Resultats de la cerca
Es mostren 2201 resultats
música argentina
Música
Art musical de la República Argentina.
Ja a partir del 1580, durant la colonització castellana, fou introduïda lentament la música europea A les missions dels jesuïtes els indígenes aprengueren a tocar diversos instruments guitarres, violes, llaüts, cornetes, xeremies, baixons, etc També foren iniciats en la fabricació d’instruments Hi ha notícies d’un orgue a l’església de Santiago del Estero 1596 Els jesuïtes que es destacaren en el camp musical foren Louis Berger, Joannes Vasaeus, Florian Pauken i, molt especialment, Domenico Zipoli 1688-1726, músic toscà que, a partir del 1717, any de la seva arribada a l’Argentina, fou mestre…
Ferran d’Aragó
Història
Fill primogènit del darrer rei de Nàpols, Frederic II, i, com a tal, duc de Calàbria.
Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta com a lloctinent de…
Corrado Lancia
Història
Almirall i canceller de Sicília.
Fill del comte d’Atri Orfe, acompanyà, juntament amb Roger de Lloria, Constança de Sicília a Catalunya per casar-se amb l’infant Pere 1262 Aquest els armà cavallers i casà la germana de Corrado, Margherita Lancia, amb Roger ~1273 Nomenat almirall de la flota catalana 1278, obtingué a Tunis una victòria sobre els sarraïns Hi tornà encara, per tal d’ajudar Abū Isḥāc a obtenir la corona Procurador reial a València 1280, fou un dels enviats al rei Dionís de Portugal per tractar el matrimoni d’aquest amb Elisabet d’Aragó 1281 Des de València, amb Roger, entrà a la conspiració de Pere II de…
l’Encobert
Història
Nom donat a un popular personatge de les Germanies del País Valencià, dit també el Rei Encobert o l’Home de la Bèrnia, i posteriorment aplicat també a seguidors seus.
Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les intrigues de Felip el…
Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos
Història
Primer marquès del Cemetre.
Fill gran del bisbe de Calahorra i després cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Per la seva participació en la guerra de Granada guanyà, el 1491, el marquesat del Cenete, instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada, on rebé també dues cases El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, filla del primer duc de Medinaceli i neta, per part de mare, del príncep de Viana Vidu 1497, el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja, però…
Antônio Carlos Gomes
Música
Compositor brasiler.
Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare, que era director de banda A divuit anys ja havia escrit una missa i l’any següent debutà com a pianista Completà aquests estudis al Conservatori de Rio de Janeiro, amb Joaquim Giannini L’any 1861 estrenà la seva primera òpera, A noite do castelo , i el 1863 la segona, Joana de Flandres El gran èxit aconseguit amb aquestes obres feu que l’emperador Pedro II li concedís el títol de Cavalliero da Orden do Rosa i una beca per a anar a estudiar a Itàlia Del 1864 al 1866 estudià al Conservatori de Milà amb Lauro Rossi, i a partir de…
Temas medievales
Historiografia catalana
Col·lecció dedicada fonamentalment a l’edició de fonts medievals, de l’editorial Anubar, acrònim d’Antonio Ubieto Arteta, el seu fundador.
Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…
Pere Grases i Gonzàlez
Historiografia catalana
Escriptor, historiador i pensador.
Llicenciat en dret i filosofia a Barcelona 1926-31 i fundador de la revista d’avantguarda Hèlix , fou secretari de Carles Pi i Sunyer en gairebé tots els càrrecs que aquest polític ostentà durant el període republicà Exiliat el 1937 a Veneçuela, hi desenvolupà una tasca cultural de primeríssim ordre El 1956 fou nomenat director de la Biblioteca Nacional d’aquell país i arribà a ser conseller de l’expresident de la República Rafael Caldera Miquel Batllori el considera com el renovador de la història cultural i política veneçolana i de tots els sis països boliviarians d’Amèrica del Sud pel que…
Pelegrí Lluís Llorens i Raga
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Ordenat 1926 de sacerdot, obtingué 1953 per oposició la plaça d’arxiver de la seu de Sogorb Alt Palància, on reorganitzà la biblioteca i l’arxiu Fou professor d’història universal i d’art al seminari diocesà de Castelló de la Plana, cronista de Catarroja i de Montcada de l’Horta i director del Centre de Cultura Valenciana des del 1972 A més, fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València i membre honorífic de Lo Rat-Penat La seva producció historiogràfica tractà, fonamentalment, de temes locals i religiosos, especialment de l’època foral Els seus…
Cinema Rescat
Cinematografia
Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.
També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas,…