Resultats de la cerca

El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila…

Fill de Francesc Carròs i d’Arborea El rei li vengué el castell de la Fava, la vila de Posada i altres llocs de Sardenya, i li renovà la concessió de la baronia de Terranova 1460, feta anteriorment al seu pare Actuà com a procurador del príncep Ferran per a jurar les consuetuds de Sardenya 1461 Durant la guerra civil catalana 1462-72 es posà al costat de Joan II del 1463 al 1465 fou majordom de la reina Joana Enríquez Participà en el setge de Maó 1466 La seva actitud reialista li valgué el segrest, per part del Consell del Principat, de tots els béns que posseïa a Barcelona A Sardenya, d’on…

Muller de Josep MMillàs i Vallicrosa Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921 Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma 1933 Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I En torno a la redacción del acta de Caspe , 1957 La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera , 1962-63 El 1946 publicà una edició crítica d' El cancionero de palacio , i el 1956, en collaboració amb…

Tercer fill de Joan VI S'exilià amb la seva família al Brasil a causa de la invasió francesa 1808-21 En tornar fou el cap del partit absolutista, que obligà el seu pare a derogar la constitució liberal del 1822 Després del fracàs d’una temptativa d’emparar-se del poder, s’hagué de refugiar a Viena 1824 En morir Joan VI, el seu germà gran, Pere I del Brasil, el nomenà regent 1827 de la seva filla Maria de la Glòria, en qui Pere havia abdicat els seus drets i amb la qual Miquel havia promès de casar-se Miquel convocà les Corts tradicionals i es féu proclamar rei absolut març del 1828 Pere…

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de…

Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar amb França…

Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter didacticomoral, algunes…

Catedràtic de la facultat de filosofia i lletres de Saragossa, de la qual fou també degà Especialista en història de Navarra i d’Aragó, i més concretament, dels temps de la dinastia pamplonesa, té una bibliografia molt extensa, iniciada amb Notas para la formación de las familias de fueros de Navarra 1933 i El fuero general de Navarra traducido al euskera 1935, dins la qual es destaquen sobretot Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro 1946-52 i la seva important collaboració, corresponent a l’edat mitjana, en la Historia general de la humanidad , dirigida…

Amistançada un quant temps amb Ferran II de Lleó, del qual tingué l’infant Garcia mort abans del 1184, s’hi casà pel maig del 1187 Arran d’aquest matrimoni els Haro assoliren un gran ascendent a la cort lleonesa En infantar un nou fill, Sanç 1188, es produïren greus dissensions entre Urraca, que pretenia la corona per a aquest, i el seu fillastre, el futur Alfons IX, fill de Ferran II i de la seva primera muller, Urraca de Portugal, però a la mort de Ferran II 1188 la noblesa de Lleó s’inclinà a favor del príncep Alfons, que fou entronitzat Amb l’ajuda del rei castellà Alfons…

Diputat pel Parti Social Chrétien 1961-89, fou ministre de les Relacions Comunitàries 1968-71 i d’Agricultura 1972-73, i vice-primer ministre i ministre del Pressupost 1973-74 Com a primer ministre 1974-78, impulsà la descentralització de l’estat i la projecció europeista, aspecte en el qual destacà l’elaboració de l’informe conegut amb el seu nom 1975, que tingué una gran influència en la configuració de l’actual Unió Europea Diputat al Parlament Europeu des del 1979 fins al 1999, presidí el Partit Popular Europeu democratacristià en 1979-86 i el seu grup parlamentari en 1992-94 Fou també…