Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
División Azul
Història
Nom donat a la División Española de Voluntarios que lluità al front soviètic al costat dels alemanys des de l’octubre del 1941 a l’octubre del 1943.
El nom prové de la camisa blava que portaven en llur enrolament els combatents falangistes, que constituïen una quarta part del contingent total Englobada dins la Wehrmacht, aquesta divisió la 250 ID constava de 18 000 homes i 12 000 cavalls Era formada per quatre regiments sota el comandament dels coronels Pimentel, Vierna, Martínez Esparta infanteria i Badillo artilleria, i hi havia també una esquadrilla de caça manada pel comandant Salas El cap de la unitat era el general Agustín Muñoz Grandes, substituït més tard pel general Emilio Esteban Infantes Lluità al front de Novgorod i al setge…
concordat de Worms
Història
Pacte entre Calixt II i Enric V (1122) amb què hom posava fi a la lluita de les Investidures
.
L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al papa, com també…
motí de Squillace
Història
Avalot ocorregut a Madrid del 23 al 26 de març de 1766.
En foren diverses les causes, però es resumien en l’encariment dels productes de consum —sobretot, del pa—, per les males collites dels tres anys anteriors, i en l’odi al poderós ministre de Carles III marquès de Squillace Leopoldo de Gregorio , pel fet que era estranger i, en especial, per diverses mesures que havia pres Entre aquestes, les més impopulars foren l’alliberació del comerç de grans —cosa que contribuí a encarir-los— i la prohibició d’usar capa llarga i capell xamberg Hom s’enfrontà a les tropes establertes a Madrid, féu diversos actes de saqueig i de destrucció i es presentà al…
Rosa-Creu
Història
Societat secreta originada a Alemanya (segle XVII), lligada posteriorment a la francmaçoneria, el ritu escocès de la qual situa el grau de príncep de la Rosa-Creu com el 18è dels 33 de què consta.
Creada, segons la llegenda, pel cavaller germànic Christian Rosenkreuz —segle XV—, hom no en divulgà l’existència fins a la primeria del segle XVII, amb el llibre Fama Fraternitatis RC Pocs anys després, una obra satírica titulada Chymische Hochzeit Christiani Rosenkreuz —sembla que escrita pel teòleg protestant JV Andreä—, que feia befa dels cercles ocultistes, contribuí, però, a fer-la conèixer Dins la mateixa centúria els ocultistes s’aplegaren sota la invocació de Rosenkreuz, amb el propòsit d’intervenir pacíficament i secretament en el món, per assolir-hi la pau i una religió comuna Des…
Leo Spitzer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac.
Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910, Aufsätze zur…
Segimon III de Polònia
Història
Rei de Polònia (1587-1632) i de Suècia (Segimon I: 1592-1604).
Fill del rei suec Joan III i de Caterina Jagelló i nebot matern de Segimon II de Polònia La dieta polonesa l’elegí rei el 1587, preferint-lo a l’arxiduc Maximilià d’Àustria i el 1592, a la mort del seu pare, fou proclamat rei de Suècia Campió de la Contrareforma, intentà de sotmetre a la Santa Seu els ortodoxos lituans i polonesos acta d’unió de Brest-Litovsk, 1595 i afavorí els catòlics suecs Això i la subordinació dels interessos de Suècia als de Polònia descontentaren la majoria dels suecs, que el deposaren i cridaren al tron el seu oncle Carles IX A l’època de les pertorbacions…
Sanç IV de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1054-76).
Fill i successor de Garcia V i d’Estefania de Bigorra Proclamat rei després de la batalla d'Atapuerca , hagué de jurar vassallatge a Ferran I de Lleó i Castella S'alià amb el seu oncle Ramir I d’Aragó 1057, contra al-Muqtadir de Saragossa, però més tard trencà aquesta entesa i s’alià amb el capitost sarraí Amb l’ajuda de Sanç III d’Aragó, lluità contra Sanç II de Castella en l’anomenada “guerra dels tres Sanç” 1067 En sotmetre al-Muqtadir de Saragossa i obligar-lo a pagar paries 1069-73, provocà la intervenció d’Alfons VI de Castella, aliat del saragossà, que envaí la Rioja 1074 Víctima d’una…
Sanç VII de Navarra
Història
Rei de Navarra (1194-1234).
Fill de Sanç VI i de Sança, filla d’Alfons VII de Castella En un principi actuà de comú acord amb Alfons VIII de Castella, però després pactà amb els lleonesos i els almohades contra Castella i hagué de fer cara a l’aliança de Castella i Aragó contra Navarra Calataiud, 1198 En passar Guipúscoa i Àlaba en poder dels castellans, demanà auxili al califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, motiu pel qual Innocenci III l’excomunicà Reconciliat amb Castella treves de Guadalajara, 1207 i amb Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó Monteagudo, 1208, participà en la croada peninsular contra els almohades que…
Francesco di Tuttavilla
Història
Militar
Militar italià.
Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic contra…
Gaspar Téllez-Girón y de Sandoval
Història
Militar
Militar castellà.
Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes Féu costat al moviment…