Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Álvaro Borja Giménez Admirable
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià a la Unió Esportiva Horta, passà pel Club Patí Congrés, l’Hoquei Club Palau de Plegamans i el Club Patí Voltregà, fins que el 2006 arribà al Club Patí Vilanova, amb el qual debutà a l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS 2007 Al final del 2008 marxà a Itàlia per jugar al Forte del Marmi, on es convertí en el líder ofensiu de l’equip i fou el segon màxim golejador de la Lliga italiana la temporada 2011-12
Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
© Vinseum
Museu
Museologia
Museu fundat el 1935 amb el nom de Museu de Vilafranca del Penedès.
Té els precedents en l’Exposició d’Art del Penedès 1929 i en l’activitat del pare Martí Grivé, que contribuí a impulsar la idea d’un museu per a la ciutat El 14 d’agost de 1935 es constituí el patronat del museu Tot i que el 1936 l’ajuntament adquirí l’antic palau medieval de la corona catalanoaragonesa com a seu del museu, la Guerra Civil n’interrompé l’activitat, que reprengué a la postguerra El 1945, amb l’ampliació de la secció dedicada al vi, esdevingué el primer museu del vi a l’Estat espanyol Des dels anys seixanta del segle XX, les nombroses donacions donaren un fort impuls al museu,…
Filippo di Ser Brunelleschi
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, un dels iniciadors del Renaixement, juntament amb Donatello i Masaccio.
Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…
la Suda de Lleida

Aspecte de la fortificació de la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal
Zanzíbar
Ciutat
Capital de l’illa i de la regió autònoma de Zanzíbar, Tanzània.
Situada a la costa occidental de l’illa, després de les capitals de l’estat i de Mwanza, és la segona ciutat de Tanzània És important com a port pesquer i centre d’exportació d’espècies i altres productes tropicals, i hi ha diverses indústries cigarrets, pell, etc Té aeroport Fou fundada el s XVI pels portuguesos El 1824 esdevingué residència del soldà d’Oman, que hi féu construir un palau, actualment seu del govern autònom Durant al s XIX fou un centre del comerç d’ivori i el tràfic d’esclaus Té nombroses mesquites
Àndria
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, al NE de Bari.
Centre d’una gran àrea agrícola cereals, vi, oli, ametlles amb indústries alimentàries derivades La ciutat, important ja a la Itàlia bizantina, fou fortificada cap al 1045 pels comtes de Trani Fou la residència predilecta de l’emperador Frederic II Els seus monuments més importants són la catedral, del s XII, que fou refeta en segles posteriors el palau ducal, del s XVI, i el Castel del Monte, bastit per Frederic II entre el 1240 i el 1250 i que domina una gran part de la Pulla i la Lucània
Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
Geografia històrica
Grup d’illes del Pacífic, a la Micronèsia, que entre 1947-94 foren administrades pels EUA.
Comprenia unes 2125 illes i illots, de les quals només n’eren habitades unes 84 Les diverses entitats territorials en què eren distribuïdes abandonaren gradualment aquest estatut els Estats Federats de Micronèsia 707 km 2 ho feren el 1979, la república de les Illes Marshall 181 km 2 el 1982 i la república de Palau 487 km 2 el 1994 Tots ells esdevingueren estats lliures associats als EUA, mentre que l’antic districte de les Marianes obtingué l’any 1978 l’estatus de commonwealth dels EUA amb el nom d’ illes Marianes del Nord
Locals d’oci de Barcelona rebutgen les agressions sexuals
36 recintes i locals d’oci de Barcelona, entre els quals el Palau Sant Jordi, l’Estadi Olímpic i el Fòrum s’uneixen al protocol de l’Ajuntament de la ciutat contra les agressions sexuals El mateix dia els mossos d’esquadra detenen fins a vuit persones presumptament involucrades en una violació múltiple en una nau abandonada del barri de Can Feu Sabadell el dia 4 Prop de 4000 persones es manifesten davant de l'Ajuntament, per solidaritzar-se amb la víctima i, al mateix temps, protestar contra l'ús xenòfob de l'agressió
Comencen les festes de la Mercè de Barcelona
Del 22 al 25 de setembre se celebra la festa major de Barcelona, la festa de la Mercè, que organitza l’Ajuntament Aquest any, el consistori escull com a pregoner l’escriptor Javier Pérez Andújar, el qual rep crítiques del sobiranisme per la publicació d’alguns articles en què qualificava els independentistes de totalitaris Com a acte de protesta es convoca un pregó alternatiu al pla de Palau, en el qual l’actor Toni Albà satiritza la classe política i critica l’escriptor per falta de respecte cap als que no pensen com ell
Acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi
Presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller de Cultura, Santi Vila, se celebra al Palau de la Generalitat l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi del 2016 El Govern concedeix el reconeixement a 27 personalitats i 13 entitats, entre les quals cal destacar el metge Bonaventura Clotet, l’actor Carles Canut, l’alpinista Òscar Cadiach, l’empresària Sol Daurella, el físic Josep Enric Llebot, el filòsof Jordi Llovet, l’economista Guillem López i l’ecòleg Joandomènec Ros