Marca de Casimir Volart (1899). Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà.
La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap. Són blondes de fil de seda, si són de qualitat. Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum.
El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment. Com els dos fabricants de blondes anteriors, feien treballar les puntaires del Maresme i del Baix Llobregat. Ells parlaran, en un moment determinat, de fins a 3 000 puntaires.
Com per a tants altres industrials catalans, l’Exposició del 1860 serà el moment per a presentar públicament els seus productes. Són mantellines de color i estil divers, acompanyades de vels per a barrets femenins. El despatx el tenien al núm. 1 del carrer d’Escudellers, xamfrà amb la Rambla de Barcelona. Igual que els seus col·legues, foren nomenats proveïdors de la Casa Reial (1864).
A l’Exposició Universal del 1888 guanyaran una medalla de plata per les seves blondes i puntes.
Ramon Campmany se separà de la societat i quedà com a soci únic Casimir Volart, el qual continuà el negoci. Va morir el 7 de febrer de 1898. El succeiran els seus fills, Ramon, Joan i Dolors Volart i Costa, sota la denominació de Fills de Casimir Volart, tal com era tradicional. Però per poc temps, ja que Joan Volart morí un mes després. L’empresa quedarà en mans de Ramon Volart, el qual hi associà el seu cunyat Isidor Valls. L’empresa, però, es dirà Fill —en singular— de Casimir Volart.
Ramon Volart (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Anunci (Guía de España y Portugal, 1892).
Ramon Volart fou el responsable de la mecanització de la producció. Al capdavall, la mantellina era una roba absolutament popular, es podia fer de cotó —una fibra més barata que la seda— i posar-la a l’abast de tothom. Tampoc els vels de barret no havien de fer-se a mà, cosa que encaria el producte. La fàbrica es muntà al carrer del Dos de Maig, en el que era Sant Martí de Provençals i prop d’on començarà a aixecar-se el temple de la Sagrada Família.
El 1935, la societat regular col·lectiva es transformà en anònima: Volart, Encajes y Tejidos, SA. L’empresa es manté amb fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat.