Resultats de la cerca

Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de…

S’inicià com a infant cantor a Notre Dame de Kortrijk, on estigué actiu del 1543 al 1546 A partir del 1547 cursà estudis a la Universitat de Lovaina, i des del 1550 ocupà un lloc com a cantor de la capella imperial de Carles V D’ençà del 1554 i fins al moment de la seva mort fou el mestre de capella de la cort de Maximilià, llavors rei de Bohèmia i futur emperador d’Alemanya Maximilià II La música de Vaet està molt influïda per Josquin Des Prés i, sobretot, per Nicolas Gombert Escriví bàsicament obres religioses En destaquen les misses, els dos volums de motets publicats amb el…

Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare i també estudià amb LN Clérambault i JB Senaillé Després d’haver servit a la cort de Lorena, treballà com a violinista en les orquestres de l’Òpera de París i del Concert Spirituel des del 1739 Dotat d’un caràcter polèmic i un cert talent literari, destacà com a pamfletista Foren cèlebres les seves disputes amb illustres figures del segle XVIII francès, com ara Voltaire, JJ Rousseau i JJC de Mondonville El 1753 participà en la cèlebre Querelle des Bouffons, com a defensor de la música francesa i publicant dos pamflets contra…

Estudià violí a l’Escola de Música de Tòquio 1903 i composició amb Noël Peri Més tard estudià física 1904-07 i acústica 1907-10 a la Universitat de Tòquio Compaginà la formació universitària amb els estudis de música i dansa japonesa amb Shohei Tanaka Fou professor d’acústica, història de la música i teoria en diversos centres docents i universitats com la Kokugakuin 1923, la de Tòquio 1930 i la Waseda 1947 Estudià la música de cort coreana 1921 i visità Formosa i les illes Ryukyu 1922, el nord de la Xina 1923 i les illes del Pacífic 1934 Presidí la Societat per la Recerca de…

Estudià a la Lateinschule de la seva població natal i, després, música a Weiden L’any 1659 ingressà a la Universitat d’Altdorf per estudiar-hi teologia Però les dificultats econòmiques el forçaren a retornar a Waldthurn i a cercar un treball remunerat Trobà una ocupació com a cantor de la capella de la cort de Heidelberg Més tard viatjà a Itàlia acompanyant un noble holandès i, un cop a Roma, conegué el teòric Athanasius Kircher, fet que el decidí a dedicar-se a la teoria musical Posteriorment ocupà llocs de responsabilitat en diverses capelles musicals nobiliàries a Sorau i…

Mestre de capella de diverses esglésies romanes, entre el 1589 i el 1593 treballà a Santa Maria di Montserrato i l’any 1594 estigué a la de la Trinità dei Pellegrini En 1595-97 es feu càrrec de la capella musical del Collegio Germanico Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Pere el 1602, però el mateix any acceptà la direcció de la capella musical del rei Segismund III de Polònia, on substituí Luca Marenzio Treballà a la cort polonesa durant vint anys, al llarg dels quals publicà dos volums que incloïen motets i salms un el 1607 i l’altre el 1608 i un llibre de…

Fou un gran mecenes de les arts, i el seu regnat fou un dels períodes més esplendorosos de la cultura francesa Des de petit mostrà uns dots notables per a la música Aprengué de tocar el llaüt i la guitarra i era molt aficionat als instruments de teclat Grans músics de l’època gaudiren de la seva protecció, com ara F Couperin, JB Lully, JCh de Chambonnières, JH d’Anglebert, M Marais o MA Charpentier Lluís XIV era un monarca absolut i utilitzà la música com a mitjà per a mostrar el seu poder Organitzà espectacles fastuosos a la cort, entre els quals els més notables eren els…

Fou nen cantor a la catedral de Vercelli Després de ser ordenat de sacerdot el 1595, es traslladà a Torí, on entrà al servei de la cort de Savoia L’any següent tornà a Vercelli i fou nomenat mestre de capella de la catedral El 1623 viatjà a Roma i participà, com a organista, en la consagració de la basílica de Sant Pere, juntament amb G Frescobaldi i altres eminents músics Treballà a la Capella Sixtina fins el 1629 i arribà a ser mestre de capella del Seminari Romà i de la Chiesa del Gesù El seu coneixement de la teoria i de la pràctica compositiva fou admirat per GB Doni i P…

Ingressà a la Universitat de Lovaina el 1534, i s’hi graduà el 1537 El 1546 entrà com a clergue i mestre de cant a l’església de Sant Pau de Lieja Al final del 1557 o principi del 1558 fou nomenat mestre de cant a la catedral de Sant Lambert d’aquesta ciutat belga El mateix 1558 publicà els seus primers motets El 1563, el capítol catedralici l’autoritzà a viatjar a la cort de Viena, on ocupà el càrrec de mestre de capella A la mort del rei Ferran I, ell i els dos cantants que l’acompanyaven perderen el lloc i tornaren a Lieja, on Guyot fou mestre de capella a la catedral de Sant…

Rebé les primeres classes de música del seu pare, mestre de capella a Danzig, i més tard anà a Varsòvia, on el 1638 era cantant i director de cor a la cort A la capital polonesa estudià composició amb Marco Scacchi i, al llarg de la seva vida, compaginà les seves obligacions en diversos càrrecs amb alguns viatges a Itàlia, concretament a Venècia i a Roma, on, probablement, conegué G Carissimi El 1652 fou nomenat mestre de capella del rei Frederic III de Dinamarca Els seus oratoris Congregantes Philistei i Viri Israelite mostren clarament la influència de Carissimi Compongué també…