Resultats de la cerca
Es mostren 11044 resultats
Els Vidal, a Puig-reig
La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca importància, però…
Partit Socialista de les Illes Balears
Organització que agrupa els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.
Fins el 1990, que adoptà la denominació actual, rebé el nom de Federació Socialista Balear FSB Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament el maig del 1932, amb 16 agrupacions el 1933 foren 20 i 1139 afiliats 955 de Mallorca, 112 de Menorca i 65 d’Eivissa Celebrà quatre congressos fins el juliol del 1936, i els d’abril-maig del 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes principalment Jaume Garcia i Joan Montserrat i Parets i els caballeristes Antoni Gil i Antoni Ribas El primer president havia estat Llorenç Bisbal…
Santa Maria del Castell (Santa Maria de Miralles)
Art romànic
Situació Església castellera i antiga parròquia que s’alça al peu de les ruïnes de la fortalesa F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un planell, sobre el qual s’aixequen les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG765977 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Miralles, prop del mateix castell Des d’un principi fou l’església parroquial del terme, funció que exercí fins que el seu culte fou traslladat a l’església de Sant Romà, molt més avinent Les primeres referències d’aquest castell corresponen al 960, any en què el comte Borrell…
Sant Mateu del Pui d’Olivesa (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn Hi és perfectament visible la seva estructura simple, a base d’una petita nau rectangular, coronada vers llevant per un absis semicircular J Vigué Aquesta església, pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Lòria, és la capella de Cal Bringué possible deformació de Cal Berenguer Es troba al sector dret de la Valira, a l’altra banda i enfront de Sant Julià de Lòria, en un turó que s’aixeca uns 100 m per sobre el nivell del riu, al costat mateix de l’espadat Situació x 1°29′15” — y 42°27′30” Hom troba l’església de Sant Mateu,…
Pont de Cabassers
Art romànic
Situació Pont de tres arcades i esquena d’ase sobre el riu de Montsant, proper al mas de la Mora ECSA - JJ Menchón Aquest pont travessa el riu Montsant, en direcció est-oest, a uns 2 km a ponent del poble de Cabassers, al costat del mas de la Mora Mapa 32-17444 Situació 31TCF074686 S’hi arriba per la carretera de Cabassers a Margalef T-702 Just abans de passar el pont modera sobre el riu de Montsant, neix a mà dreta una pista que mena al pont Pont Es tracta d’un típic pont d’arcades i esquena d’ase amb tres boques, la major de les quals salva el riu S’assenta sobre la penya viva per on…
Pedro Sánchez Pérez-Castejón

Pedro Sánchez Pérez-Castejón
© PSOE
Política
Polític castellà.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universidad Complutense de Madrid 1995, el 2012 es doctorà per la Universidad Camilo José Cela, on exerceix la docència des del 2008 Afiliat al Partido Socialista Obrero Español el 1993, fou assessor al Parlament Europeu 1998 i cap de gabinet de l’Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia durant la guerra de Kosovo 1999 Del 2000 al 2004 treballà com a directiu de l’OCU i a la Comissió Econòmica i Financera del PSOE Regidor de l’Ajuntament de Madrid 2004-09 i diputat al Congrés 2009-11 i des del 2013 Fou el primer secretari general del PSOE…
Sant Romà de la Clusa
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Castell de l’Areny (Berguedà), que presideix la profunda clotada de la Clusa
.
La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
encadenament
Electrònica i informàtica
Tècnica de construcció d’estructures que manté la relació entre els elements no per contigüitat o connexió física sinó mitjançant enllaços lògics explícits.
La tècnica de l’encadenament permet l’assignació dinàmica de memòria a les estructures de dades, de tal manera que en tot moment l’espai ocupat per una estructura s’ajusta força a la magnitud de les dades que està guardant En canvi, si la relació entre els elements s’ha de mantenir per contigüitat física no hi ha més remei que sobredimensionar les estructures per tal d’evitar problemes de manca d’espai durant l’execució de les aplicacions
protocol de control de transmissió
Electrònica i informàtica
Protocol la finalitat del qual es transferir dades i controlar la informació de manera que se’n garanteixi l’entrega dins la xarxa, assegurant que cada conjunt de dades arribi correctament al seu destinatari.
Procedent de les xarxes Arpanet, posteriorment s’incorporà a les xarxes internet Juntament amb el protocol d’internet IP forma el TCP/IP protocol d’internet, sobre el qual treballen gran quantitat d’aplicacions i que forma l’esquelet dels protocols de les xarxes internet i Intranet, independentment del sistema operatiu en què treballi cada ordinador Aquest protocol, o TCP, detecta errors en la transmissió o pèrdues de dades, i força retransmissions fins que la recepció és correcta i completa