Resultats de la cerca

Agent comercial, des del 1858 es relacionà amb el partit democràtic El 1863 fundà el periòdic El Debate i després fou cosignant del Manifest dels Demòcrates socialistes barcelonins del 1864 Empresonat per participar en els moviments revolucionaris del 1866, passà a Madrid 1867, on fou vicepresident del Club de la Montaña i fundà, amb Rodríguez Solís, el periòdic Cartas Federales En la revolució del 1868 s’alineà amb els republicans intransigents i intentà, amb Lostau i Arderius l’aixecament de l’Empordà contra les quintes 1872 Diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat en 1872-…

Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el decidí a dimitir…

Primer marquès del Túria, fill de Tomàs Trènor i Buccelli Estudià a l’Academia de Artillería i assolí el grau de tinent coronel 1910 Conservador, fou diputat a corts president de l’Ateneu Mercantil de València 1909, projectà i presidí l’organització de l’Exposició Regional 1909 i de la Nacional 1910 de València Traslladat a Madrid, constituí 1910 la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació El seu…

Conreador del gènere dels minnesänger , recorregué diverses corts europees La seva vida es veié envoltada de llegendes, segons les quals residí un any al Venusberg, o muntanya de Venus, i, penedit, anà en pelegrinatge a Roma, on el papa li negà l’absolució, assegurant que li seria tan difícil d’obtenir com que florís el seu bàcul Desesperat, tornà a la muntanya, però al cap d’uns quants dies el bàcul del papa es cobrí de fulles La llegenda fou utilitzada ja per Hans Sachs mateix i recollida després per alguns escriptors romàntics, entre ells Arnim, Tieck, Grimm i Heine, fins a…

L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926,…

Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d’Elisenda de Queralt Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb 1387 Fou també coper de la reina Violant Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove 1393 i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí 1396 Lluità encara com a capità a Sicília el 1398 Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques, entre les quals una lluita amb Ponç de Perellós, a França, i una altra amb Guillaume du Chestel,…

Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455 Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el feu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella 1461 Però mort el príncep, en esclatar la guerra civil 1462, es decantà per Joan II i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran Capturat a…

Extrem dret, començà al Fortpienc i passà pel Catalunya de les Corts Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1924-30, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1929, un Campionat de Catalunya 1929 i disputà les dues primeres edicions de la Lliga 1928-29 i 1929-30, amb 30 partits disputats i 16 gols Després jugà amb el Sevilla 1930-33 i el Futbol Club Barcelona 1933-37, amb qui jugà 125 partits, marcà 73 gols i guanyà dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 i la Lliga Mediterrània, celebrada per primera i única vegada durant la temporada 1936-37 L’estiu del 1937 s’exilià a Mèxic…

El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de Barcelona i de…

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i…