Resultats de la cerca

S’inicià en el motociclisme de competició a dinou anys, en proclamar-se subcampió d’Espanya d’enduro júnior en la categoria de 125 cc Des d’aleshores la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en un dels millors pilots de motos del món dels darrers anys Ha guanyat les proves Baixa Itàlia 1999, 2000, Baja Aragón 1997, 1998, 1999, 2002, 2005, els rallis d’Egipte 2003, de Sardenya 2003, de Tunísia 2002 i del Marroc, i ha estat campió d’Espanya i d’Europa 1994 d’enduro, a més d’aconseguir diverses victòries en competicions de resistència, els anomenats ISDE International Six Days Enduro, als…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou redactor d’economia i editorialista a La Vanguardia  des del 1971 fins el 1980, que fou nomenat director general de publicacions d’ El Noticiero Universal  1980-82 Des del 1983 fins al 1985 fou assessor executiu del ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer i formà part de la delegació oficial del Ministeri en els consells de ministres de l’OCDE i les assemblees anuals de l’FMI El 1985 es reincorporà a La Vanguardia per impulsar el suplement Economía y negocios i exercí la direcció del diari 1987-2000 Fou director de Barcelona Televisió…

Vida i obra Fill del barri barceloní de la Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica Es donà a conèixer el 1875 a La Renaixença , de primer com a poeta i després com a prosista, i collaborà, entre altres revistes, a L’Escut de Catalunya , L’Aureneta , La Illustració Catalana i Revista de Catalunya Guanyà tres premis extraordinaris i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i en fou mantenidor 1893 i 1913 Com a poeta, publicà Menudalla 1878, reeditat el 1887 i 1895 i Aires vells 1910, reculls de poesia humorística que obtingueren força ressò popular Molt…

Assolí renom en intentar salvar el seu germà, i durant la Primera República manà el primer batalló de francs que actuà contra els carlins en la zona de Mollet, Caldes i Berga Quan es produí el cop militar del general Pavía, resistí durant dos dies les tropes a Sarrià gener del 1874 Incorporat a la Unió Republicana del 1893, fou diputat per Sant Feliu de Llobregat

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres públiques…

Biografia Graduat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Barcelona i en ciències polítiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha estat director general de Juguetes Congost, SA 1983-92 i president d’ENHER 1996-99, FECSA-ENHER 1999-2002 i Corporación Uniland 2005-06 Conseller de Siemens España, Endesa Italia, Endesa , Applus , Aigües de Barcelona , Corporación Uniland, Port Aventura i vocal del Consorci Zona Franca de Barcelona, des del 2007 és membre del consell d’administració de Criteria CaixaHolding És president també d’OMB, Sistemas Integrados para la Higiene…

Estudià enginyeria química Tinent d’alcalde a l’Hospitalet de Llobregat 1979-91 i diputat al Parlament de Catalunya 1988-95, el 1993 fou elegit vicepresident d’ Iniciativa per Catalunya-Verds IC Diputat al Congrés el 1996 i reelegit el 2000, el 1998 s’integrà en el grup mixt del Congrés dels Diputats El 2000 fou nomenat president d’IC-Verds, en substitució de  Rafael Ribó i Massó , càrrec en el qual fou confirmat el 2004 i el 2008 El maig del 2002 fou elegit candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, i des d’aleshores impulsà un acord amb Esquerra Unida i Alternativa per formalitzar…

Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica  en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…

Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols 1647, exercí el càrrec de virrei de Sicília 1648-51 Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a Barcelona Fou…

Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la governació del 13…