Resultats de la cerca

Fill de Manuel Filibert I, desplegà molts esforços diplomàtics i militars per a l’enfortiment i la independència del seu estat i oscillà en les seves aliances amb francesos i espanyols Intervingué en les guerres de religió de França i, d’acord amb la lliga Catòlica, s’apoderà del marquesat de Saluzzo 1588 i intervingué a Provença, d’on es nomenà comte 1589-90 Vençut per Enric IV de França, pel tractat de Lió 1601 li cedí els territoris de Bresse, Bugey i Gex a canvi de Saluzzo Intervingué al costat de França en la qüestió de la Valtellina 1622, i al costat de Felip IV en la guerra de…

Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial Regent de l’audiència, s’oposà 1695 a la inquisició per raons de jurisdicció els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V i fou obligat a presentar-se a Madrid però en tornà triomfant Més tard, partidari del rei arxiduc Carles, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns Publicà Sacri regii criminalis…

Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de…

Estudià a l’escolania de Sant Felip Neri i amb APérez Moya i més tard amb Lluís Millet i Eduard Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i des del 1934 actuà en el quartet vocal Orpheus El 1948 cantà al Liceu de Barcelona en El giravolt de maig , de Toldrà, i el 1949 fou solista de l’Orfeó Català en Elijah , de Mendelssohn Ho fou des d’aleshores en òperes de cambra i oratoris, com la Passió segons sant Mateu , de Bach, i El Pessebre , de Pau Casals Actuà a París i per a la Radiodiffusion Française i enregistrà discs de música clàssica i popular catalana, sardanes i contes infantils

Prengué el nom del personatge literari creat el 1855 per l’escriptor Ludwig Eichrodt, amb el qual personificà un tipus de petit burgès acomodatici, estret de mires i lleugerament grotesc Significà la transició entre el Romanticisme més exaltat i l’inici del realisme, com a reacció contra l’anterior idealisme transcendent En art correspon al primer estil victorià anglès i a l’estil Lluís-Felip francès, i es caracteritzà per l’eclecticisme, la simplificació de l’ornamentació i del mobiliari, i el gust per l’anècdota en la pintura, representada per Ferdinand Georg Waldmüller, Ludwig…

Net i hereu de Tomàs de Banyuls i de Llupià Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV de Castella El 1642 fou nomenat, per les autoritats franceses a Catalunya, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i governador un any més tard Ben aviat contrari, però, al caràcter opressor que adquirí la intervenció francesa, l’any 1653 dirigí una revolta al Conflent, i un any després capitanejà un aixecament de pagesos al mateix Conflent, i amb el reforç d’homes de la guarnició de Puigcerdà derrotà els francesos al Capcir Controlat el Rosselló novament pels…

Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador…

El Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 1868-81 de Baltasar Saldoni el situava al segle XII, però Felip Pedrell, en el seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles 1894-97, rectificà aquesta dada en determinar-ne el lloc i la data de mort També li atribuí una obra teòrica De Arithmetica et Algebra et Musica speculativa Pedrell afegí la rectificació d’A Pougin al suplement de la Biographie universelle des musiciens 1878-80 de JF Fétis, segons la qual Josep de Barcelona havia estat un monjo de Guadalupe, format musicalment a…

Formà part de la capella reial de Felip II de Castella des del 1546 com a músic de tecla Acompanyà el rei en diversos viatges per Europa Tan sols es coneix una peça atribuïda a Juan de Cabezón i que fou recollida pel seu nebot, Hernando de Cabezón, en l’edició de les obres del pare d’aquest, Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Es tracta d’un glosado a cinc veus sobre la cançó Pues a mí, desconsolado Alguna altra peça anònima del recull podria ser igualment obra d’aquest autor Antonio de Cabezón el nomenà hereu en el seu testament del 1564

Estudià a l’Escola Glazunov de Moscou amb A Minejev i l’any 1939 ingressà a la companyia d’òpera d’IS Kozlovskij, abans de fer-ho al Teatre Bol’šoj 1943 Es presentà arreu de l’URSS i amb la companyia d’aquest teatre actuà per tot Europa Notable intèrpret de títols russos com El príncep Igor , Boris Godunov o Mazeppa , també destacà com a protagonista en diverses òperes italianes, amb personatges com Basilio El barber de Sevilla , Mefistòfil Faust i, sobretot, Felip II Don Carlo , paper aquest darrer amb el qual el 1964 es presentà a l’Òpera de París Rebé nombroses distincions i el 1959…