Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
encolatge
Tecnologia
En la fabricació del paper, operació consistent a fixar a les seves fibres substàncies hidròfobes que hi retarden la penetració del líquid a l’interior.
Hom pot barrejar aquestes substàncies a la pasta, o bé fixar-les a la superfície del paper ja fabricat paper
ruixar
Llançar un líquid de manera que caigui dividit en gotes, una quantitat de grans, etc, de manera que caiguin disseminats sobre algú o alguna cosa.
querosè
Química
Líquid groguenc que hom obté en la destil·lació del petroli cru, entre 165°C i 240°C, com a fracció intermèdia entre la gasolina i el gasoli.
És emprat, eventualment mesclat amb gasolina, com a combustible en els motors d’avió de reacció i com a reductor en els ergols líquids El querosè fou molt emprat com a combustible en els quinqués i en altres llums i era anomenat petroli de cremar
al·loocimè
Química
Líquid olorós que bull cap a 90°C a 20 mm de Hg, fàcilment oxidable i polimeritzable, que s’obté per piròlisi de l’α-pinè.
Component de vernissos i polímers
captar
Construcció i obres públiques
Recollir les aigües d’un filó líquid d’una deu allà on emergeix, a fi d’aprofitar-les o de prevenir les infiltracions, alteracions, etc.
interfície
Química
Superfície interna de contacte entre cadascuna de les fases d’un sistema líquid heterogeni, o entre les fases sòlida, líquida i gasosa d’un sistema.
infusionar
Gastronomia
Immergir (una substància vegetal) en un líquid, generalment en aigua bullent, per extreure’n els principis solubles, sovint com a part d’un procés culinari.
oceà
Oceanografia
La massa total d’aigua salada, única i contínua (mar).
Hom desconeix el mecanisme pel qual la Terra —únic planeta del sistema solar amb grans masses d’aigua— pot retenir tanta aigua i, en canvi, amb prou feines conté gas neó, d’un pes molecular semblant, tan abundant al Sol i als estels del mateix sistema Una hipòtesi, no comprovada, explica que, mentre que hom no troba el neó formant composts —desaparegué, doncs, al moment de formar-se la primera acumulació de partícules en estat sòlid—, l’aigua pogué unir-se als silicats de les primitives partícules sòlides i, després, en un estadi evolutiu posterior, a causa de la gravetat se’n desprengué i…
gas
Física
Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió.
No presenta ni una forma ni un volum definits, sinó que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté És costum de dir que una substància és gas quan es presenta en forma gasosa a la temperatura ambient La densitat dels gasos sempre és més petita que la de la mateixa substància a l’estat sòlid o líquid, car, en el gas, les molècules resten molt més separades La calor específica d’un gas depèn de les condicions en què té lloc la variació de la seva temperatura a pressió constant o a volum constant La calor específica a pressió constant sempre és més elevada que a volum…
erosió
Exemple d’erosió en un monticle a l’estat nord-americà de Dakota del Sud. Les principals causes d’aquest fenomen són l’aire i l’aigua de la pluja
© Corel Professional Photos
Geologia
Despreniment i transport dels detrits pels agents en moviment que operen sobre la superfície terrestre.
L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La gravetat és la responsable dels…