Resultats de la cerca
Es mostren 2477 resultats
Poboleda

Poboleda, on destaca l’església parroquial de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de Poboleda, al centre del Priorat històric, limita amb els de la Morera de Montsant N i E, Porrera S i Torroja del Priorat W, i s’estén a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme pel mig en direcció E-W El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts del massís de Montsant 604 m al puig de Salanques, 681 m al puig dels Mallols i el meridional pels vessants nord-occidentals de la serra del Molló 733 m al tossal de Porrera, al límit amb aquest municipi, serra que corre parallelament a la de Montsant, formant una sèrie de turons de…
Palafolls

Vista del castell de Palafolls
© Alberto González Rovira
Municipi
Municipi del Maresme, estès a la dreta de la Tordera i accidentat pels darrers contraforts orientals del massís de Montnegre.
Situació i presentació Limita amb Tordera al N, Santa Susanna a l’W, Malgrat al S i Blanes Selva a l’E La serra de Miralles 335 m d’altitud, contrafort oriental del massís de Montnegre, s’aixeca a l’extrem nord-occidental i en davallen dues rieres que s’uneixen a Sant Genís de Palafolls, per formar la riera de Palafolls, que desemboca a la mar dins el terme de Malgrat les rieres de Roquet al N del terme i de Burgada aflueixen per la dreta a la Tordera El bosc cobreix els sectors muntanyosos El sector del bosc de Mas Xuclà es troba dins els límits del Parc Montnegre-Corredor El municipi…
les Oluges
les Oluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de les Oluges, de 18,95 km 2 , s’estén a banda i banda de l’alta vall del Sió fins als plans de les carenes Limita al N amb el municipi de Sant Ramon, a l’E i al SE amb Estaràs, i amb Cervera pel SW i l’W El petit Sió, augmentat pels cabals del torrent de Freixenet i per les valls on s’escorren els torrents de Malacara i de Vergós, tot i no portar un cabal gaire notable, proporciona a la vall que s’estén entre Montfalcó i la població de les Oluges un subsol abundós en aigua en temps de pluges normals, i…
Bot

Ermita de Sant Josep, a Bot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Terra Alta, situat en un terreny muntanyós accidentat pels vessants orientals de la serra de Pàndols i els occidentals de la serra dels Pesells.
Situació i presentació El municipi de Bot, d’una extensió de 34,94 km 2 , és situat a ponent del cap comarcal Limita al NE amb Gandesa, al SE amb Prat de Comte, al SW amb Horta de Sant Joan, a l’W amb Caseres i al N amb Batea i part del terme de la capital comarcal Es troba entre els darrers contraforts occidentals de la serra de Pàndols inclosa dins el PEIN Serres de Pàndols-Cavalls, els de llevant de la serra de Volendins, que a Bot en diuen de Malandins, i la Molleta, i els orientals de la serra dels Pesells, a ponent, al límit amb el municipi de Caseres A…
Bàscara

Bàscara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter els Terraprims occidentals Efectivament, les aigües del sector meridional la capçalera de la riera de Cinyana i altres van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els…
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
Anglesola

Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, situat a ponent de la ciutat de Tàrrega.
Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…
Gaza
Territori del SW de Palestina.
La capital és Gaza Situada en una petita franja planera al litoral mediterrani, de clima mediterrani, els musulmans hi són majoritaris La ciutat de Gaza fou un centre comercial i, sobretot, estratègic cananeu Constituïa el terme de la ruta militar que la lligava amb Egipte a través de Rafah i era la porta d’entrada a Palestina, raó per la qual els faraons la mantingueren sota llur domini des del segle XV aC fins al XIII aC Ocupada pels filisteus segle XII aC, esdevingué una ciutat de la pentàpolis filistea Fou conquerida per Tiglath-Pileser III, pel faraó Nekao 608 a 605 aC, per Cambises 529…
Espinelves

Espinelves
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el dela surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions…