Resultats de la cerca
Es mostren 2314 resultats
la Trinitat
Misteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit.
És a dir, que en Déu hi ha —d’acord amb la formulació tradicional— una natura, o essència, en tres persones persona 3 3 Pare , Fill i Esperit Sant Discernible ja, d’alguna manera, en l’Antic Testament Déu es manifesta mitjançant la seva paraula , en la qual és present, i alhora mitjançant el seu esperit , que fa entendre aquesta paraula, el misteri de la Trinitat s’insinua explícitament —bé que no en termes de doctrina abstracta— en el Nou Testament, en la revelació que el Crist fa de Déu com a Pare que envia el seu Esperit als creients la praxi baptismal, els símbols de la fe —que usen…
la Renaixença
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX.
El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda, el català…
José Saramago
Literatura
Escriptor portuguès.
Biografia D’una família camperola pobra que el 1934 emigrà a Lisboa, als dotze anys hagué d’abandonar els estudis secundaris i ingressà en una escola de formació professional Obtingué cinc anys més tard un graduat en mecànica i s’incorporà a un taller Durant aquests anys esdevingué un gran lector i completà la seva formació de manera totalment autodidacta A mitjan anys quaranta començà a treballar com a funcionari de la seguretat social, i el 1947 publicà la seva primera novella, A Viúva publicada amb el títol Terra do pecado , que passà desapercebuda Posteriorment tornà a treballar d’operari…
música de Cambodja
Música
Música desenvolupada a Cambodja.
Característiques La cultura cambodjana -i doncs, les seves manifestacions musicals- està íntimament relacionada amb la dels països veïns, Tailàndia, Laos i Birmània, i totes elles presenten moltes influències índies A Cambodja, la cultura khmer és la majoritària, però a les zones muntanyoses del país hi ha també minories ètniques que, tot i ser poc conegudes musicalment, estan, de fet, més relacionades amb la Xina meridional o amb el Vietnam Des del punt de vista de l’organització tonal, la música cambodjana es caracteritza per l’ús d’escales heptatòniques Aquestes escales són…
música d’Eslovènia
Música
Música desenvolupada a Eslovènia.
Música culta Es tenen molt poques dades sobre l’origen de la música culta a Eslovènia Pel que sembla, durant l’Edat Mitjana la música d’origen occidental incidí de manera important en la música d’aquesta zona centreeuropea, tot diferenciant-la de les àrees veïnes, que es veieren influïdes per corrents provinents de l’imperi Bizantí L’absència d’una aristocràcia potent feu que durant el Renaixement i el Barroc no proliferessin les institucions musicals com passava arreu d’Europa, on les capelles musicals creixien a redós de corts i catedrals En aquesta època destacà el compositor Georg…
Antoni Comas i Pujol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador de la literatura i de la cultura catalana i crític.
Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Fou un dels fundadors de la revista universitària Curial 1949, dedicada a estudiar temes de cultura catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de…
, ,
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cinematografia
Historiador de la literatura, crític literari, assagista i poeta.
Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…
, , ,
música de Castella i Lleó
Música
Música desenvolupada a Castella i Lleó.
Música culta Vegeu Espanya Música popular El repertori musical i coreogràfic tradicional d’aquesta zona de la Península Ibèrica és força variat i presenta algunes característiques formals dignes d’interès Des del punt de vista de l’organització tonal, s’hi troben amb molta freqüència escales modals, entre les quals el mode de mi hi és profusament representat Des del punt de vista rítmic són dignes d’esment els ritmes aksak ritme aksak i les manifestacions de polirítmia que apareixen en algunes danses I pel que fa a la cançó, com és el cas d’altres regions septentrionals…
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
Les orientacions polítiques dels ciutadans
Eleccions generals del 15 de juny de 1977, Tarragona, R Vallvé CFV El pas del franquisme a la democràcia i l’inici del sistema de les comunitats autònomes, encara que van ser conduïts a través de negociacions entre forces polítiques i mitjançant decisions de les institucions centrals, aspiraven a donar resposta a les expectatives de la ciutadania Cal saber, però, quines eren aquestes exactament Naturalment, es pot considerar que el vot ciutadà, decantant-se per determinats partits polítics i deixant-ne d’altres fora de joc, constitueix, de manera indirecta, una aproximació a les preferències…
