Resultats de la cerca
Es mostren 9259 resultats
harmònic | harmònica
Música
Dit dels sons secundaris o concomitants en els quals es descompon un so musical.
Es produeixen en forma de sèrie ascendent que sona juntament amb el so fonamental sovint no són identificables, excepte per experts, o no són percebuts, a causa de llur feblesa Els harmònics inferiors són uns sèrie de sons que tenen entre ells les mateixes distàncies de la sèrie ascendent Harmònics instrumentals són obtinguts pe la vibració d’una determinada part d’un cos sonor i són els únics que es poden considerar com a parcials
Alfons Carbonell
Arquitectura
Arquitecte, actiu del 1620 al 1660.
Treballà, juntament amb Crescenzi, al panteó dels reis 1654 d’El Escorial El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms És autor també del palau del Buen Retiro de Madrid 1633 i del convent de les dominicanes de Loeches 1635-38 Realitzà, amb Eugenio Caxés, el retaule major i els laterals de l’església de La Merced Calzada de Madrid 1624, avui desapareguts
Jacques Louis Reverdin
Cirurgià suís.
Juntament amb el seu cosí Auguste Reverdin Ginebra 1848 — 1908, amb qui compartí la direcció d’una important clínica quirúrgica de Ginebra, féu valuoses aportacions a la tècnica operatòria, millorà l’instrumental com, per exemple, amb l’anomenada agulla de sutura de Reverdin , etc i fou el primer que interpretà adequadament els símptomes d’hipotiroïdisme després de l’extirpació del goll, tot recomanant l’extirpació només parcial del tiroide per tal d’evitar aquestes complicacions
Guillaume Farel
Història
Reformador.
Fou deixeble, a París, de Lefèvre d’Étaples i, juntament amb ell, collaborà amb Briçonnet, bisbe de Meaux 1521 Adherit al luteranisme 1523, fou un home d’acció i un predicador eficaç Publicà la primera litúrgia en llengua francesa, i difongué la Reforma a Basilea 1524, Berna 1529 i Ginebra 1532, on cridà Calví 1536, amb qui hagué d’abandonar la ciutat 1538 i retirar-se a Neuchâtel El 1558 es casà amb Maria Torel
coronel Wassili de Basil
Dansa i ball
Pseudònim de Vasilīj Grigorjevič Voskresenskij, director de ballet rus.
Antic oficial d’una divisió cosaca, participà en la creació de l’òpera russa de París 1925-30 El 1932 formà la companyia dels Ballets Russes de Montecarlo, juntament amb René Blum El 1936 abandonà Montecarlo, i la seva companyia prengué el nom de Ballets Russes du Colonel de Basil 1936-39 i el d’Original Ballet Russe 1940-47 Organitzador enèrgic i d’una gran persuasió, continuà l’obra de Diaghilev
Charles Bally
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Fou deixeble de Saussure, del qual recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale 1916 Professor a la Universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française 1909, Le langage et la vie 1913 i Linguistique générale et linguistique française 1932 Bally entén l’estilística com l’estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat
Santa Maria de la Roca (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El santuari de la Mare de Déu de la Roca té els seus orígens en una església documentada per primer cop l’any 1082, en què el comte Artau II lliurà el castell d’Escart al monestir de Gerri, juntament amb les esglésies de Sant Martí d’Escart i Santa Maria de la Roca L’actual edifici és de factura barroca, però no es pot descartar que fos construït sobre una base medieval
Santa Margarida de Comallonga (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar mai de la categoria de capella rural Del 1222 hem trobat una deixa a Santa Margarida, juntament amb d’altres esglésies dels voltants, com Santa Maria de Coromines i Sant Julià de Puigfarner, que consten en el testament de Joan d’Aguilar, per això creiem que correspon a aquesta capella, encara que l’actual edifici no tingui cap característica romànica
Santa Maria de Santa Liestra
Art romànic
Aquesta església, parròquia del poble de Santa Liestra, va ser donada pel rei Sanç Ramírez a Sant Vicenç de Roda el 1068, com a dotació de la nova canònica Juntament amb l’església el rei li concedí la tercera part dels delmes parroquials i tots els seus béns Va ser confirmada a Sant Vicenç de Roda el 1092, quan el bisbe Ramon Dalmau reformà la canònica i hi establí la vida comunitària
Santa Maria d’Alsamora (la Pobla de Roda)
Art romànic
L’any 1023 el prevere Albí dotà Santa Maria de Nocelles amb una terra sota Alsamora Es tracta de la primera notícia de l’indret En una concòrdia del 1295, el monestir de Sant Victorià d’Assan cedí l’església d’Alsamora, juntament amb les de Nocelles, Torrueco i Castellar, a Sant Vicenç de Roda, de manera que esdevingué un domini del priorat En canvi Sant Victorià va rebre l’església de Campo