Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
Partit Socialista de les Illes Balears
Organització que agrupa els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.
Fins el 1990, que adoptà la denominació actual, rebé el nom de Federació Socialista Balear FSB Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament el maig del 1932, amb 16 agrupacions el 1933 foren 20 i 1139 afiliats 955 de Mallorca, 112 de Menorca i 65 d’Eivissa Celebrà quatre congressos fins el juliol del 1936, i els d’abril-maig del 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes principalment Jaume Garcia i Joan Montserrat i Parets i els caballeristes Antoni Gil i Antoni Ribas El primer president havia estat Llorenç Bisbal…
Els Vidal, a Puig-reig
La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca importància, però…
Sant Romà de la Clusa
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Castell de l’Areny (Berguedà), que presideix la profunda clotada de la Clusa
.
La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
encadenament
Electrònica i informàtica
Tècnica de construcció d’estructures que manté la relació entre els elements no per contigüitat o connexió física sinó mitjançant enllaços lògics explícits.
La tècnica de l’encadenament permet l’assignació dinàmica de memòria a les estructures de dades, de tal manera que en tot moment l’espai ocupat per una estructura s’ajusta força a la magnitud de les dades que està guardant En canvi, si la relació entre els elements s’ha de mantenir per contigüitat física no hi ha més remei que sobredimensionar les estructures per tal d’evitar problemes de manca d’espai durant l’execució de les aplicacions
protocol de control de transmissió
Electrònica i informàtica
Protocol la finalitat del qual es transferir dades i controlar la informació de manera que se’n garanteixi l’entrega dins la xarxa, assegurant que cada conjunt de dades arribi correctament al seu destinatari.
Procedent de les xarxes Arpanet, posteriorment s’incorporà a les xarxes internet Juntament amb el protocol d’internet IP forma el TCP/IP protocol d’internet, sobre el qual treballen gran quantitat d’aplicacions i que forma l’esquelet dels protocols de les xarxes internet i Intranet, independentment del sistema operatiu en què treballi cada ordinador Aquest protocol, o TCP, detecta errors en la transmissió o pèrdues de dades, i força retransmissions fins que la recepció és correcta i completa
xiprer blau
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 25 m d’alt, de capçada amplament ovoide o cònica i brancatge molt dens.
L’escorça és llisa, de color vermell o porpra, i s’exfolia en capes fines, i les fulles són esquamiformes, punxegudes i amb una glàndula resinosa de color blavós, molt aromàtiques Creix de forma natural a Arizona, als Estats Units, però és força cultivada com a ornamental en altres regions De creixement ràpid, és molt resistent a la secada i tolera tot tipus de sòls N'hi ha diverses cultivars Cglauca , de fulles blavoses Ccompacta , de capçada petita i globosa
Francesc de Paula Vilanova i Pizcueta
Historiografia catalana
Advocat i escriptor.
Es doctorà en dret a la Universitat de Madrid i collaborà en diversos periòdics Autor prolífic, publicà, a més de poesies, diverses obres històriques Biografía de Juan de Juanes 1881, Memoria sobre el lujo 1885, Historia de la Universidad literaria de Valencia 1903, Guía artística de Valencia 1905, 2a ed del 1907, força ampliada i diverses hagiografies sobre sants valencians –Vicent Ferrer, Tomàs de Vilanova, Francesc de Borja, etc–, editades entre el 1910 i el 1912 en forma de quaderns
Matthaeus Pipelare
Música
Compositor francoflamenc.
Després d’estar actiu durant un quant temps a Anvers, ocupà el càrrec de director de l’escolania de la confraria mariana de ’s-Hertogenbosch, al nord de Brabant, on romangué des del 1498 fins al 1500 Escriví una dotzena de misses, uns deu motets i algunes cançons profanes, la major part de les quals amb text en llengua flamenca D’un estil força conservador, algunes de les seves composicions gaudiren de gran difusió Tota la seva producció coneguda s’ha conservat manuscrita
permeabilitat magnètica
Física
Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B, que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.
Hom la representa per μ i intervé en les relacions del magnetisme f = μmm'/r 2 i de l’electromagnetisme B = μ H , on f és la força, m i m ' les masses magnètiques i r la distància entre elles La permeabilitat magnètica és anomenada també permeabilitat absoluta per tal de diferenciar-la de la permeabilitat relativa μ Γ , que és la relació entre l’absoluta i la del buit μ 0 , i que val 1,256X10 - 6 H/m