Resultats de la cerca
Es mostren 4700 resultats
Torreta de Vallflor (el Montmell)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta torre, ara mig amagada per l’heura ECSA - J Bolòs Restes d’una petita guàrdia, situades un centenar de metres més avall de la casa de Vallflor, entre uns camps, cobertes per heures Mapa 35-16419 Situació 31TCF735781 Cal seguir la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys i Aiguaviva a Canferrer A poc més d’1 km d’Aiguaviva, surt, a mà esquerra, un camí que porta a Sant Marc Si seguim per aquest camí carreter uns 500 m més, trobem a mà esquerra, en un revolt, la masia de Vallflor La torre és en uns camps que hi ha sota la casa, més enllà d’un pou fet…
Sèrbia 2015
Estat
La normalització de relacions amb els seus països veïns, especialment amb Bòsnia i Kosovo, va ser una de les prioritats del primer ministre, Aleksandar Vučić En aquest context va fer història la seva visita a Tirana, on va tenir una trobada oficial amb el seu homòleg albanès, Edi Rama, amb el clar objectiu de recompondre les relacions entre els dos països, i amb el teló de fons de Kosovo, sobre el qual existeixen profundes diferències entre els dos governs Al juliol, en el vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, Vučić va realitzar la que també va ser la primera visita d'un dirigent…
polis
Història
A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s’expandí la civilització grega fins a l’època hel·lenística.
L’origen d’aquesta estructura política és obscur i la seva evolució no fou homogènia a tot Grècia La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica, no s’acomplí fins la segona meitat del segle VII aC Hom ha considerat causa d’aquest fet la gran compartimentació física de Grècia, que hauria comportat també el seu fraccionament polític, i així mateix hom ha fet notar que les ciutats estat sorgiren en els emplaçaments d’antigues ciutadelles micèniques L’estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment installat al peu d’una…
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or creada per Lluís IX de França l’any 1266, de talla 58 1/3 el marc (uns 4 grams de pes) i llei de 24 quirats.
En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut
frasqueta
Disseny i arts gràfiques
Marc de ferro revestit amb paper fort, tallat solament al lloc que ha d’imprimir el motlle, i que impedeix que caiguin els plecs fixats al timpà.
Vaga General del 1917
Història
Moviment vaguístic que tingué lloc a l’Estat espanyol per l’agost del 1917, dins el marc de la crisi política general del 1917 (Assemblea de Parlamentaris).
Precipitada per una vaga de ferroviaris a València juliol, la vaga general revolucionària fou declarada el 13 d’agost per la UGT i la CNT, amb el suport del PSOE i dels partits republicans, amb la finalitat que es constituís un govern provisional que convoqués eleccions a Corts Constituents El comitè de vaga, format per FLargo y Caballero i D Anguiano UGT i JBesteiro i ASaborit PSOE, fou detingut l’exèrcit controlà la situació del cap de tres dies d’aldarulls, sobretot a les zones industrials, amb un saldo de 70 morts, centenars de ferits i 2 000 empresonats
Benavit
Despoblat
Despoblat (des del sXV) del terme de Morella (Ports), al cim de la serra de Benavit
, on hi ha, al seu lloc, l’ermita de Sant Marc.
commutador
Física
En el marc de la mecànica quàntica o de la mecànica estadística, operador donat per l’expressió [ A, B
] = AB
- BA
, essent A
i B
dos operadors.
Si el commutador de A i B és nul, hom diu que els operadors commuten El commutador és l’anàleg quàntic del parèntesi de Poisson
Institut de Ciències de l’Educació
Educació
Organisme creat el 1969 pel Ministeri d’Educació espanyol per a promoure la investigació psicopedagògica a la universitat en el marc de la Reforma educativa del 1970.
Promogut pel ministre Josep Villar i Palasí , tingué un paper important en l’intent de renovació educativa oficial els anys finals del franquisme Posteriorment, les successives reformes educatives diluïren la funció dels ICE a les universitats, que optativament els conservaren, els reconvertiren o els eliminaren A Catalunya, els ICE portaren durant uns anys el pes dels cursos de reciclatge de català per a mestres La llei del Parlament del 1984 subratllava la conveniència de mantenir a les universitats centres dedicats al perfeccionament del professorat de tots els nivells del sistema educatiu…
Congressos Internacionals d’Història Local
Historiografia catalana
Reunions organitzades a Barcelona per la revista L’Avenç i la Diputació de Barcelona com a plataforma per a l’intercanvi directe d’experiències, metodologies i investigacions sobre la història local i com a espai de reflexió per als mateixos historiadors i investigadors implicats en l’estudi de la realitat local.
Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…