Resultats de la cerca
Es mostren 2328 resultats
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…
Johann Rosenmüller
Música
Compositor, organista i professor alemany.
Vida Rebé les primeres classes de música a Oelsnitz El 1640 es matriculà a la facultat de teologia de la Universitat de Leipzig, ciutat on, a més, continuà els estudis musicals amb el compositor Tobias Michael, kantor de l’església de Sant Tomàs El 1651 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau La seva prometedora carrera es veié interrompuda el 1655 quan, juntament amb alguns alumnes seus, fou acusat d’homosexual Fou empresonat, però s’escapà Actuà com a trombonista a Sant Marc de Venècia en 1658-60 i posteriorment, a la mateixa ciutat, tingué com a alumne de composició Johann…
música instrumental
Música
Música escrita per a un conjunt d’instruments, o per a instruments solistes, sense intervenció de la veu humana.
Aquest terme és aplicat en contraposició a música vocal La música instrumental pot ser associada, d’una manera o d’una altra, a pràcticament totes les cultures conegudes, tal com mostren una gran quantitat d’estudis etnomusicològics fets arreu del món En la societat occidental, la música instrumental s’ha presentat sola danses, ritus religiosos, jocs, festes, etc, o en collaboració amb la música vocal, ja des dels estadis més primitius La diversitat de les músiques i dels grups d’instruments emprats al llarg del temps és inaudita, i res no fa suposar que la música d’Occident hagi tingut una…
Contracte de construcció del retaule major de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
Data 27 d’abril de 1337 L’escultor de Santa Coloma de Queralt Guillem Ginebrer acorda amb els obrers de l’església parroquial de la vila que en un termini de cinc anys construirà un retaule de pedra dedicat a santa Coloma, de la manera que consta en la mostra que l’escultor els va lliurar en un full de paper Sàpiga tothom que jo, Guillem Ginebrer, de Santa Coloma, amb ferm i solemne pacte, prometo a vosaltres P Spelt, Guerau de Claret, Marc de Nari i P Borràs, obrers de l’obra de Santa Coloma, en nom dels venerables prohoms i de la universitat del dit lloc, que d’avui a cinc anys faré aquella…
Botànics i perfumistes. 1717-1801
La botànica ha estat considerada la ciència estellar de la Illustració Entre altres raons, per les seves connexions amb l’agricultura científica i l’alimentació humana i animal, la medicina, la farmàcia, la perfumeria i la cosmètica Als Països Catalans, després de 1714, els centres de recerca es trobaven a les ciutats que les monarquies absolutes havien transformat en capitals polítiques i administratives París, Madrid o Londres Botànics i perfumistes El 1623, Joan Salvador i Boscà Calella 1598 - Barcelona, 1681, apotecari de Barcelona, inicià un herbari que, al segle XXI, encara es conserva…
Francesc Eiximenis
Literatura
Escriptor.
Franciscà menor, s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352 El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on participà en la vida intellectual de les universitats Havent retornat a Catalunya, ja el 1371 hom li oferí la càtedra de teologia de l’estudi general de Lleida, càrrec que no pogué acceptar per no tenir el grau de mestre Gràcies a la intervenció de Pere III de Catalunya-Aragó i d’altres membres de la família reial, dels quals havia esdevingut persona de…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Història
Història general de la confederació catalanoaragonesa redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós com a història oficial dels seus regnes.
També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text…
, ,
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…
, ,
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…
comtat d’Edessa
Geografia històrica
Primer estat llatí creat com a conseqüència de la primera croada en conquerir Balduí de Boulogne (Balduí I) la ciutat d’Edessa el 1098.
Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī