Resultats de la cerca
Es mostren 2826 resultats
Carles Trepat i Domingo
Música
Guitarrista.
Començà els estudis musicals a Lleida amb J Montagut i el 1976 fou alumne d’E Pujol en el curs internacional de guitarra, viola de mà i llaüt que aquest impartí a Cervera Posteriorment perfeccionà la seva tècnica amb J Tomás i A Ponce Ha estat guardonat amb el premi especial de guitarra del Concurs de l’Havana i el primer premi en el Concurs Internacional de Guitarra de Toronto 1987 L’any 1988 actuà a Itàlia i tocà per primer cop en el Festival de Torroella de Montgrí La seva carrera internacional es consolidà amb aparicions al Japó 1990, la Gran Bretanya 1992, Rússia 1992 i…
Lotte Lenya
Música
Mezzosoprano austríaca naturalitzada nord-americana.
Inicià la seva trajectòria professional com a ballarina i entre el 1914 i el 1920 treballà a Zuric El 1920, mentre era ballarina a l’Stadttheater d’aquesta ciutat, conegué el cantant F Wedekind, destacat intèrpret de balades, que la impressionà notablement Prosseguí la seva carrera de ballarina fins el 1922, any en què l’abandonà per dedicar-se al teatre El 1926 es casà amb el compositor K Weill i dos anys després conegué B Brecht Lenya interpretà nombroses peces escèniques del seu marit amb text de Brecht, com Mahagonny o L’òpera de tres rals 1928 i Els set pecats capitals 1933 Arran dels…
Leontyne Price
Música
Soprano nord-americana.
Estudià música a Wilberforce i posteriorment, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Juilliard School de Nova York En un principi es dedicà als musicals, entre els quals algunes obres de G Gershwin com ara Porgy and Bess , i el 1957 participà, a San Francisco, en l’estrena nord-americana de Diàlegs de Carmelites El 1958 es presentà amb èxit a Verona, Viena i Londres, ciutat aquesta darrera on interpretà el paper d’Aïda, que el 1960 tornà a interpretar durant el seu debut al Teatro alla Scala de Milà El 1961 actuà per primer cop al Metropolitan de Nova York i a…
Rosa Ponselle
Música
Soprano nord-americana.
Rebé les primeres lliçons musicals de la seva mare, organista, i després amplià la seva formació com a cantant amb Anna Ryan Encara adolescent, formà un duet amb la seva germana, amb la qual actuà en diversos cafès Aconsellada per E Caruso, estudià cant amb WThorner i R Romani El 1918 debutà al Metropolitan de Nova York com a Leonora La forza del destino juntament amb Caruso L’activitat de Ponselle se centrà de manera pràcticament exclusiva en aquest teatre nord-americà, on actuà en dinou temporades al llarg de les quals encarnà més de vint papers, sempre reeixits, especialment…
desenvolupament
Música
Recurs compositiu que consisteix a modificar algun o alguns dels trets fonamentals d’un material ja exposat.
També rep aquest nom la secció central, situada entre l’exposició i la reexposició, de la forma sonata Qualsevol alteració d’algun dels paràmetres musicals pot considerar-se un desenvolupament, sempre que suposi una veritable manipulació del material inicial Els recursos més habituals, però, són la contracció o l’expansió de l’estructura del tema, la seva fragmentació melòdica fragmentació que pot originar un passatge imitatiu o la seva combinació amb altres temes, i, en general, qualsevol recurs que creï sensació d’inestabilitat i d’impredictibilitat, com poden ser els…
Centre de Documentació Musical de Catalunya
Música
Institució fundada a Barcelona l’any 1983 sota els auspicis de la Generalitat de Catalunya i la direcció de Montserrat Albet.
El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert, Josep M Lamaña o Lluís Benejam El Centre té…
Teatre Líric - Sala Beethoven
Música
Sala de concerts creada pel banquer i mecenes Evarist Arnús l’any 1881 al passeig de Gràcia (cantonada Mallorca), damunt l’anterior Teatre dels Camps Elisis (1853), inicialment envoltat de jardins que foren lloc d’esbarjo dels barcelonins.
D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen , de G Bizet Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics especialment Beethoven i Wagner, l’…
Palau de la Música de València
Música
Auditori musical, organisme municipal autònom, creat a València al sector enjardinat modernament a la vora de l’antic llit del Túria.
L’edifici fou projectat per José M García de Paredes i inaugurat el 25 d’abril de 1987 És presidit per una gran volta de vidre, que incorpora vegetació com a prolongacio del verd exterior Té dues sales principals -la Sala Iturbi, amb capacitat per a 1 800 espectadors, i la Sala Rodrigo, amb capacitat per a 480 persones-, dues sales menors i una zona d’exposicions És seu de la prestigiosa Orquestra de València , fundada el 1943 i actualment dirigida per Miguel A Gómez Martínez, del Cor de València, creat el 1987, i d’altres formacions musicals com el Collegium Instrumentale cambra…
Secretariat dels Orfeons de Catalunya
Música
Entitat federativa fundada el 1959 que agrupà orfeons i corals, amb la voluntat d’omplir el buit deixat per la Germanor dels Orfeons de Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola.
Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet…
Tuerlinckx
Música
Família de fabricants d’instruments originària dels Països Baixos.
Jean Arnold Antoine Tuerlinckx Aarschot, Brabant 1753 - Mechelen, Brabant 1827 en fou el primer membre Fill d’un rellotger que era clavicembalista aficionat, començà a fabricar instruments a divuit anys El 1782 s’establí a Mechelen com a fabricant d’instruments de vent de fusta Amb el temps guanyà fama, amplià el negoci i arribà a tenir dos tallers, un per a instruments de metall i l’altre per a instruments de fusta També feu incursions en el món de l’edició musical A partir del 1820, però, l’aparició d’instruments més barats el perjudicà, i la seva empresa començà a declinar El seu fill gran…