Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
Societat Anònima Camp
Economia
Empresa química fundada el 1962 a Granollers (Vallès Oriental) per produir detergents, sabons i altres productes de neteja.
Ha assolit el primer lloc entre les empreses espanyoles del ram, amb una important activitat exportadora Fins el 1989, que fou adquirida per l’empresa alemanya Benckiser, estigué sota el control de la família Camp Puigdomènech Posseeix installacions a Granollers i al Prat de Llobregat Baix Llobregat Els seus ingressos el 1993 foren de 23 900 milions de pessetes i donava treball a 469 empleats
polial·lòmer
Química
Cadascun dels polímers que varien en llur composició química sense experimentar canvis en la forma cristallina (al·lomeria, polímer).
Són copolímers en blocs obtinguts per polimerització de mescles de monòmers en presència de catalitzadors aniònics de coordinació del tipus Ziegler-Natta Presenten una estructura que pot ésser representada per XXXX n YYYY m Els poliallòmers més estudiats són els de propè amb una petita proporció 5-15% d’etilè, els quals presenten una resistència a l’impacte i una facilitat d’emmotllament molt superiors a les dels homopolímers del propè polipropilè, conservant alhora la duresa, la rigidesa i la temperatura d’estovament d’aquests
aliança de sòls
Geologia
Agrupament dels sòls segons la natura química de la part mineral del filtre del sòl: sesquiòxids, silicats, carbonats
.
aïllar
Química
Separar (un element) d’aquells amb què estava combinat; separar (una espècie química) d’una mescla (anàlisi immediata).
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…
resines acetàliques
Química
Materials termoplàstics produïts a partir d’aldehids per polimerització d’addició, mitjançant el doble enllaç del grup carbonil.
La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars necessaris calen…
bescanvi iònic
Química
Procés químico-físic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic
, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, en canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d’anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.
El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…
Nègueb
Vista de la regió de Nègueb des de Mizpé Ramon
© Fototeca.cat
Vasta regió desèrtica del sud d’Israel, que ocupa quasi la meitat del país.
De forma triangular, limita a l’E amb Jordània i a l’W amb la península del Sinaí l’extrem S, on hi ha el port d’Elat, és banyat pel golf d’'Aqaba És extremament sec, amb precipitacions inferiors a 200 mm anuals al sud de Beer Sheva i un mínim de 20-30 mm anuals a Elat La revaloració del Nègueb, iniciada el 1948, constitueix una empresa espectacular —sobretot a la regió de Beer Sheva i a la part occidental, cobertes de loess fèrtils—, car l’aigua portada per canalitzacions des del nord ha permès de fer productives les terres desèrtiques, on actualment hom duu a terme…
Mülhausen
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, al departament de l’Alt Rin, França.
Situada a la sortida de la Porta de Borgonya, prop del vessant septentrional del Sundgau, a 35 km de Basilea, al NW, és travessada pel riu Ill i pel canal Rin-Roine enllaça també amb el Gran Canal d’Alsàcia pel canal de Niffer Juntament amb Estrasburg i Colmar té un paper de centre regional, principalment de caràcter industrial Les properes mines potàssiques alimenten la indústria química, en fase d’expansió, juntament amb la metallúrgia de transformació ambdues es van imposant gradualment a la tradicional activitat tèxtil, encara important pel que fa a filats i teixits de cotó i de llana L’…
Vicenza
L’edifici de La Rotonda, a Vicenza
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada a la confluència dels rius Retrone i Bacchiglione, al peu dels monts Berici, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria mecànica, química, alimentària i ceràmica, i orfebreria És seu episcopal D’origen preromà, esdevingué ciutat romana Vicentia l’any 49 aC, i fou adscrita a la tribu Menenia Caigut l’Imperi, esdevingué seu d’un comtat longobard, i després, d’un comtat franc més tard segle X formà part de la marca de Verona A partir del 1266 passà sota el domini de Pàdua, i a partir del 1404 fou annexada a la república de Venècia Conserva ruïnes romanes La…