Resultats de la cerca

Enginyer de camins, participà en els plans de desenvolupament franquistesEn 1967-68 fou president de RENFE i Fou membre de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas i procurador en corts 1971-75 Posteriorment detingué altres càrrecs institucionals Mort el general Franco, esdevingué ministre de comerç 1975-76 i d’obres públiques 1976-77, organitzà la Unión de Centro Democrático i ocupà encara la cartera de relacions amb la CEE 1978-80 i la vicepresidència per a afers econòmics 1980-81 abans de substituir A Suárez com a president del govern febrer del 1981 - desembre del…

Lloctinent de Catalunya 1618-22, es creà en pocs mesos l’animadversió de tot el Principat de la noblesa, en obligar-la a enrolar-se a l’exèrcit reial de la petita noblesa rural, embolicada en el bandolerisme, en la represa de les mesures d’excepció, com l’enderrocament dels seus castells i cases de la ciutat de Barcelona, amb la reaparició del projecte de cobrament, per part del rei, d’una cinquena part dels drets cobrats al Principat a partir del 1599 de la generalitat, per la insistència a voler incorporar a la flota reial la flota d’aquest organisme La mort de Felip III 1621 i la pròrroga…

A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l’abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l’any següent, en la política a seguir davant la revolta remença Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d’aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d’Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d’arribar a Girona i alliberar…

La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment…

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del Bosch, fou…

El lloc de Bretui és esmentat per primera vegada en un document datat entre la fi del segle XI i el principi del segle XII, en el qual es fa inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri en concepte de delme al pla de Corts En aquest capbreu s’esmenta la vila de Bretui, amb vint-i-cinc masos El 1128, Pere de Sersui deixà al monestir de Gerri un capmàs a Bretui, anomenat de Guillem Aventí, i encara el 1231 s’ampliaren les possessions de Gerri, amb la donació que en féu la comtessa Guillema de tot allò que tenia a la vila de Bretui, llevat dels drets d’opere et cavalcata…

Del lloc de Calbera i de la seva església de Sant Miquel, situats prop de l’estany de Montcortès, només en resten les ruïnes d’una capella barroca, totalment abandonada En el document conegut com a fals XI de Gerri , datat entre el 1017 i el 1035, en què el comte Guillem restitueix al monestir de Gerri una sèrie de béns, se cita el lloc de “ Calvaría cum fevo ab integro ab ipsam parrochiam ” El primer esment fiable quant a la datació és de la fi del segle XI i del principi del segle XII, en l’inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri al pla de Corts, per raó del…

Si bé és cert que ja l’any 839 l’acta de consagració de la Seu d’Urgell esmenta el lloc de “ Pampano ” i que l’any 959, amb vista a la seva repoblació i al seu conreu, el comte Borrell vengué a Sentelles, Manila, Berà i Roter unes cases i unes vinyes situades a la “ villa de Pampano ” i, més tard, el 1097, el comte d’Urgell Ermengol donà a Santa Maria de Solsona tots els drets i masos que tenia al lloc de “ Pampano ”, i que hi ha un Arnau de Pampa l’any 1186 i un Bernat de Pampe l’any 1222, hem d’esperar fins a l’any 1227 per tenir referència directa del castell És en aquesta data que el…

El terme del castell de Puigdemàger es documenta des del 1070, data en la qual Folc i la seva esposa empenyoraren una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins els termes de Pug de Mager Surt esmentat també en un document de cessió de l’alou de Solanelles, situat dins el terme del castell de Puigdemàger, datat l’any 1138, que fa una tal Manasses, juntament amb els seus fills, al monestir de Sant Pere de la Portella El castell com a tal no torna a aparèixer documentat fins al fogatge realitzat a les Corts de Cervera de l’any 1359, on apareix com una de les propietats de l’…

El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir El 1058 es diu que la torre d’Almafar és tocant a unes terres de Sant Cugat i el…