Resultats de la cerca
Es mostren 1813 resultats
Alma torturada
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 70 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre i virats, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Emilia, Ricard Puga Villalba, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, octubre del 1916, Madrid, 20021917 Sinopsi Emilia, dona del potentat Villalba, està molt preocupada pel seu germà Augusto, empresonat com a sospitós de l’assassinat d’una meuca Aquest fuig de la presó i casualment es topa amb Emilia i s’abracen L’escena és observada de lluny pel seu marit, que creu que l’home és l’amant de la seva esposa El Dr Morales, amic…
La familia Vila
Cinematografia
Pel·lícula del 1949; ficció de 70 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Iquino Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IFIquino, Joan Lladó FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Josep Casas i Augé SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ José Isbert Vila, Maruchi Fresno Carmen, Joana Solé Juny Orly Elvira, Fernando Nogueras Jorge Alsúa, Maria Francès Adela, Modest Cid l’avi, Jesús Colomer Jaime, Juan de Landa srTorrent ESTRENA Madrid, 08051950, Barcelona, 26061950 Sinopsi En Vila és un home senzill i honrat que viu amb la seva dona Adela i quatre fills…
Barcelona sud
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-81; ficció de 96 min., dirigida per Jordi Cadena i Casanovas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, Figaró Mex Mèxic ARGUMENT I GUIÓ JCadena, Gustau Hernández FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Marta Molins Gumer, Alma Muriel Charo, Jaime Moreno Toni, Paca Gabaldón Imma, Àngel Jové Àngel, Irán Eory Carla, Carles Velat, Carme Elias, Berta Singerman, Fermí Reixach ESTRENA Barcelona, 31071981 Sinopsi La jove Gumer surt de la presó amb l’obsessió de trobar Rafa, però aquest és assassinat per un sequaç de Toni…
Joan Salvans i Piera
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Fill de Francesc Salvans, un home amb un gran pes econòmic i polític a la ciutat de Terrassa, fou vicepresident segon de la Banca de Terrassa el 1931 i un dels directius de la companyia Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana Saphil, l’empresa que promogué la construcció del cinema La Rambla el 1935 Fou el capdavanter d’un grup de cineastes amateurs terrassencs, entre els quals figurava també el seu germà Ignasi, però la seva carrera es veié tràgicament interrompuda en ésser assassinat el 1936, juntament amb el seu pare, al moment d’esclatar la guerra civil Del seu cinema, els…
Josep Rota i París
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona 1976, artísticament s’inicià en el camp de la música folk i la cançó catalana amb el conjunt Els Dotze Forats Com a cineasta amateur començà a rodar el 1978 en súper-8 mm i realitzà un total de 12 curts I des del 1992 rodà en vídeo 13 títols més De la seva filmografia destaquen les adaptacions de dos contes de Pere Calders, La rebellió de les coses Els dies del gran destret , 1984 i La societat consumida S HA I , 1986, ambdós realitzats amb Antoni Viñas i els reportatges i documentals És morta Venècia 1984 Pedras do…
Josep Maria Rosal i d’Argullol
Cinematografia
Director de fotografia, realitzador i productor.
Vida Aficionat a la fotografia, aviat conreà el cinema documental, artístic i científic amb la seva marca Producciones Rosal Excellí amb títols pedagògics com ara La transplantación de córnea en España 1949, que aconseguí el 2n premi internacional en l’apartat del film científic en la Biennal de Venècia, i Belleza de Ampurias 1950, que realitzà amb la collaboració de la seva dona, l’escriptora, guionista i actriu Agustina, Nina , Martín de Sánchez de Albornoz En el camp professional, exercí també de productor en el film d’intriga La noche del martes 1944, d’Antonio Santillán El 1955 marxà a…
Antoni Robert i Robert
Cinematografia
Enginyer industrial i científic.
Vida Els primers anys se centrà en el món de la radiodifusió i creà el Selector Robert, que tingué força predicament, i el 1929 publicà el treball de caràcter historicotecnològic La radiotelevisión , sobre un aparell de ràdio integral o radiovisió Coincidint amb la implantació del cinema sonor, es decantà cap a la cinematografia, i s’incorporà al cos d’enginyers de la Western Electric Alternà aquesta feina amb conferències sobre el cinema sonor, el cinema com a eina educativa i articles tecnicocientífics en publicacions com ara "Ràdio Barcelona", "Radio Catalana" i "Técnica Revista…
Joel Joan i Juvé
Cinematografia
Actor.
Vida Graduat a l’Institut del Teatre, el 1992 començà a actuar en diversos muntatges teatrals dirigits per Sergi Belbel o Calixto Bieito, com ara La filla del mar i Somni d’una nit d’estiu Entrà en el món del cinema com a figurant i debutà amb un petit paper a Rosita, please 1993, Ventura Pons Però obtingué un gran èxit amb les peces escrites per Jordi Sánchez, actor, director escènic i soci de la companyia Kràmpack amb Kràmpack 1995, que Cesc Gay portà a la pantalla el 2000 amb el mateix títol el musical Sóc lletja , premi de la Crítica 1997 i Excuses 2000, que escriví juntament amb J…
Isabel Gardela i Espar
Cinematografia
Directora.
Vida El 1988 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i obtingué el títol de tècnic en imatge i so en l’especialitat d’imatge fílmica a l’EMAV, on feu Orígens "La consagració" d’Stravinsky 1987-88 El 1991 realitzà el mestratge d’escriptura de guions per a televisió i cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona Treballà com a ajudant de producció a TVE i TVC, també en publicitat i a Boom, boom 1989-90, Rosa Vergés Exercí igualment de guionista de la televisió interactiva Telepick de TVE fins el 1994 i de productora executiva en Cadáveres para el lunes 1994, Joaquín…
Rafael Ferrer i Fitó
Cinematografia
Compositor, violinista i director d’orquestra.
Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…