Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici , una opera buffa , que fou el gènere en què més destacà De fet, només se’n coneixen tres opere serie , cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors La seva opera buffa més famosa fou, sens dubte…

Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien tenir una…

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…

Inicià estudis a Cervera, i l’any 1839 es graduà en dret a la Universitat de València En aquesta ciutat es despertà el seu interès per la música i participà en diversos concerts del Liceo Valenciano El 1840 es traslladà a Madrid, amb l’ànim d’iniciar-se com a advocat, però abandonà aquesta pretensió per millorar la seva formació com a cantant El 1842 es presentà al Liceo Artístico de Madrid, on cantà com a tenor en diverses òperes L’any següent retornà a Esparreguera i, segons les cròniques, exercí com a polític, si bé per un curt període, ja que el 1845 marxà a París, on conegué el baríton…

Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore 1962 Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda , La forza del destino , Un ballo in maschera o La Gioconda , entre d’altres Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la…

Anomenada el rossinyol de Suècia, estudià a l’Escola Reial d’Òpera d’Estocolm i el 1838 debutà com a Agathe a Der Freischütz 'El caçador furtiu' Després d’interpretar durant dos anys els papers de soprano més difícils, com ara el de Robert le diable , Donna Anna de Don Giovanni o Lucia di Lammermoor , la seva veu començà a mostrar signes de cansament El 1841 anà a París, on el tenor Manuel García, després d’aconsellarli un període de repòs, li corregí alguns aspectes tècnics Recuperada totalment el 1842, aparegué en el paper de Vielka Feldlager in Schlesien que G Meyerbeer havia compost…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec A Itàlia fou anomenat viola di bordone i a Alemanya, baryton D’uns 130 cm de longitud, el seu cos recorda el d’una viola de gamba baixa amb quatre obertures flamiformes Té sis o set cordes de tripa, i entre set i vint, o fins i tot més, de metàlliques que vibren per simpatia o que són tocades en pizzicato pel polze de la mà esquerra El batedor té entre set i nou trasts i descansa en un mànec molt ample per sota del qual passen les cordes simpàtiques El claviller, coronat per un cap amb les clavilles laterals, té…

Llicenciada en dret per la Universitat Abat Oliba i la Università degli Studi di Ferrara, obtingué un màster a l’Escola de Pràctica Jurídica del Collegi d’Advocats de Barcelona Exercí professionalment del 1997 al 2011 en les àrees de dret civil, propietat i família, i entre el 1997 i el 2004 com a advocada d’ofici Afiliada al Partido Popular  1992, fou regidora portaveu a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia 2003-11 Membre del comitè executiu del PP de Catalunya des del 2004, el 2008 fou elegida diputada al Congrés, càrrec que revalidà el 2011, en què fou vicepresidenta tercera de la mesa, el…

Vida Encara adolescent, començà a publicar dibuix humorístic a la premsa argentina i creà, entre d’altres, els personatges Pichín el Grande i el gautxo Rendija que anunciava els tabacs argentins El 1932-33 entrà a formar part dels estudis Cristiani, on, a més de curts, feien cintes publicitàries d’animació, i participà en la realització d’una desena El 1938 fou un dels animadors principals del curt El mono relojero L’any següent s’independitzà i creà el seu propi estudi, la Compañía Argentina de Dibujos Animados, on realitzà el curt La caza del puma , que s’estrenà amb èxit el 1940 Dissolta…

Fou una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l’escena musical italiana La seva música inclou i combina diversos estils musicals, des de la música antiga romàntica a la música experimental, passant per l’òpera, la música ètnica, el  rock progressiu o la música pop Les lletres de les seves cançons tenen un caràcter existencialista i reflecteixen els seus interessos, com la filosofia oriental o la meditació L’àlbum La voce del padrone 1981, del qual vengué un milió de còpies, revolucionà el panorama musical italià És autor de cançons de gran èxit, com ara  Centro di…