Resultats de la cerca

Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca 1797, on també es doctorà en la mateixa disciplina Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo També per…

Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de…

Únic hereu mascle, el 1409 fou promès amb Violant de Prades i legitimat per Martí l’Humà, rei de Catalunya-Aragó, el qual li atorgà el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb A la mort de Martí el Jove, fou designat com a possible successor al tron de Sicília pel papa Benet XIII Els dubtes del papa i la mort de Martí l’Humà el 1410 feren que arribés massa tard la declaració jurídica que el feia capaç d’assumir la corona siciliana Malgrat l’ajuda de Blanca de Navarra, reina de Sicília, no prosperà al compromís de Casp la seva candidatura al tron de Sicília El 1423 fou nomenat gran almirall i…

Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen  després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en català que…

S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat La manca de cohesió d’aquestes comunitats, faltades de…

Estigué associat al govern ja en vida del seu pare, car pel desembre del 1172 signà com a testimoni amb el títol de comte de Pallars la donació del castell i comtat de Melgor feta per Bertran I de Melgor a Alfons I de Catalunya-Aragó Heretà el comtat fent cas omís al testament patern que deixava el Pallars Jussà a l’orde de l’Hospital Pel gener del 1174 signà amb Artau IV de Pallars Sobirà un conveni d’ajuda mútua contra tots els homes, excepte contra el rei de Catalunya-Aragó i els seus fidels Pactà un pariatge amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, en virtut del qual la vila de Tremp…

El topònim Cabó és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i, del castell de Cabó, en tenim notícies des del 1115 Els primers senyors del castell i la vila de Cabó foren els Caboet, que ocuparen un lloc preeminent entre les nissagues nobles de la comarca durant l’edat mitjana Fins a l’inici del segle XIII els Caboet se succeeixen ininterrompudament per línia directa en la possessió del patrimoni familiar, constituït principalment per les valls de Cabó i de Sant Joan però el matrimoni d’Arnaua de Caboet amb Arnau de Castellbò 1185 representà la unió dels dominis hereditaris…

Era un dels castells que defensaven l’engorjat del Baridà, lloc de pas entre l’Alt Urgell i la Cerdanya El lloc d’Ansovell s’esmenta amb la forma Nassobell en l’acta de consagració de la Seu tanmateix, la més habitual des del segle XIII és la de Nansovel o Nansovell L’origen del castell és confús, sembla que pertanyia inicialment als comtes de Cerdanya, que l’infeudaren amb altres castells veïns Cava, Queralt i Sant Martí dels Castells a la família Pinós El 1277 Galceran III de Pinós llegà al seu fill, anomenat també Galceran, tot el que ell tenia i els seus avantpassats havien tingut en els…

El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa…

El Castell de Taià o de Teià és un castell termenat que es trobava al sud-est de la població de Serinyà, sobre un turonet Hi porta una pista que surt del quilòmetre 23,2 de la carretera de Banyoles, a 1,5 km aproximadament Les seves ruïnes es troben adossades al mas de Can Parella Hi resten alguns murs de carreus irregulars d’uns 6 metres de llargada i altura decreixent, que configuren una construcció rectangular en part ocupada per una cisterna moderna Altres restes de murs posen en evidència un clos antic avui totalment malmès Aquest castell va tenir un cert protagonisme el 957 quan els…