Resultats de la cerca
Es mostren 1765 resultats
Puigfarner
Castell
Antic castell i parròquia, i posteriorment quadra, del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), situats a l’antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell.
El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del segle XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges
Belltall
Poble
Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), situat a 772 m d’altitud, a la serra de Forès, transició cap a la Segarra i l’Urgell.
El lloc i el castell de Belltall foren adquirits pels hospitalers a la fi del s XIII 1278-97 L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Pere
ramaderia

Ramat d’ovelles (Badajoz)
© Lluís Prats
Ramaderia
Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar de renda, gros o menut.
En l’actualitat cal distingir la ramaderia transhumant en la qual els ramats segueixen l’evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l’any i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació , total o lliure en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial En la ramaderia agrícola l’aliment del bestiar és sembrat i recollectat per l’home, generalment prop de l’estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l’agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són produïts o conreats…
L’art romànic a l'Urgell
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó La comarca de l’Urgell inclou tres grans sectors, força diferenciats morfològicament i també amb una evolució històrica diversa D’una banda, la conca del Sió, al nord, de l’altra la conca del Riu Corb, al sud, i, finalment, tota la plana central, que té com a centre Tàrrega Mentre que la conca del Sió s’ha de relacionar amb les terres properes de la Segarra i la Noguera, la conca del Riu Corb es pot relacionar més aviat amb les terres septentrionals de l’actual…
la Torre Falconera
Antic terme del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), al N del poble de Ribelles, prop del límit amb els termes de Torrefeta i Florejacs i de Sanaüja (Segarra).
És esmentat al s XIV
Sant Dubte
Fet prodigiós que, segons la tradició (documentada des del 1426), s’havia esdevingut a l’antiga església de Santa Maria dels afores d’Ivorra (Segarra) al començament del segle XI.
Consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstanciació durant la celebració de la missa A l’església moderna de Santa Maria segle XVII hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del segle XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, el bancal del qual, posteriorment, foren afegides dues escenes del prodigi Museu de Solsona Les relíquies foren dutes posteriorment a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra
la Plana Alta

Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…
La Conca de Barberà
Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els següents l’Alt Camp pel S i SE, el Baix Camp i un extrem del Priorat al SW, les Garrigues…
Llorac

Vista de Sant Joan de Llorac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca i, així mateix, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs Confronta al S amb Savallà del Comtat, al SE i l’E amb Santa Coloma de Queralt, a l’W amb Vallfogona de Riucorb i al nord amb els municipis segarrencs de Talavera i de Montoliu de Segarra Allargassat en els deu primers quilòmetres del Riu Corb, que neix al seu terme, al lloc de Rauric, i que corre per la seva banda meridional, ocupa la vall encaixada del riu i els altiplans del seu marge dret, fins a arribar al balneari de Vallfogona És accidentat pels contraforts…