Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
es Coll d’en Rabassa
Nucli
Nucli de població del municipi de Palma (Mallorca), a la costa, prop de l’aeroport de Son Sant Joan.
Prop seu hi ha les urbanitzacions de Cala Gamba, la Ciutat Jardí i les Roques Forma part del gran complex turístic que s’estén des de Palma fins a s’Arenal de Llucmajor Hi ha l’antiga torre d’en Pau
república Cispadana
Geografia històrica
Estat creat a Itàlia, al sud del Po, pel general Bonaparte el 16 d’octubre de 1796.
Reunia el ducat de Mòdena i les legacions pontifícies de Bolonya i Ferrara Per la pau de Tolentino 19 de febrer de 1797 li fou agregada la Romanya i el 17 de juliol Bonaparte la fongué amb la república Cisalpina
Fi de la quarta guerra entre Francesc I de França i l’emperador Carles V (iniciada el 1541)
Fi de la quarta guerra entre Francesc I de França i l’emperador Carles V iniciada el 1541 Per la pau de Crepy França renuncia a l’aliança amb els turcs i decideix ajudar l’emperador a unificar la Cristiandat
Niccolò Capocci
Cristianisme
Bisbe d’Utrecht (1340) i d’Urgell (1348-51), creat cardenal (1350) per Climent VI.
El 1356, per encàrrec d’Innocenci VI, intentà de posar pau entre els reis Joan de França i Eduard III d’Anglaterra, sense èxit Féu costat a Urbà V en l’intent de restablir la seu pontifícia a Roma 1367
Luis María Drago
Història
Política
Polític argentí.
Advocat i periodista, ocupà el ministeri d’afers estrangers 1902 Formulà la doctrina Drago, llei que impedeix que els deutes dels estats americans siguin cobrats per la força Representà l’Argentina a la conferència de pau de la Haia 1907
István Darday
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Les seves obres analitzen críticament l’estructura de la societat hongaresa Jutalomutazás ‘Viatge a Anglaterra’, 1975, Filmregény ‘Film-novella’, 1978, Átváltozás ‘Metamorfosi’, 1983 Ha realitzat, també, documentals Nyugodtan meghalni ‘Morir-se en pau’, 1970, Miheztartás végett ‘Perquè ho sapigueu’, 1971, etc
Christian Vives Lefort
Voleibol
Jugador de voleibol.
Vestí la samarreta del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1999-2001 La primera temporada aconseguí la quarta posició a la Superlliga la millor de la història fins llavors, i la segona, el club debutà en competició europea
Sant Aniol de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis de Sant Aniol de Finestres des de migjorn Hom hi pot apreciar les arcuacions cegues i les lesenes que decoren el seu mur i la important sobreelevació que sofrí l’edifici A Martí Aquesta església centra el poble de Sant Aniol, queés el cap de municipi d’un terme que es troba vers el cantó de migjorn de la comarca El poble és situat a 415 m d’altitud, al costat dret de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per arribar a Sant Aniol, hom pot agafar, des d’Olot, la carretera que va a les Preses, població des de la qual surt una altra…
Ramon Cascalls de Berga
Art gòtic
Les notícies documentals Es coneixen tan sols dues mencions documentals de Ramon Cascalls, escultor de Berga, de la mateixa procedència que el seu conegudíssim parent germà, cosí germà o oncle Jaume Cascalls En el primer document, una acta notarial del 6 de desembre de 1341, Ramon Cascalls, juntament amb l’arquitecte Bernat Roca, testimonia que l’esmentat Jaume accepta l’aprenent Antoni Roure Cal esperar fins el 23 d’agost de 1365 per tornar a trobar esmentat l’escultor, concretament en un contracte establert a Girona entre ell i Pere Comte, pel qual es comprometia a obrar, per 35 lliures, la…
Lluís XIV de França

Lluís XIV de França en un retrat realitzat per Jean François de Troy
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1643-1715) i comte de Barcelona (1643-52).
Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes de govern…