilles presenta també un nombre variable d’ocels, que poden ésser fusionats o bé absents en certes espècies, i dos òrgans sensitius l’òrgan de Tömösvary i l’òrgan frontal El tronc conté gonopodis a l’extrem posterior, espiracles dorsals en l’escutígera o laterals en el centcames, que condueixen a tubs traqueals ramificats, un parell d’urpes prènsils, acabades en una ungla verinosa, i 15 o més potes marxadores Tenen sexes separats i fecundació interna el desenvolupament és anamòrfic en…
ànec mut
Ànec mut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de cos llarg i ample, amb plomes molt abundants, bec estret i punxegut voltat d’unes berrugues carnoses vermelles que, en fer-se vell l’ànec, arriben fins als ulls.
La cua, llarga i mòbil, té un elevat nombre de vèrtebres La tràquea és aixafada, la qual cosa dificulta a l’animal l’emissió de sons, d’on prové el nom de mut Té la temperatura del cos més baixa que els altres ànecs, per la qual cosa retarden la incubació Procedent de l’Amèrica tropical ha estat importat i domesticat a diversos països amb diferents noms ànec de Berberia, reial, crioll, espanyol , etc És criat com a productor de carn L’ ànec mestís és una raça híbrida d’ànec mut i una altra raça de carn No té tipus ni color definits, car aquests trets depenen de les races emprades en la…
mar Negra

La mar Negra des del llogaret de Sinemorets, Bulgària
Oficina de Turisme de Bulgària
Mar
Mar continental annexa a la Mediterrània.
S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat…
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…
ordidor
ordidor directe amb la fileta
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina d’ordir.
Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’ordit els directes, els seccionals i…
gramínies

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la…