Resultats de la cerca

Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de Ferran II…

Es dedicà al comerç de teixits amb els ports tirrènics Agent banquer de la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, administrà els diners per a la campanya de Sardenya, en la qual participà personalment a la batalla d’Asinara i a Sanluri 1409 Fou recompensat amb la donació en feu de les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi per part de Martí el Jove A la mort d’aquest, Martí I li encarregà l’organització dels funerals i la recerca d’informació sobre les relacions amoroses del príncep amb l’anomenada bella de Sanluri Per un préstec a Ferran I, obtingué l’exempció de duana i grans…

Doctor en teologia i capellà a Santa Maria del Mar És autor de relacions de festes celebrades a Barcelona el 1630 i el 1633, algunes de les quals es publicaren sota l’anagrama Seugon La més interessant és la de la mascarada del rei Belluga Barcelona 1633 en honor de Ferran d’Àustria, el Cardenal infant, on hi ha força intervencions en català En vers publicà Parabienes y deprecaciones hijos del amor que la siempre leal ciudad de Barcelona tiene a sus príncipes Barcelona 1632 Sabem que compongué molts poemes en català —és elogiat en aquest sentit al cançoner Curiositat catalana…

Fou anomenat Eiximèn Peres de Tarassona fins que esdevingué senyor d’Arenós Es casà amb Alda, filla de l’antic governador musulmà de València, Abū Sa'īd, la qual li aportà en dot Arenós Una companyia aragonesa comandada per ell havia ja ajudat Abū Sa'īd en la lluita contra el darrer rei musulmà de València, Zayan ibn Mardaniš El 1233 figurava ja en el seguici reial durant el setge de València 1238 i fou un dels barons que aconsellaren l’atorgament dels primers furs de València el 1240, en la primera absència del rei, en fou nomenat lloctinent a València Morí poc després de prendre part en la…

Coneguda també com a Anna de Beaujeu, pel seu matrimoni amb Pierre de Bourbon, senyor de Beaujeu, era filla de Lluís XI i de Carlota de Savoia En esdevenir regent, féu retornar els missatgers enviats per Lluís XI a fi de tractar amb Ferran II de Catalunya-Aragó sobre la restitució dels comtats de Rosselló i Cerdanya contestà a les reclamacions posteriors del sobirà remetent l’afer a la majoria d’edat de Carles VIII Anna sufocà la revolta feudal denominada Guerre Folle i aconseguí de fer anullar el casament d’Anna, duquessa de Bretanya, i Maximilià d’Àustria el 1491, al castell de…

D’economia agrària, té indústria derivada de l’agricultura farina, oli Correspon a l’antiga Carmo , probablement d’origen tartessi fou dominada pels cartaginesos i pels romans 206 aC Durant les guerres civils Carmona fou aliada de Juli Cèsar i hom l’erigí en municipi romà inclòs al convent jurídic astigità de la província Bètica Ocupada per Mūsà ibn Nuṣayr el 711, durant el s XI esdevingué centre de la taifa de Carmona , de la família berber dels Banū Birzal, annexada al regne de Sevilla el 1067 Fou reconquerida per Ferran III de Castella 1247 Conserva vestigis romans muralles, un temple…

El comte de Barcelona i Osona Guifré II, a qui pertanyia per donació del rei de França, cedí el dret d’encunyar moneda a la seu de Vic al bisbe i als canonges per testament de l’any 911 Des d’aleshores fins al 1315 que Jaume II adquirí els drets que tenia la mitra de Vic els bisbes encunyaren diners i òbols d’argent, fins a la fi del segle XI, i de billó de quatern, fins a mitjan segle XIII Ferran II inicià la concessió de llicències per a l’encunyació a Vic de moneda local menuts o senyals l’any 1484, que circulà per la ciutat i la vegueria de Vic i Osona Aquests diners…

Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la guerra civil navarresa Més…

Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que…

Filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena, fou la segona muller d’Alfons XII 1879 En morir aquest 1885, fou proclamada regent El naixement d’Alfons XIII 1886, fill pòstum d’Alfons XII, posà terme a les especulacions successòries La regència de Maria Cristina es caracteritzà per l’aplicació del pacte d’El Pardo Afavorí el seu amic personal Sagasta, raó per la qual el partit liberal fou autor de les reformes polítiques més importants de la Restauració Inaugurà l’Exposició Universal de Barcelona 1888 L’agudització del problema del Marroc, la…