Resultats de la cerca

Fou membre del partit socialdemòcrata i del dels petits propietaris, del qual esdevingué vicepresident el 1945 i president del 1947 al 1949 Durant la Segona Guerra Mundial lluità en la resistència hongaresa Posteriorment, fou ministre sense cartera 1945-46, ministre d’estat i d’agricultura 1946-48 i president del consell de ministres 1949-52 Membre del comitè central del Partit Socialista dels Treballadors Hongaresos, entre el 1952 i el 1967 dirigí el presídium de la República Popular d’Hongria Li fou concedit el premi Lenin de la pau 1961

Fill de serfs, es destacà per la seva activitat revolucionària, fins a convertir-se en un dels dirigents i organitzadors del partit Narodnaja Vol’a ‘Voluntat del Poble’, del comitè executiu del qual formava part Fou l’organitzador dels atemptats contra el tsar Alexandre II Creà l’organització militar dependent del partit, i participà en la formació de grups d’estudiants populistes Fou collaborador actiu de la revista populista clandestina Rabočaja Gazeta ‘Gaseta Obrera’ Jutjat després de l’assassinat del Tsar 1881, fou penjat amb els altres dirigents populistes

Del 1918 al 1931 fou successivament militant del partit conservador, independent i militant del partit laborista i ocupà diversos càrrecs públics Fundà 1932 la British Union of Fascists BUF, arran d’un viatge a la Itàlia de Mussolini, i n'esdevingué el líder Aviat, però, s’inclinà pel nazisme i provocà disturbis proalemanys Això féu que el govern britànic l’internés 1940-43 i que dissolgués la BUF El 1948 fundà l’Union Movement —inspirat en la BUF—, que s’extingí uns quants anys més tard Publicà diverses obres de política i una autobiografia

Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants

Collaborà amb José Artigas Cap del partit colorado , fou ministre de la guerra 1829 i primer president de la República 1830 Molt popular entre els peons i ramaders de l’interior, derrotà l’oposició del general Lavalleja 1832-34 i s’encarà a les reclamacions dels espanyols Hagué de resistir l’enfrontament de Manuel Oribe, del partit blanco , que tenia el suport del president argentí Juan Manuel de Rosas Al final de la guerra civil fou proposada una presidència tripartida, Lavalleja, Flores i Rivera, que aquest ja no pogué compartir, perquè morí aleshores

Dirigent del partit nacionalista gallès Plaid Cymru en 1945-81 Llicenciat en dret a Aberyswith i master a Oxford, fou doctor honoris causa per la de Galles Lluitador nacionalista i pacifista, aconseguí que el 1982 entrés en servei el quart canal de televisió britànica, en gallès, després que el 1980 anunciés una vaga de fam davant la negativa de M Thatcher a impulsar-lo Fou diputat pel seu partit diverses vegades Escriví diversos llibres, entre els quals Bywyd Cymro ‘Vida d’un gallès’, 1982 i Cymru o Hud ‘Galles eterna’, 2001

S'educà a Oxford Com a membre del Partit Nacional Unit, dirigit per Senanayake, fou elegit diputat i nomenat ministre el 1947 El 1951 dimití i fundà un nou moviment, el Partit de la Llibertat Mitjançant un front popular, aconseguí de triomfar en les eleccions del 1956 i esdevingué primer ministre Dugué a terme una política exterior neutralista i, a l’interior, afavorí la llengua i la cultura singalesa en perjudici de les ètnies minoritàries En un moment d’agitació i crisi política, fou assassinat per un bonze extremista, Talduwe Somarana Thero

Del 1936 al 1944 organitzà i dirigí la Transport and General Worker's Union Diputat laborista el 1945, fou ministre d’obres públiques des de l’abril del 1951 fins a la derrota laborista, a les eleccions, el mateix any Succeí Aneurin Bevan 1960 com a vicelíder del grup parlamentari laborista i fou representant d’Anglaterra 1960-63 a l’assemblea consultiva del consell d’Europa Ministre d’economia 1964-66 i d’afers exteriors 1966-68, trencà amb el partit laborista el 1976 i ingressà al partit socialdemòcrata el 1982

Aplicat a la construcció del socialisme a l’URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l’organització revolucionària del proletariat en el partit comunista Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l’URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit De fet, hom seguí anomenant marxisme leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l’URSS després de la mort de Lenin fins a la perestroika 1985

Migcampista que destacà al Centre d’Esports Sabadell, on jugà durant vuit temporades 1911-19 Era la gran figura de l’equip i també formà part de la directiva del club a partir del febrer del 1919 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1914, 1915 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 També participà en algun partit del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1918 jugà un partit de la Copa Barcelona amb el Futbol Club Barcelona Disputà 14 partits amb la selecció catalana