Resultats de la cerca

Rebé la primera formació musical del seu pare, músic de la Hofkapelle, i poc després estudià violoncel amb Karl Drechsler i teoria amb Friedich Schneider El 1849 reemplaçà B Cossmann en la Gewandhaus i al Conservatori de Leipzig A partir del 1860, i fins a la seva mort, s’establí a Dresden, on treballà a la Hofkapelle, i com a virtuós de cambra del rei de Saxònia Entre els seus alumnes hi hagué H Becker i O Brückner Les seves composicions més importants són dedicades al violoncel, entre les quals destaquen els tres concerts i nombrosa música de cambra i lieder No obstant això, les obres per…

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element políticament…

La supressió del tràfic d’esclaus fou acordada al tractat de Viena 1815, però fou més teòrica que real Els plantadors del sud dels EUA, que s’enfrontaren a la política abolicionista del nord en la guerra de Secessió 1861-65, es resistiren a acceptar l’abolició de l’esclavitud A Espanya, aquesta fou una de les qüestions de la lluita política democràtica, i la Sociedad Abolicionista fundada el 1865 estigué especialment lligada als republicans Durant la Primera República hom abolí l’esclavitud a Puerto Rico 1873 A Cuba, aquesta abolició costà molt més i hagué d’assolir-se en diverses etapes a…

Començà els estudis de violí molt jove amb Max Fiedelmann, a Odessa, i els continuà amb Alexander Fiedelmann a Berlín Fou deixeble de Leopold von Auer al Conservatori de Sant Petersburg Feu el primer concert professional a Oslo el 1915, i tres anys després debutà als EUA amb un concert al Carnegie Hall El 1924 adoptà la nacionalitat nord-americana Aconseguí gran notorietat amb nombroses gires de concerts per Amèrica, Europa i Austràlia El 1938 fixà la seva residència a Califòrnia, on treballà per a diferents estudis cinematogràfics com a intèrpret de moltes bandes sonores Fou professor del…

En 1946-47 fou pianista i arranjador de l’orquestra de Fletcher Henderson Més tard, a Chicago, dirigí el seu propi grup, Arkestra, de format big band , amb el qual enregistrà Jazz in Silhouette 1958, entre altres obres El 1960 l’orquestra s’installà a Nova York i començà una llarga carrera, amb bona acollida als festivals europeus i en concerts en diverses universitats dels Estats Units Les actuacions incloïen dansa, vestuari especial i efectes de llum Entre els músics de l’orquestra hi hagué Marshall Allen, Craig Harris, Lex Humphries, Julian Priester i sobretot John Gilmore La formació…

Estudià a l’Escola de Música de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual passà a ampliar la seva formació a Moscou Encara estudiant, hagué de substituir un director en la direcció de la Cinquena simfonia de Cajkovskij, fet que tingué un gran èxit Més tard, interpretà la integral de les simfonies d’aquest compositor amb les principals orquestres soviètiques El 1974 fou nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS Ha dirigit arreu d’Europa i dels EUA, i ha realitzat més d’un centenar d’enregistraments fonogràfics, alguns dels quals han…

A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’s la institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on destacà com a bon improvisador a l’orgue Restaurada novament l’…

Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la majoria de…

Era conseller secretari de Lluís XIV de França Aquest l’envià 1702 a Felip V de Castella, que li havia demanat un expert per a refer les decaigudes finances castellanes La seva gestió fou eficaç millorà els proveïments de l’exèrcit i estimulà les manufactures Reorganitzà l’administració amb un criteri racionalista i aconsellà d’introduir-hi el càrrec d’ intendent suggeriment dut a la pràctica pel comte de Bergeyck, el 1711 La seva antipatia i insolència el feren impopular i hagué d’abandonar la cort 1706 Reclamat a Madrid el 1713 i recompensat amb el títol de comte de Vinaròs, intervingué en…

Fill d’un antic alcalde liberal del mateix poble, s’uní el 1866 al progressisme i prengué part en l’intent revolucionari del 1867 a les ordres del general Baldrich Després de la revolució del 1868, participà en la revolta contra les quintes del 1869 i aconseguí aixecar al Vallès uns 1500 combatents que s’uniren al Xic de les Barraquetes El 1872 fou elegit diputat provincial i regidor de Rubí Quan es proclamà la Primera República passà a ésser comandant del batalló de Cossos Francs i, de nou al costat del Xic, combaté els carlins a Berga, Igualada i el Bruc El 1874 intervingué en la…