Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
Centre Català de Santiago de Xile
Entitat dels catalans de Xile.
Fou fundada el 1906 per Joan Mitjans, Josep Castellà Granja, Ramon Mundet, Joan Morera, Pere Grau, Frederic Margarit, Mateu Caldés, Agustí Martorell, Macari Solé i Josep Prim, entre d’altres La finalitat principal era aplegar la colònia catalana per a fer activitats culturals i commemorar tradicions festives El primer local fou l’antiga residència particular de Pedro Montt, aleshores president de la República El 1907 s’hi organitzà un quadre escènic, on es formaren actors com Clotilde Casagran, Joana Ariño, Pinós, Joan Gratacós i Joaquim Sabaté També s’hi feren exposicions pintures de Bolonyà…
futbol sala
Futbol sala
Variant del futbol practicada en un camp més petit, sobre sòl dur, i entre dos equips de cinc jugadors.
Cada equip és format per dotze jugadors, només cinc dels quals, incloent-hi el porter, poden jugar simultàniament El nombre de canvis de jugadors és illimitat Quant al terreny de joc, ha de tenir unes dimensions de 25 m a 42 m de llarg i de 18 m a 25 m d’ample per als partits internacionals, de 38 m a 42 m de llarg i de 20 m a 25 m d'ample La pilota ha de pesar entre 440 g i 450 g i la circumferència ha de fer entre 58 cm i 62 cm El partit té una durada de 40 minuts de joc real —vint per cada part—, amb deu minuts de descans El 1977 es constituí a Catalunya un subcomitè de futbol sala que…
Ramon Larruy i Arnal
Boxa
Boxador.
Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació Espanyola d’…
,
Dominique Perrault
Arquitectura
Arquitecte francès.
Finalitzà els estudis d’arquitectura el 1978 a l’École Supérieure des Beaux Arts de París, i establí el seu propi despatx en aquesta ciutat el 1981 Obtingué el reconeixement internacional en guanyar el concurs per a la construcció de la Biblioteca Nacional de França 1989-95, pel qual li fou atorgat el premi europeu d’arquitectura Mies van der Rohe l’any 1997 Les seves obres, de gests volumètrics simples, han estat sovint vinculades a les recerques del minimalisme El resultat és una arquitectura que intensifica el paper que tenen les superfícies embolcallants, i en què el vidre es combina amb…
Esteve Bonell i Costa

Esteve Bonell i Costa
© Bonell i Gil arquitectes
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc…
Martí Perarnau Grau

Martí Perarnau Grau
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Periodisme
Atleta i periodista esportiu.
Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’aire lliure 1973, 1974 i cinc en pista…
Alèxia Putellas i Segura

Alèxia Putellas i Segura
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Davantera i migcampista, s’inicià en el Centre d’Esports Sabadell 2001-05, i posteriorment passà a jugar al futbol de base del FC Barcelona, al Reial Club Deportiu Espanyol 2010-11 i al Llevant 2011-12 Des del 2012 és jugadora del FC Barcelona Femení , i des del 2019 n’és la capitana per elecció del vestidor, equip amb el qual ha guanyat la Lliga 2013, 2014, 2015, 2020, 2021, 2022, 2023, 2024, la Lliga de Campiones 2021, 2023, 2024, la Copa de la Reina 2013, 2014, 2017, 2018, 2020, 2021, 2022, 2024, la Supercopa d’Espanya 2020, 2022, 2023, 2024 i la Copa Catalunya 2012, 2014,…
Josep Maria Planes i Martí

Josep Maria Planes i Martí
© Hereus Josep M. Planes
Periodisme
Esport general
Periodista.
Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català 1925-27, La Noche , La Nau dels Esports des del 1929, Mirador 1929 i el…
, ,
driblador | dribladora
Futbol
Altres esports de pilota o bola
En el futbol i altres esports de pilota, jugador que es caracteritza per la seva capacitat de driblar un adversari.
Deportes
Publicacions periòdiques
Esport general
Suplement d’esports del diari Las Noticias publicat a Barcelona entre l’octubre del 1928 i el març del 1930.
Es dedicà a la propagació de l’esport i feu el seguiment de les iniciatives esportives que es duien a terme amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En foren redactors JA Trabal, A Lletjós, Speaker , Gibert, J Sabater Rosich i I Corbinos, entre d’altres, i hi treballaren els dibuixants Roca i Doménech Se’n publicaren 142 números