Resultats de la cerca

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les biennals de Tòquio…

El 1862 debutà com a pianista a Berlín i quatre anys més tard ho feu com a baix a Hirschberg Posteriorment es formà com a baríton al Conservatori de Leipzig 1867-70, on interpretà el paper de Hans Sachs d' Els mestres cantaires en una versió de concert El 1875 cantà la Passió segons sant Mateu sota la direcció de J Brahms i dos anys més tard marxà a Anglaterra, on es naturalitzà Fou director a Boston 1881-84, ciutat que visità regularment al llarg de trenta anys Es retirà de l’escena el 1914, tot i que continuà la seva activitat com a compositor Escriví tres òperes Friedrich der…

Començà els estudis amb el seu pare, que també era professional d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Colònia i del Conservatori de Música de París El 1946 arribà a solista de l’Orquestra Simfònica de la WDR de Colònia S’interessà particularment per la música contemporània i participà en festivals especialitzats com els de Berlín, Varsòvia i Venècia Molts compositors, com BA Zimmermann, T Baird o W Kotonski, li dedicaren obres seves Tingué una relació particularment intensa amb l’italià B Maderna, de qui estrenà dos concerts per a oboè 1962 i 1967 i la Grande Aulodia…

Estudià música amb la seva mare, la pianista Ada Estades, i amb la seva tia, la guitarrista Olga Pierri, i perfeccionà la seva tècnica a l’Institut Nacional de Musicologia de Montevideo amb Guido Santórsola Obtingué diversos premis a l’Amèrica del Sud i, posteriorment, a Europa, on rebé el primer premi de la divuitena edició del Concurs Internacional de Ràdio França, a París Debutà a Nova York el 1978 i a Berlín el 1983 Ha fet gires per Europa, Àsia i Amèrica, incloses diverses actuacions a Barcelona, Madrid i Sevilla Ha tocat al costat d’artistes com Astor Piazzola o Frank Peter…

Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la…

Estudià amb Herculano Alvarado i L Roche a la seva ciutat natal 1912-22 Després anà a Berlín, on fou alumne de G Bertram piano i de W Klatte i H Leichentritt composició Fou director del Conservatori Nacional de Guatemala 1934-37 i 1944-53 El 1953 es traslladà a Nova York, on alguns anys més tard ensenyà al Westchester Conservatory 1963-70 La seva música té influències de l’escola berlinesa en la qual es formà, i entre les seves obres destaca l’òpera Lera 1960, amb llibret de G Campbell També cal citar Obertura jocosa orquestra, 1950, Concertante para viola y orquesta de cuerdas 1962, Suite…

Filla de l’actor Ferdinand Loewe, estudià amb G Ciccimarra i amb F Lamperti La seva veu de soprano dramàtica la convertí en una de les cantants més preuades del primer Romanticisme G Donizetti creà per a ella el paper principal de Maria di Padilla i G Verdi li dedicà l’Elvira d' Ernani i l’Odabella d' Attila Debutà a Viena el 1832 amb una òpera de Donizetti Cantà en diversos teatres d’Europa, entre altres els de Berlín, Londres, Milà i Venècia Es retirà quan es casà amb el príncep Ferran de Liechtenstein, el 1848 Dona de molt caràcter, ha passat a la història el seu enfrontament…

Estudià a Berlín i el 1933 debutà a Wuppertal amb el paper de lady Macbeth de l’òpera Macbeth , de G Verdi El 1943 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena i entre el 1948 i el 1959 actuà al Festival de Salzburg interpretant òperes de B Britten, ChW Gluck i R Strauss El 1947 cantà al Covent Garden, amb un repertori d’òperes de WA Mozart i R Strauss Hi tornà el 1960 com a Clitemnestra, de l’òpera Electra , de R Strauss Destacà en el repertori wagnerià i cantà a Bayreuth el 1951 El 1952 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York Ocasionalment interpretà…

Estudià música a Boston i Nova York i després ho feu a París Debutà a Berlín el 1901 en el paper de Marguerite Faust Lilli Lehmann l’adoptà com a deixebla, fet que afavorí la seva reeixida presentació a Salzburg 1906 en el paper de Zerlina de Don Giovanni Estrenà obres de P Mascagni Amica , 1905, C Saint-Saëns L’avantpassat , 1906 i G Puccini Suor Angelica , 1918, entre d’altres Del 1906 al 1922 actuà assíduament al Metropolitan de Nova York, on representà la primera funció nord-americana de Madama Butterfly , al costat d’E Caruso 1907, i on es retirà el 1922 amb Zazà R…

Estudià al Conservatori de Praga amb J Vavrdová i el 1949 debutà a Ostrava Txèquia amb Katia Kabanova Posteriorment cantà a Bratislava i Praga i el 1960 fou contractada per a interpretar l’Octavian d' El cavaller de la rosa a la Staatsoper de Berlín, on de seguida abordà els principals papers de Richard Strauss i Richard Wagner El 1965 cantà a Viena i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà a Bayreuth entre el 1965 i el 1971, i es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Brunilde Al final dels anys setanta inicià la seva carrera com a mezzosoprano, si…