Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
Martin, Roviralta i Pugnaire
Si Renaud Germain és la primera empresa catalana de perfumeria, en el sentit cronològic, Martin, Roviralta i Pugnaire n’és la segona L’establiment de perfumeria de Roviralta i Pugnaire apareix a la part inferior esquerre de la fotografia publicada a Bellezas de Barcelona , 1874 L’empresa Martin i Roviralta es constituí l’any 1856 i era inicialment una botiga que venia productes de perfumeria i de cosmètica amb el nom de La Cesta Florida Era, primer, al núm 15 del carrer de Sant Francesc, i després, al carrer de Barberà, núm 23 Martin i Roviralta passaren del comerç a…
Solsona, Estruch i Companyia. La Llinera de Premià
Fragment de paper comercial Solsona, Estruch i Companyia eren uns comerciants de Barcelona que incorporaren l’activitat industrial en crear La Llinera de Premià Els socis principals de Solsona, Estruch i Companyia eren Josep Oriol Estruch i Sabadell i Josep Solsona i Mas Tenien una casa de comerç de teixits molt antiga que havia començat amb el nom de Solsona, Malet, Estruch i Companyia, amb botiga al carrer de l’Argenteria, núm 37 La seva entrada a Premià s’ha de veure com la seva incorporació a les activitats industrials Es va produir al final del segle XIX Oriol Estruch i Josep Solsona…
Les mantellines dels Volart
Marca de Casimir Volart 1899 Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap Són blondes de fil de seda, si són de qualitat Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment Com els dos fabricants de blondes anteriors, feien…
Joan Carles Alessan
El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l’Orde de…
Iniciativa per Catalunya
Partit polític
Organització política que començà a existir a la primeria de 1987, quan per primera vegada concorregué a les eleccions municipals, i que adquirí la configuració definitiva el 1990, en la I Assemblea Nacional.
Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…
Àfrica Oriental Italiana
Geografia històrica
Denominació amb la qual eren indicats, després de la conquesta italiana d’Abissínia, els territoris d’Eritrea, de la Somàlia Italiana i d’Abissínia reunits (1936-47).
cop de sangs
Patologia humana
Denominació popular de l’apoplexia i de diversos estats inflamatoris, erupcions de la pell, taques vermelloses, etc, que hom atribueix a una afluència sobtada de la sang.
pobre | pobra
Cristianisme
Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica.
Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards
àcid silícic
Química
Denominació genèrica de diversos àcids —H4SiO4 (ortosilícic), H2SiO3 (metasilícic), etc—, no coneguts en estat lliure, dels quals deriven formalment els silicats.
zeolita
Química
Denominació genèrica de diversos aluminosilicats, tant naturals com sintètics, d’estructura tridimensional, la part aniònica dels quals pot ésser representada per la fórmula [(Al, Si)O2] n
.
Presenten, com a característica més important, xarxes obertes que determinen l’existència de cavitats en el si de l’estructura, la qual cosa permet el seu ús com a bescanviadors d’ions i, fonamentalment, com a adsorbents selectius d’una gran efectivitat Actualment hom coneix un gran nombre de zeolites sintètiques, les quals responen a fórmules del tipus M n x / n AlO 2 x SiO 2 y z H 2 O i constitueix un grup de materials d’una gran importància ecònomica Una de les més emprades és la fórmula Na 1 2 AlO 2 1 2 SiO 2 1 2 27 H 2 O que hom obté per cristallització d’un gel d’aluminosilicat…