Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
ordenació del territori
Economia
Política
Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
Conseqüències que exigeixen una intervenció específica de l’estat o comunitat autònoma en la mesura que constitueixen problemes socials i econòmics desigualtats territorials en el nivell de renda i d’atur, desequilibris en la localització de la població i de l’activitat econòmica que provoquen situacions de congestió en les grans ciutats i de subdesenvolupament d’extenses zones agràries, efectes negatius sobre el medi ambient i sobre les condicions generals de vida de la població que, d’altra banda, no se solucionen naturalment a través de les forces de mercat La poca efectivitat de tals…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de recaptació…
les Cases d’Alcanar
les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Poble
Poble i barri marítim del municipi d’Alcanar (Montsià), a la costa, a 4 km del centre.
La pesca és la principal activitat econòmica uns 125 pescadors i unes 30 embarcacions que capturen de 15 a 20 tones de llagostins cada temporada, i una quantitat similar d’altres espècies llenguados, molls, sípies Hi ha una llotja Altres fonts econòmiques són la confecció, l’embarcament de taronges i la seva funció de centre d’estiueig i de turisme L’església parroquial de Sant Pere és del 1865 La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim , fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès El 1740 Felip V avançant-se als posteriors projectes de Carles III sobre Sant…
regne de Mali
Geografia històrica
Imperi musulmà fundat pels mandings entre el Níger i el Senegal (s. XIII-XVII).
El keita Sunjata n'assentà ~1230 les bases de l’organització econòmica bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns En temps de Gongo Mūsà 1312-17, amb les annexions de Songhai 1325, Tombouctou 1336 i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca ~1325 i construí…
Rafal
L’església de Rafal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura.
El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa Les 145 ha de regadiu es nodreixen de les séquies Arellana i de San Bartolomé, completada la circulació amb l’assarb de Las Viñas, i són dedicades a horta cotó, cànem, carxofes, etc i als cítrics El cànem, en vies de desaparició, nodria encara el 1950 15 tallers d’espadar i rastellar Ha conegut un fort increment lligat al desenvolupament agrari Avui, l’estructura econòmica és equilibrada entre els sectors El poble 3 733 h 2006 13 m alt és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí El lloc se segregà…
comanda
Història
Unitat administrativa d’un orde militar governada per un comanador.
Un religiós prevere, amb el títol de prior, regia la capella o església adjunta, però sovint una comanda comprenia diversos priorats radicats en les esglésies o els castells més importants Als s XIV i XV hom anomenava impròpiament abadia o abadiat algunes de les més importants esglésies de l’orde Quan les comandes eren molt extenses, o comprenien terres molt separades, com al Principat les de Palau-Barcelona-Osona, de Masdéu, o de Puig-reig-Cerdanya, eren estructurades en distintes batllies amb una finalitat estrictament econòmica Al Rosselló les comandes foren suprimides arran de la…
privatització
Economia
Acció i efecte de privatitzar.
L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt bàsics com…
eurociutat
Geografia
Cadascuna de les grans ciutats de la Unió Europea constituïdes en grup de pressió per tal de fer valer els seus interessos i concepcions europees davant les institucions comunitàries i els governs estatals.
Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la segona Barcelona, 1989 altres…
Antoni Mercader i Forcada
Economia
Gerent empresarial i executiu de banc.
El 1952, s’establí a l’Uruguai S’hi incorporà al món laboral treballant com a gerent a l’empresa Alcresa, del 1960 al 1964 Més tard, també com a gerent, al Banc Popular 1965-67, i posteriorment al Banc Mercantil 1968-78 Treballà també en el camp dels mitjans de comunicació, on cal remarcar, a partir de 1982, la direcció del canal de televisió Canal 9 del Este, càrrec que deixà el 1990 Més tard, arran de la seva experiència empresarial, fou coordinador de la Cambra de Comerç Uruguaiano-Xinesa i director de l’Institut de Promoció Econòmica Social d’Uruguai El seu fill Antoni Mercader Urboy …
Ponç III d’Empúries
Segell de Ponç III d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Empúries (1173-1200), fill d’Hug III i de Jussiana d’Entença.
Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions als monestirs de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits 1175 En el seu temps el comtat i les finances comtals conegueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona I la situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193 Malgrat posar el comtat sota la…