Resultats de la cerca
Es mostren 2034 resultats
Orquestra de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília de Roma
Música
Orquestra fundada sota els auspicis de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma el 1895, actualment constituïda per un grup estable de noranta músics.
La seva primera seu fou l’Augusteu, un impressionant teatre edificat sobre el mausoleu d’August Posteriorment l’orquestra passà pel Teatre Adrià i el Teatre Argentina, fins que el 1958 s’installà definitivament a l’Auditori de Via della Conciliazione Bernardino Molinari 1912-43, Franco Ferrara 1944-45, Fernando Previtali 1959-73, Igor Markevitch 1973-75, Thomas Schippers 1977, Giuseppe Sinopoli 1983-85, Uto Ughi 1987-92 i Daniele Gatti 1992-97, n’han estat els principals directors, càrrec que des del 1997 deté Myung-Whun Chung i que al llarg de la història de l’orquestra han…
Micieres
Música
Família de músics castellans.
Tomàs Micieres Villaescusa de Ecla, Palència 1624 - Madrid 1667 fou mestre de capella i compositor Es formà amb Cristóbal de Isla, mestre de la catedral de Palència, a la capella de música de la qual Micieres ingressà com a nen cantor Ocupà diversos càrrecs musicals mestre de capella de la catedral de Lleó 1646-50, de Toledo 1650-62 i del convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1662-67 Bona part de la seva obra anà a parar a Salamanca, i esdevé difícil diferenciar-la de la del seu fill Tomás Micieres "el menor" o "el joven" Toledo 1655 - Salamanca 1718 Aquest, en ser sacerdot el seu pare,…
Estienne Roger
Música
Impressor francès de música establert als Països Baixos.
Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits…
Edward Thomas Downes
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a la Universitat de Birmingham i posteriorment amplià la seva formació musical al Royal College of Music de Londres Gràcies a l’obtenció de la beca Carnegie, estudià durant dos anys amb Hermann Scherchen, després dels quals enfocà la seva carrera professional cap a la direcció d’òperes De nou a Londres, del 1950 al 1951 fou director assistent a la Carl Rosa Opera Company, i posteriorment, entre el 1952 i el 1969, passà al Covent Garden, com a assistent de György Solti El 1972 es traslladà a Austràlia, on exercí de director musical a l’Òpera de Sydney fins el 1976 El 1973 hi dirigí…
Josep Saderra i Puigferrer
Música
Compositor.
Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, s’inicià com a intèrpret de fiscorn a la cobla local La Nova i complementà els estudis a Olot, on rebé lliçons de violí d’Antoni Moner La seva família es traslladà a Tortellà l’any 1903 i allà s’integrà en la cobla La Vella i compongué les primeres sardanes El 1911 es creà La Principal de Tortellà i n’esdevingué el director Cinc anys més tard s’establí a Banyoles, on formà part de la cobla Els Juncans també dirigí, del 1919 al 1925, l’Orfeó Popular Banyolí, i a partir de l’any 1927 fou membre fundador i director de La Principal de Banyoles Com a…
,
Joan Alston Sutherland

Joan Sutherland
© Fototeca.cat
Música
Soprano australiana.
Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves…
Theo Adam
Música
Baríton alemany de nom complet Theodor Adam.
De nen formà part del cor de l’església de la Santa Creu de la seva ciutat natal, i posteriorment anà a estudiar a Weimar Turíngia Format amb Rudolf Dietrich, debutà el 1949 a l’Òpera de Dresden en el paper de Cern’akovskij de Borís Godunov de Musorgskij El director Hans Knappertsbusch li suggerí de canviar la seva tessitura de baix, i a partir d’aleshores sobresortí en papers de baix baríton, com els de Wotan, l’Holandès, Amfortas o Hans Sachs A banda del repertori wagnerià debutà a Bayreuth el 1952, destacà també en el de compositors com Mozart, Berg, Beethoven, Berio, Verdi,…
,
grupetto
Música
Ornament de tres o quatre notes en el qual intervenen, per graus conjunts, la nota principal i les notes auxiliars superior i inferior.
La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba la nota…
Jörg Demus

Jörg Demus
© Fototeca.cat
Música
Pianista austríac.
S’inicià en els estudis de piano a sis anys, i a onze ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb W Kerschbaumer i direcció orquestral amb Josef Krips Graduat el 1945, parallelament estudià direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Joseph Marx Amplià la formació a París i a Saarbrücken Alemanya Debutà a Zuric i a Londres el 1950, i tres anys més tard ho feu a París El 1955 oferí el seu primer recital a Nova York i el 1956 obtingué el premi Busoni Un dels pianistes de més projecció internacional de la segona meitat del segle XX, se centrà en el repertori romàntic, tot i…
,
musette
Música
Tipus de cornamusa molt usat a França, com a instrument cortesà, durant els segles XVII i XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i claus, produïa…