Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
Passeig d’aniversari
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli.
Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la…
Dinamarca aprova confiscar els béns dels refugiats
Per 81 vots contra 27, el Parlament danès aprova confiscar els béns dels immigrants i refugiats per valor superior a les 1000 corones 1340 euros Hi voten a favor tant els socialdemòcrates a l’oposició com l’antiimmigració Partit Popular El Govern danès respon a les crítiques de les organitzacions humanitàries, i també de les Nacions Unides, que la mesura s’aplica també als aturats que volen beneficiar-se de determinades ajudes socials El Parlament també aprova allargar d’un a tres anys el període per a sollicitar l’arribada de familiars i la reducció del període dels permisos de…
pastís

Pastís de xocolata amb corona de nata
© Fototeca.cat
Pastisseria
Qualsevol producte fet a base de massa de farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita al forn.
Les formes, les dimensions i els ingredients addicionals dels pastissos són molt diversos, i hom els guarneix o els farceix amb crema, fruita, etc Les pólvores per a productes de pastisseria són barreges de diversos ingredients, especialment de farines, fècules, ous, llet i derivats, fruita seca, sucs de fruita concentrats, vainilla, cacau i derivats, canyella, extractes de cafè, espècies, aromes, sucre, sal, greixos, llevats naturals o gasificadors i additius colorants, texturitzadors i àcids orgànics Llur valor nutritiu és energètic, especialment si són rics en greixos Són poc…
digestió
Química
Contacte prolongat de dues substàncies per a produir una transformació química.
La digestió és el procés emprat, per exemple, en la depuració d’aigües residuals digestió amb fongs activats a fi d’oxidar-ne les substàncies orgàniques contingudes, en la fabricació del paper separació de la lignina i la cellulosa, o en el tractament i la depuració de la biomassa En aquest darrer cas, cal distingir entre l’aeròbica, que dóna un producte inodor, biològicament estable i de notable valor fertilitzant compost , i l’anaeròbica, caracteritzada per la producció d’una barreja de gasos combustible o biogàs, com també d’un efluent altament destoxificat i més ric en…
castedat
Filosofia
Virtut que ordena la conducta sexual.
En el matrimoni comporta la configuració de la sexualitat segons una integració plena i personal del subjecte envers l’altre cònjuge Fora del matrimoni significa la renúncia conscient a l’acte sexual i a aquelles accions que s’hi orienten intrínsecament Les diverses religions i cultures han motivat diferents valoracions i pràctiques d’aquest hàbit moral la castedat fou ja en el món antic un valor social i religiós Però fou en el cristianisme on cristallitzà amb força i arribà a ésser objecte de vot per motius religiosos exemple de Jesús, dedicació apostòlica, contemplació, etc En…
acceleració d’un punt

Acceleració d’un punt
© Fototeca.cat
Física
Variació de la velocitat del punt respecte al temps.
En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure’s com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l’ acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l’ acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas d’un moviment rectilini, a = d 2 x/dt…
integral de superfície
Matemàtiques
Integral definida sobre una superfície.
Donada una superfície S a l’espai, parametritzada per l’assignació u,v ∈ D ⊂ℝ 2 → r u,v = x u,v , y u,v , z u,v , i una funció real f definida i fitada sobre S, f S ⊂ℝ 3 →ℝ, definida per l’assignació r → f r , valor donat per la integral quan aquesta integral doble existeix Hom l’anomena integral de f sobre S Hom pot definir també la integral de superfície d’una funció vectorial Donada la superfície S , i una funció vectorial definida i fitada sobre S , f S ⊂ℝ 3 →ℝ 3 , la integral de f sobre S o flux de f a través de S és la integral quan aquesta integral doble existeix…
forçament radiatiu
Meteorologia
Alteració del balanç radiatiu produït pel canvi (generalment antròpic) en un component atmosfèric o en les propietats de la superfície terrestre.
El clima de la Terra és determinat pel balanç entre la radiació solar absorbida pel sistema Terra-atmosfera i la radiació d’ona llarga que surt cap a l’espai En aquest balanç influeixen notablement la composició de l’atmosfera i les propietats radiatives de la superfície terrestre Per això, la modificació de la concentració dels gasos atmosfèrics o del tipus de superfície es tradueix en un canvi, un forçament, del valor de la radiació absorbida o emesa El forçament radiatiu més important actualment, de naturalesa antròpica, és l’increment de les emissions de gasos hivernacle…
infinitiu
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora que el gerundi i el participi—, en tant que no duu marca de persona.
En català acaba en -ar , -er , -re , -r i -ir Ve a exercir la funció de substantiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, nominal i verbal, sintàcticament participa de les característiques del nom i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Com a substantiu, l’infinitiu pot ésser afectat per qualsevol determinatiu amb una certa limitació, en català, pel que fa a l’article o per les preposicions Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal L’infinitiu, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal si de cas, només l'aspecte verbal la mera…
humanisme
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït, amb una certa periodicitat, des del començament del s. XVII fins avui.
Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la irrupció del Noucentisme i,…