Resultats de la cerca

L’alou senyorial de Can Peixau era establert sobre una villa romana important i era format, bàsicament, per la torre i la capella Es trobava a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà i Baldomer Solà Les darreres restes que en quedaven van desaparèixer l’any 1957 Al museu de Badalona se’n guarden 5 capitells un dels quals és gòtic, una pica sense decoració de cap mena i un àbac o imposta També s’hi conserva una maqueta de les…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, durant molts segles fou una capella rural o, com a màxim, sufragània, i no fou fins temps moderns que adquirí funcions parroquials Les primeres notícies d’aquesta església es troben en el testament de Rotrudis, publicat l’any 1027, en el qual aquesta dama deixà un molí, un cup i una tona a Santa Susanna, i altres béns a la resta d’esglésies del terme del castell de Riner Aquesta església fou donada pel senyor del castell de Riner, Hug Dalmau, fill de Dalmau Isarn, el qual era nebot de l’esmentada Rotrudis Així consta al testament del citat Hug…

Situació Vestigis d’aquesta església, amb el que resta de la volta i del mur de ponent ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Montessor són al costat dels vestigis del castell del mateix nom, al lloc conegut com els Castellassos, o els Picons d’Os, on hi ha altres restes de poblament medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que en la monografia precedent JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG045445 Història Aquesta església estigué, a l’edat mitjana, sota el domini de l’abadia d’Àger Consta, per una escriptura de donació datada el 1104, que els vescomtes Guerau Ponç II de…

Situació En una petita elevació del terreny, a una alçada de 647 m, a uns 100 m al NO de Cal Seuba i al peu del camí que mena a Cal Sala podem contemplar un conjunt molt remarcable integrat pels indicis d’un habitacle amb la corresponent necròpoli, tot envoltat de camps de conreu de cereals i a 1 km aproximadament al S de la Manresana Mapa 35-14362 Situació 31TCG788038 Necròpoli Planta de les tombes que conformen la necròpoli Joan Enrich Si ens aproximem al lloc podrem apreciar les restes de gruixuts murs de pedra seca amb pedres poc treballades i sense retocar, però una mica escairades, amb…

En principi, aquest castell cobria els flancs ponentins del castell de Calassanç D’acord amb aquesta situació privilegiada, existí segurament des d’antic, per bé que les seves notícies documentals durant la conquesta són exigües Potser l’organització de la contrada fou encarregada al cavaller urgellenc Rotlan Ramon, igual que en el cas de Peralta Recuperat del poder almoràvit, vers el 1143, el príncep Ramon Berenguer IV de Barcelona cedí a Pere I d’Estopanyà el castell d’Alins Segons notícia retrospectiva, Pere I el Catòlic lliurà els castells d’Alins i Jusseu al monestir cistercenc de Santa…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí són, en part, ocupades per la capella de Sant Josep, als afores de Castigaleu, a ponent, sota el tossal de Sant Isidre Mapa 32-11 251 Situació 31TBG996756 S’hi arriba a peu des del poble passant pel mig dels camps JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme de Castigaleu Fou segurament en el seu origen la capella del castell de Castigaleu, puix que encara a l’edat moderna els comtes de Ribagorça conservaven el patronat de la rectoria Les rendes que hi tenia l’ardiaca de Ribagorça…

El lloc de Trullars Truliars figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I, comte de Rasés i de Barcelona, cedí el 844 al seu fill Oriol tanmateix, sigui perquè morí sense descendència o sigui per una altra raó, Trullars passà a la seva germana Anna, la qual el 876 cedí la vila al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda “villa Truliarescum omnes suosvilares” Posteriorment, l’any 972, la comtessa Ava de Rosselló i el seu fill Sunyer I, bisbe d’Elna, donaren en alou a Santa Eulàlia d’Elna, la vila de Trullars Truliars , juntament amb la seva església Molt probablement al segle XI…

Situació Restes d’una edificació situada a la part alta d’aquest despoblat, pertanyents probablement a una petita torre EFS Al N de la Morana, a la capçalera del barranc del Reguer, es localitza aquest vilatge damunt un esperó allargassat que avança en direcció W i se separa de l’altiplà principal al qual pertany Mapa 34-14 361 Situació 31TCG550287 Un cop haurem arribat des de Guissona al poble de la Morana per una desviació de la carretera L-310, cal prendre un camí que surt al N de la població i passa sota l’esperó, després d’1,5 km Vestigis del vilatge Actualment…

Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren incorporats al…

Situació El serrat de Castellserradillo és vers el sud-est del puig Sallfort, del qual forma un contrafort al límit entre els termes d’Argelers i de Banyuls de la Marenda Té uns 975 m d’altitud màxima Domina sobre les muntanyes i valls d’un ampli espai del nord-est de l’Albera i sobre la carena de la serralada, vers el coll de Banyuls Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 36” N - Long 3° 3’ 22,8” E L’accés s’ha de fer a peu És millor situar-se al camí que de Cotlliure puja vers el coll de Banyuls pel coll de Vallòria, el qual cal deixar en el punt on la carena d’aquest serrat queda més propera…