Resultats de la cerca
Es mostren 6486 resultats
Alfonso Armada
Teatre
Periodista, dramaturg i director d’escena gallec d’expressió castellana.
Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001
Francesc Xavier de Cabanes i d’Escofet
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Participà en l’expedició de Menorca 1801, la guerra de Portugal 1807 i la guerra del Francès Establí la primera línia regular de diligències 1817, de Barcelona a Madrid Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1816 Publicà Plan de un Estado Mayor general 1809, Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia 1815, Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal 1829, Memoria sobre la navegación del río Tajo 1829 i Guía general de correos, postas y caminos del reino 1830 Era germà de Josep Marià de Cabanes
Jean Moréas
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Iannis Papadiamandòpulos, poeta grec d’expressió francesa.
Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana
Vicent Casp i Verger
Literatura
Poeta.
Formà part, juntament amb el seu germà Xavier , de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep Maria Bayarri, Pensat i Fet , de Josep Maria Esteve, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes, existencials i…
,
Carles IV de França
Història
Rei de França (1322-28) i de Navarra (Carles I) (1322-28).
Tercer fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, succeí el seu germà Felip V Donà suport al papa Joan XXII contra l’emperador romanogermànic Lluís IV de Baviera, i també el seguí en el favor prestat a l’infant Felip de Mallorca, tutor de Jaume III, contra els designis de Jaume II de Catalunya-Aragó El 1324 dugué a terme dues fructíferes campanyes al ducat d’Aquitània guerra de Saint-Sardos S'extingí en ell la línia masculina dels Capets directes La reivindicació dels drets del seu nebot Eduard III d’Anglaterra inicià la guerra dels Cent Anys
Cabrera

Els Cabrera
©
Llinatge vescomtal del Principat de Catalunya que prové originàriament del castell de Cabrera, al Cabrerès (Osona).
El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera 1017 Pel matrimoni del seu fill i hereu Guerau I mort vers el 1050 amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, aquest vescomtat es vinculà al llinatge dels Cabrera Ambdós consorts fundaren el monestir de Sant Salvador de Breda 1038 En cessar en la jurisdicció vescomtal de Girona, però no en el títol, ja hereditari, aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu Els seus dominis augmentaren pel casament del seu fill Ponç de Cabrera amb Letgarda, pubilla del senyor d’Àger…
Llupià

Armes dels Llupià
Important llinatge noble rossellonès que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…
L’apropiació i l’ús dels oceans
Des de l’antiguitat la mar ha constituït una via fonamental de comunicació entre les diferents civilitzacions En l’actualitat continua mantenint la seva importància econòmica i com a via de transport, per això el seu domini és d’una gran rellevància estratègica vegeu el mapa Els oceans Inicialment, la línia de costa constituïa la frontera natural dels països costaners, però els holandesos, a mitjan segle XVII, van crear el concepte d’aigües territorials referint-se al sector marí sobre el qual l’Estat havia d’exercir la seva sobirania Les Nacions Unides van celebrar diverses conferències per…
seqüenciació
Biologia
Determinació de la seqüència d’alguns components de molècules complexes, com ara els aminoàcids que formen els pèptids o les proteïnes i els nucleòtids dels àcids nucleics.
La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans grups,…
draga talladora
Construcció i obres públiques
Draga de succió que, a diferència de les dragues mecàniques, talla el terreny del fons marítim mitjançant un capçal de tall i, posteriorment, el succiona una vegada aquest queda en suspensió.
Es tracta de dragues estàtiques, ancorades al fons per un piló i per cables que permeten desplaçaments transversals i d’avanç escombrant un carrer de dragatge Aquestes dragues tallen i succionen el material extracció i, posteriorment, la mateixa bomba impulsa el fang obtingut a través d’una canonada flotant transport fins a un buidador situat a la línia de costa abocament Per tant, no requereixen mitjans auxiliars i constitueixen per si mateixes un tren de dragatge Són adequades per a l’excavació de tot tipus de sòls i deixen un fons de gran qualitat Atesa la seva alta producció, són…