Resultats de la cerca
Es mostren 3190 resultats
Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón
Perspectiva de la serra del Boquerón des del sud, amb un característic relleu tabular Ramon Dolç Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón 111, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Separant València de la planícia manxega, al sud de l’entrada del Xúquer en terres valencianes, i sempre a la banda occidental de la carretera Requena-Almansa, es troba l’alineament de tres massissos coneguts com el Boquerón, la serra Palomera o Muela de La Unde i la serra d’El Mugrón La serra de la Palomera es prolonga lleugerament mitjançant l’alt de La Atalaya, entre Jarafuel i Aiora més al…
Els estudis ecològics
Història del coneixement ecològic El procés d’accés al coneixement L’ecologia, a diferència de la majoria de les ciències tal com les trobem formalitzades avui, no és fruit de la progressiva diferenciació i especialització al si d’un determinat camp del saber Més aviat resulta de la confluència i la síntesi de coneixements vinculats a ciències molt diverses i fins i tot d’altres que no són pròpiament científics D’altra banda, en part com a fruit de la diversitat de formacions dels estudiosos i en part de la mateixa diversitat dels medis i dels organismes, l’ecologia apareix —tant en el passat…
El penyal d’Ifac
El penyal d’Ifac vist des de la badia de Calp, situada immediatament a ponent Ernest Costa El penyal d’Ifac 115, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La impressionant mola d’Ifac, al terme de Calp Marina Alta, s’aixeca abruptament sobre un litoral de platges i penya-segats baixos, trencant amb la seva característica silueta el suau perfil costenc d’aquest tram El notable contrast, imposat per la presència aïllada del Penyal, ha fet d’aquest indret un dels més coneguts i significatius del litoral valencià, fita indiscutible quan s’albira des de la mar…
Estat i tendències de la flora i la florística valencianes
Un indicador dels canvis florístics que s’han produït en qualsevol territori és l’evolució del nombre de tàxons Les primeres dades sintètiques sobre la flora del País Valencià es publicaren en el llibre Claves para la flora valenciana , de l’any 1990, actualitzades i revisades amb regularitat pels mateixos autors fins el 2009 Aquestes obres mostren un increment progressiu a partir del 1990, que en constaven 2607, fins a la darrera edició, en la qual en figuraven 3198 Aquestes dades no recullen algunes novetats publicades els últims anys i, no obstant això, representen un increment superior al…
L’ensenyament de la química a Barcelona
Llibre de matrícula de l’Escola de Química de la Junta de Comerç, Barcelona, 1805-22 BC A la Barcelona de l’inici del segle XIX, les úniques institucions que impartien disciplines científicoexperimentals eren l’Acadèmia de Cirurgia i la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la Conferencia Físico-Matemática Experimental instituïda el 1764 per professors i alguns deixebles del Collegi de Cordelles La Universitat, traslladada a Cervera el 1714, era la gran absent del panorama cultural de la ciutat La Junta de Comerç, amb la intenció d’apropar les disciplines…
interllengua
Lingüística i sociolingüística
Llengua totalment inventada o derivada d’altres llengües naturals mitjançant la simplificació, que és usada en la comunicació internacional o intergrupal. L’esperanto, per exemple, és una interllengua basada en lèxic germànic i romànic.
perla d’imitació
Arts decoratives
Producte de fantasia fabricat per l’home, tot imitant l’aparença, el color i l’efecte de les perles naturals o cultivades, bé que no tenen llurs propietats físiques i químiques ni llur estructura.
espai natural protegit
Urbanisme
Paratge que per les seves característiques naturals és objecte d’una protecció especial d’acord amb el règim jurídic establert a la legislació general sobre aquesta matèria i les normes específiques que l’afectin.
Xarxa Natura 2000
Xarxa d’espais protegits de la Unió Europea establerta amb l’objectiu de garantir la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de fauna i flora silvestre d’interès comunitari als països membres.
Els espais que componen la Xarxa són les zones especials de conservació ZEC i les zones d’especial protecció per a les aus ZEPA, ambdues designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats, aprovada l’any 1992 pel Consell de les Comunitats Europees i modificat el 1997 La Xarxa Natura 2000 a Catalunya ocupa una superfície de gairebé 620 000 hectàrees, aproximadament una cinquena part del territori Amb l’aprovació el 2006 pel govern català de la nova proposta catalana, la Xarxa Natura 2000 a Catalunya ocupa una superfície total d’1 040 155 ha, de les quals 957 051 són terrestres i…
Missió Planeta Terra
Astronàutica
Programa que pretén explotar els resultats de l’exploració de l’espai per al millor coneixement de la climatologia terrestre i la predicció de possibles catàstrofes naturals com ara riuades o onades de fred.
És format per diversos programes de la NASA i altres agències i les dades són proporcionades per satèllits de teledetecció i meteorològics, els vols dels transbordadors i mesures a estacions terrestres