Resultats de la cerca
Es mostren 4150 resultats
Modest Josep Pujol i Canut
Economia
Empresari.
A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’encarregà de transferir el consolat a les noves…
Josep Pratdesaba i Portabella
Astronomia
Astrònom.
De formació autodidàctica, estudià idiomes, agricultura i astronomia Installà un observatori privat que esdevingué, el 1910, l’Observatori de Vic Es dedicà a l’estudi de les taques solars i el 1910 fotografià el cometa Halley Aviat les seves comunicacions i estudis li feren guanyar prestigi internacional, palesat per la concessió de la medalla de la Société Astronomique de France i pel fet d’haver estat batejat amb el seu nom un dels cràters lunars per la International Lunar Society de Londres Fou president del Patronat d’Estudis Ausonencs, membre del CSIC i president del Consell…
Yong-le
Història
Nom imperial amb què és conegut Chu Ti, tercer emperador de la dinastia ming (1403-24).
Fill petit de Zhu Yuanzhang, ocupà el tron, que havia usurpat el seu nebot Jian-wen, i començà el regnat amb una depuració dels seus enemics Traslladà la capital xinesa de Nanquín a Pequín, la qual embellí construint-hi la Ciutat Prohibida, l’Altar del Cel i el Temple de l’Agricultura Conquerí l’Annam 1407, bé que l’annexió durà poc temps 1428 Dugué a terme grans expedicions marítimes comercials a Java 1403, Sumatra 1405, Ceilan 1408, etc, i arribà fins a l’Àfrica oriental Hagué de plantar cara als mongols, sobretot després de la mort de Tamerlà 1405
Francesc Novellas i Roig
Química
Químic.
Conreà primerament l’escultura, però l’abandonà i es llicencià en ciències 1898 i en química 1910 Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899, i en fou president 1903 Professor de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura 1900-12, fou també membre dels Estudis Universitaris Catalans El 1907 fundà una fàbrica de productes químics, i des del 1909 fou director de la revista La Industria Química El seu germà, Antoni Novellas i Roig Barcelona 1879 — , collaborà amb ell i publicà obres, com Farmacodinamia 1930 i Farmacografía de…
Lester Brown
Ecologia
Consultor ambiental nord-americà.
Graduat en ciències agrícoles en la universitat de Rutgers 1955, màster en economia agrícola per la universitat de Maryland i màster en administració pública per la universitat de Harvard Treballà per al departament d’Agricultura dels Estats Units 1959-69 El 1974, amb el suport del Rockefeller Brothers Fund, fundà el Worldwatch Institute WI, el primer centre privat internacional d’anàlisi dels problemes ambientals globals El 1983 inicià des del WI l’edició dels informes anuals State of the World editat en català pel Centre Unesco de Catalunya des del 1994 El 2001 fundà l’Earth…
Chimú
Ceràmica chimú , civilització prehispànica estesa a la costa nord de l’actual Perú entre els segles XI i XV
© X. Pintanel
Història
Civilització preincaica estesa a la costa nord de l’actual Perú, des de Piura i Paramonga fins a Casma, entre els s. XI i XV.
Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat…
compost

Magatzem de compost en una planta de compostatge
© Fototeca.cat
Agronomia
Producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, procedent del procés de compostatge, l’ús del qual pot resultar beneficiós per al sòl i/o el desenvolupament de les plantes.
El compost que resulta del procés de compostatge és un producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, que s’empra en agricultura com a adob o com a corrector estructural del sòl Si el procés es realitza correctament, s’assoleix un bon nivell d’higienització que permet utilitzar-lo amb tota seguretat, fins i tot en jardineria És important el paper que pot tenir en la reutilització de molts residus residus urbans, fangs de depuradora, etc que, avui dia, plantegen un problema greu en les grans aglomeracions A més, en països tradicionalment pobres en matèria orgànica, les…
Pierre de Bois-Guillebret
Economia
Història del dret
Magistrat i economista francès, precursor dels fisiòcrates.
Denuncià l’estat de l’economia francesa relacionant els errors de l’administració i de la política industrialista de Colbert amb la misèria regnant Propugnà la consolidació i la reducció dels imposts en un delme únic del 10%, així com la disminució de traves i d’imposts interiors, tot per tal d’impulsar, mitjançant la reinstauració de l’"ordre natural”, l’agricultura i la creació d’excedents exportables, malgrat que era contrari a les importacions lliures Publicà Le Détail de la France 1697 —ampliat el 1712 amb el títol de Testament politique du maréchal Vauban — i Factum de la…
Jamaica 2011
Estat
La continuïtat de l’acord amb el Fons Monetari Internacional i la consolidació de les polítiques d’austeritat van contribuir a estabilitzar l’economia per a superar la crisi També es va produir una recuperació productiva en l’agricultura i en l’explotació minera, impulsada per un important increment de les exportacions, mentre que va continuar augmentant el turisme procedent del Canadà i dels Estats Units Però malgrat les bones perspectives, després de dos anys de caiguda del PIB, la recuperació econòmica encara trigarà un temps perquè el creixement va ser discret, entorn de l’1,…
decret de Sindicació Obligatòria dels Conreadors de la Terra
Història
Decret de 27 d’agost de 1936 que establia el principi, proposat pel Consell d’Economia, de la sindicació obligatòria de tots els conreadors de la terra a fi d’articular en un sistema ordenat els diversos aspectes de l’activitat agrícola.
La llei establia l’organització conjunta dels sindicats agrícoles existents d’acord amb els criteris de la llei de 1934 i l’entrada en la nova organització de tots els conreadors no sindicats Es preveia la creació de les institucions complementàries de crèdit, assegurances, compres en comú, comercialització a fi que el treball agrícola obtingués un nivell superior de productivitat El Servei de la Cooperació facilitava estatuts tipus La conselleria d’agricultura i economia designà una comissió que elaborà el reglament d’aplicació del decret, que fou aprovat per decret de 19 d’…