La família Vidal.
Els Vidal eren manresans i cintaires. Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages. Podien ser de cotó o de seda.
El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844. Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó.
El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal. L’edifici tenia poca importància, però el salt d’aigua que anava amb ell la devia tenir tota per a aquells manresans afamats de força hidràulica. Serà l’anomenada fàbrica dels Comdals, al límit del terme municipal de Manresa.
La fàbrica serà primer només de filats de cotó. El 1862 tenien 3.000 pues de filar i 56 obrers que hi treballaven, amb una inversió de 400.000 rals —20.000 duros—. Aquest any, Josep Solà deixarà l’empresa, que ara serà Vidal i Vallès.
L’empresa incrementà el seu volum i la seva producció, integrant el tissatge. Unes turbines Planas i Flaquer augmentaran la potència a 100 cavalls de força el 1876.
Fàbrica i colònia Vidal (postal de principi de segle). La família Vidal, de llarga tradició industrial a Manresa, creà el 1901 la fàbrica i colònia Vidal en el terme de Puig-reig.
El moment més dolç sembla el del 1880, quan les pues de filar són 6.600 i els telers mecànics 170. És una de les tres grans empreses cotoneres manresanes, després dels Pons i dels Portabella.
Quan la conjuntura econòmica es començà a tòrcer, Ignasi Vidal es quedà sol. El 1890 tenia 4.600 pues i 47 telers. S’inicia una dècada de mals negocis i forta conflictivitat social. Manresa serà el centre dels conflictes, que abastaran tota la conca del Llobregat. L’octubre del 1900 la fàbrica dels Comdals estava tancada, com la majoria de les altres que hi havia a la ciutat.
Ignasi Vidal i Balet (1837-96) havia creat una societat familiar —Ignasi Vidal i Germans— amb despatx a Barcelona, al carrer d’Ausiàs March, núms. 73 i 75, que després passà a la plaça d’Urquinaona, núm. 5. Havia incorporat els estampats a la seva producció, completant el cicle del cotó.
Etiqueta d'Ignasi Vidal.
El 1892 Ignasi Vidal comprà uns terrenys al costat del Llobregat, en el terme de Puig-reig, i demanà autorització per aprofitar la força hidràulica: 3 000 litres per segon. La resclosa tindrà 17,35 m d’alçada, la més alta de l’alt Llobregat. Les obres del canal, la resclosa i la fàbrica començaren el 1894. La fàbrica es posà en marxa l’any 1900.
Al voltant de la fàbrica s’anirà construint la clàssica colònia, com totes les altres de la conca amb els habitatges, l’escola, el cafè, la llar d’infants i altres serveis.
El 1932 es produí la transformació en anònima en constituir-se Ignasi Vidal Germans SA. La fàbrica va ser tancada el 1980.